(arafa...)
... l'esquerra reté una utopia de la qual no es pot
renegar sense semblar cínic. La utopia que separa els que accepten com a
inevitable -com a mal menor desitjable- la desigualtat, dels que
consideren que humanitzar la societat, civilitzar-la, és tendir a
aconseguir que tots comencem a viure amb uns drets semblants... Els excomunistes que ara simpatitzen amb Cs ens venen a dir que el
capitalisme és el sistema menys dolent per aconseguir una vida millor
per a tots, sumant rics i pobres; i condemnen el comunisme perquè,
volent partir de la igualtat, acaba retallant llibertats i fent que més
gent passi gana... Fins ara tenia coartada moral: la desigualtat permetia als més pobres
del capitalisme viure millor que els més pobres del comunisme i sentir
que la part del pastís que els tocava, per petita que fos, anava
creixent. Això està deixant de ser cert, i aquest fracàs el rebla el fet
que el capitalisme necessiti sempre créixer, quan créixer, en un
planeta al caire del desastre ecològic, ha passat a ser inviable.... (continuarà...)
Albert Pla Nualart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada