(arafa...)
... m’agradaria creure que hem aconseguit blindar la immersió lingüística i
que la defensa de la llengua aplega avui un gran consens social. I ho
voldria creure perquè la nostra escola pública el necessita més que mai
per afrontar un drama que li pot acabar fent molt mal com a
imprescindible marc de convivència. El drama es descriu fàcilment. Determinades associacions, mogudes per la
ideologia d’espanyolitzar Catalunya, han après que la millor estratègia
per avançar posicions és convertir l'escola pública en un camp de
batalla. Només cal que convencin uns pocs pares que, legalment, els seus
fills tenen tot el dret a rebre més classes en castellà. L’associació
ja fa tots els papers i presenta tots els recursos. I el més terrible és
que, en efecte, la llei els fa costat. El teòric blindatge és de paper
de fumar. Ja fa temps que aquesta batalla legal la vam perdre i ens
limitem a tocar fusta perquè els enemics de la llengua no se n’adonin i
ho aprofitin. Quan ho fan –i cada dia ho faran més– la direcció de l'escola es queda
sola i desemparada. El departament es limita a dir-li que no hi pot fer
res, que la llei és la llei. Alguna cosa s'ha fet molt malament. La defensa del català no es pot
convertir en una guerra de guerrilles en cada escola... Als cada
dia més heroics equips directius de les escoles –i a tot el magnífic
personal que les integra– no se’ls pot demanar que afrontin, enmig de
tants altres problemes, aquest escenari impossible, un escenari que fa
inviable qualsevol projecte educatiu. Si el gran consens pel català existeix de debò, necessitem que es
tradueixi en un marc legal que blindi l'estatus que com a societat li
volem donar. Tenint molt clar que només plantant cara –fent-ne una línia
vermella– evitarem que l’Estat l’acabi tombant o aigualint. I si el
consens no és tan gran, assumim-ho i fem el que sigui possible a partir
de la nostra força democràtica. Posar l'escola en primera línia és una
gravissima irresponsabilitat.
Albert Pla Nualart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada