(arafa...)
... cap filòsof de prestigi discuteix que els drets dels humans com a éssers que culminem
l’evolució han de prevaler -en cas de conflicte- sobre els de qualsevol
altre animal. ¿Creure que la culminem és supremacista? No, és una
veritat científica i és profundament irracional negar-ho. Que no siguem
tan excepcionals no vol dir que no hi hagi cap salt qualitatiu. ¿Hi ha
contínuum? No pas en el món moral. Mai jutjaríem un lleó per atacar una
gasela. Tots els drets humans comporten deures i això els fa
qualitativament diferents dels dels altres animals. Reconèixer drets als
altres animals és un salt endavant en el progrés moral, igualar-los amb
els drets humans és una forma de barbàrie. És essencial tenir-ho clar perquè l’ètica és un món de valors en conflicte...
Cal ser molt prudents quan diem “igual com els negres o les dones eren
considerats inferiors, ara els animals...” L'únic que ho iguala és que
són exemples de progrés moral. Mai hem de perdre de vista que els negres
i les dones sempre han sigut tan humans com qualsevol humà i que, per
contra, els animals -tot i tenir drets- ni són humans ni tenen els
mateixos drets. Pot semblar obvi, però veient l’èxit de manifestacions
com les motivades per la mort de la gossa Sota, em temo que no ho és
tant. Perquè és cert que un gos és més fàcil d’estimar que una persona,
però seria molt trist que ens deixéssim anar en aquesta discapacitat
emocional.
Albert Pla Nualart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada