(arafa...)
... una rara edició del segle XVII de la Commedia, de Dante, força
valuosa...
tenia una particularitat: havia estat censurada per un membre de la
Santa Inquisició...
Entre els passatges que havien quedat ratllats amb tinta negra hi apareixia el següent, relatiu a una tomba: “Anastasio Papa guardo, / lo qual trasse Fotin de la via dritta ” (“Guardo el papa Anastasi, a qui Fotí va desviar del bon camí”), Infern XI, 8-9.
També de l'Infern,
el llarg passatge XIX, 106-116, que fa referència a l’evangelista Joan i
el seu Apocalipsi, i remet a la decadència de l'Església en temps de
Dante (el traduïm): “De vosaltres va parlar l'evangelista quan va veure
sobre l’aigua la puta fornicant amb reis; era aquella que tenia set caps
i deu banyes, que van senyorejar la seva vida mentre el seu marit
n’apreciava la virtut. El vostre déu és l’or i la riquesa. En què sou
diferents dels idòlatres, perquè n’adoreu un centenar i no un de sol?
Quants de mals va causar, ai, Constantí, no la teva conversió fidel,
sinó el dot que va enriquir el primer dels pares!” (la famosa donació de
Constantí al papa Silvestre)... I també aquests versos de Paradís IX, encara més crítics amb
l'Església que els esmentats: “A això es dediquen el Papa i els
cardenals (a menystenir els Evangelis), sense pensar ni un moment en
Natzaret, on l'àngel Gabriel va obrir les ales...”
De tot plegat es desprenen diverses coses: l'Edat Mitjana cristiana no
va ser gens procliu a la lectura de la Bíblia -la lectura de la qual
fins i tot es va arribar a prohibir-, els inquisidors espanyols van ser
d'una eficàcia contumaç i Dante continua sent, encara avui, d'una
mordacitat inigualable.
Jordi Llovet 19.9.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada