(arafa...)
El resultat d'aquest procés de canvi de quatre dècades és un present
inquietant, sense certeses. Sense referents forts. Sense ideologies
definides. Sense la il·lusió del progrés. Davant d'això, per afirmar-se,
la gent ja no busca amics sinó enemics. S'ha produït un replegament a
la defensiva cap a un passat idealitzat... Ultranacionalisme, antifeminisme, antiimmigració i negacionisme
(climàtic) són els eixos d’aquesta reacció ultraconservadora, una
involució que simplement, i simplistament, pretén negar el canvi per
tornar enrere...
L’avenç d’aquests populismes patriòtics i excloents ha estat fulgurant.
Però a diferència del neoliberalisme de fa dues generacions, la seva
base intel·lectual és pobra. És tan radical com prima, tan atractiva com
poca cosa, tan emocional com buida de contingut. Guanya allí on no hi
ha alternatives creïbles, allí on aconsegueix polaritzar la societat amb
falsos dilemes reduccionistes, allí on el teixit social
(associacionisme, educació, pluralitat comunicativa) s'ha empobrit...
Aquestes simplificacions són molt fàcils de comunicar. Són una promesa
de felicitat ràpida. Per això funcionen. Si més no a curt termini. I
poden fer molt de mal: sempre és més fàcil destruir que construir
Ignasi Aragay 15/12/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada