(arafa...)
... Són dos fracassos provocats per un excés de cinisme i un excés d’utopia,
i en el centre d’aquests excessos hi ha tenir, o no, una visió realista
de la naturalesa humana. Si som bàsicament egoistes i sempre ho serem,
només el desig d’acumular farà que ens esforcem i crearà riquesa. Si som
bàsicament solidaris, només en la igualtat podrem sentir-nos bé. Però
és evident que som totes dues coses i, encara més important, que ho som
en diferent grau en funció de la cultura que ens ha format com a
persones. Marx i Engels tenien clar que el seu socialisme es construïa
sobre els progressos del capitalisme. Dit altrament, posant com a motor
l’interès propi es crea riquesa, la riquesa crea cultura -progrés moral,
científic i tecnològic-, i és aquesta cultura la que, humanitzant la
societat, ens empeny a lluitar per un model econòmic més solidari... ¿Hi ha països amb més drets i llibertats que els capitalistes? No, i
comença a ser hora que un anticapitalisme menys dogmàticament "anti" ho reconegui... Aferrar-se al que fins ara ens ha servit, ens ha enriquit, ens ha
civilitzat -tot s'ha de dir, pagant l'alt preu de monstruoses
crueltats-, només ens portarà al desastre. La utopia és ara més realista
que la fi de la història perquè sense humanitzar-nos no sobreviurem.
Albert Pla Nualart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada