(arafa...)
...com deia Bill Gates fa anys en una conferència que s'ha fet
-precisament- viral, “si han de morir 10 milions de persones en els
pròxims anys és molt més probable que sigui per una pandèmia que no pas
per una guerra”, perquè els governs han invertit molt en dissuasió
nuclear i no tant en la prevenció de malalties contagioses...
Qualsevol conclusió és precipitada, però hi ha elements que ja des d'ara
semblen incontestables. El primer, la necessitat d’una governança
global per fer front a problemes d'abast planetari; si pel coronavirus
s'aconsegueix prendre consciència d'això, és possible que els governs
nacionals en el futur siguin menys egoistes a l'hora de tractar reptes
col·lectius com els refugiats o la crisi climàtica...
Una altra lectura indispensable d’aquesta crisi és que el sector públic,
aquí i arreu, ha de tenir la fortalesa necessària per protegir la
ciutadania... el coronavirus ha demostrat també que l’autonomia és una eina molt
limitada per fer-hi front... Sens dubte, no és el moment
ideal per reprendre una ofensiva sobiranista. Però no oblidem les
apel·lacions de Pedro Sánchez a la unitat nacional, quan va anunciar
l’estat d’alarma: dono per fet que quan aquesta crisi passi, moltes veus
a Madrid posaran la crisi del coronavirus com a exemple de la
necessitat d’una recentralització. A Espanya el nacionalisme també és
epidèmic i cal estar preparats per respondre-hi.
Toni Soler 15.3.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada