Vuitanta anys després de l’entrada a Barcelona de les tropes del militar
colpista Francisco Franco, preàmbul de la desfeta de la Catalunya
autònoma i l'Espanya republicana, l’ombra del franquisme segueix pesant
com una llosa. Les quatre dècades de democràcia no han aconseguit fer
net de l’empremta ideològica, institucional i econòmica d’una dictadura
que va durar quaranta anys i es va fonamentar en la revenja... Vox és el càstig per la por que va impedir al règim del
78 mirar-se al mirall de la història. Un càstig que no ve sol.
L’existència d’uns cossos de seguretat de l'Estat amb tics repressors i
ultranacionalistes n’és un altre. L’existència d’una endogàmica alta
judicatura que s'atorga el paper de guardiana de la unitat de la pàtria,
si cal violentant les seves pròpies funcions, un més. L’existència
d’uns mitjans de comunicació que actuen com a òrgans de propaganda
inquisitorial, també. I encara hi ha l’existència d’un rei que rere el
to paternalista no és ni neutral ni conciliador.
Espanya és una democràcia, sí. Però és incapaç de desfer-se del tot del seu passat dictatorial. Sí, l’ombra del franquisme és allargada i ens està deixant sense futur. A tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada