(arafa...)
Una conclusió inevitable davant la crisi del covid-19 és que només alguna
forma de govern global pot afrontar amenaces globals. L’ONU o l’OMS
-símbols globals sense poder- només poden gesticular davant les grans
potències nacionals. El repte del segle XXI és construir una governança
mundial efectiva sense que això constrenyi ni violenti els drets
individuals.
En totes les religions, però especialment a la Bíblia, les plagues s'han
llegit com a advertiments que obliguen a desfer camins equivocats. Si
els valors dominants en el model econòmic vencedor de la Guerra Freda
sacralitzen la cobdícia com a font de riquesa i condició necessària de
llibertat, el covid-19 -un avançat del canvi climàtic- ens força a
entendre que només pensant en tothom ens podrem salvar nosaltres: que en
la insolidaritat no hi ha futur; no hi ha ni hi haurà -en tots els
sentits de la paraula- humanitat.
... el que ens ha fet tan vulnerables a un organisme microscòpic són els
nostres valors. És perquè ens aïllem i ofusquem en el nostre petit
benestar... Però és també perquè continuem permetent que l’interès privat escanyi i
precaritzi el públic...
Una part dels balanços acabaran dient que estalviar la mort d’uns milers
de persones no justificava fer tant mal a l’economia... Aturem-nos un moment a pensar en el mal que
“l’economia” -això que ells anomenen “l’economia”- ens està fent a tots.
Decidim-nos a decréixer d’una vegada en tot el que no necessitem per a
res i, lleugers d'equipatge, comencem a créixer com a persones.
Albert Pla Nualart 29.3.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada