dimecres, 24 de febrer del 2021

pd 2090 Què ens està passant?

(arafa...)
El resultat d'aquest procés de canvi de quatre dècades és un present inquietant, sense certeses. Sense referents forts. Sense ideologies definides. Sense la il·lusió del progrés. Davant d'això, per afirmar-se, la gent ja no busca amics sinó enemics. S'ha produït un replegament a la defensiva cap a un passat idealitzat...  Ultranacionalisme, antifeminisme, antiimmigració i negacionisme (climàtic) són els eixos d’aquesta reacció ultraconservadora, una involució que simplement, i simplistament, pretén negar el canvi per tornar enrere...
L’avenç d’aquests populismes patriòtics i excloents ha estat fulgurant. Però a diferència del neoliberalisme de fa dues generacions, la seva base intel·lectual és pobra. És tan radical com prima, tan atractiva com poca cosa, tan emocional com buida de contingut. Guanya allí on no hi ha alternatives creïbles, allí on aconsegueix polaritzar la societat amb falsos dilemes reduccionistes, allí on el teixit social (associacionisme, educació, pluralitat comunicativa) s'ha empobrit...
Aquestes simplificacions són molt fàcils de comunicar. Són una promesa de felicitat ràpida. Per això funcionen. Si més no a curt termini. I poden fer molt de mal: sempre és més fàcil destruir que construir 
Ignasi Aragay 15/12/2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada