(arafa...)
Una societat amb mercat o una societat de mercat -la diferència abissal en la tria de la preposició-. 65 anys després, La gran transformació, una crítica del liberalisme econòmic,
de Karl Polanyi, continua sent, malgrat els anys, la crítica
antropològica més lúcida i aguda al mite-faula estavellat del mercat
lliure autoregulat. També és el bisturí analític nuclear més precís
contra la distopia neoliberal que vingué després. Sense espòilers, ja
estàvem avisats: la mercantilització de tot plegat, la reducció a
mercaderia de cada cosa, amenaçava de trencar tot vincle social,
esquerdava la dignitat humana i esmicolava les possibilitats de
comunitat. Si tot és diner, guany i benefici, res té valor i tot té
només preu. I ja no hi ha societat, només càlcul. I així ens va. La
borsa o la vida...
Ja ho deia Chesterton: un acord -un contracte- en condicions desiguals
no és un acord, és un envilit i vil xantatge. El teòric mercat lliure és
a la pràctica un dispositiu criminal desbocat, sense morrió i en
baixada sense fre...
la cita escollida de sant Agustí pot operar ja com a divisa, pregària o
consigna: “Si dels governs en traiem l'acció de la justícia, ¿en què es
converteixen sinó en un banda de criminals a gran escala?..."
David Fernàndez 15/12/2019
https://www.ara.cat/opinio/ulleres-polanyi-article-david-fernandez_129_2608263.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada