(arafa...)
... creuen que hi ha un dolor que no va existir i que si va existir no té
dret a ser recordat. Que només hi ha un dolor legítim, el seu.
Humanament, tots hauríem de ser capaços de reconèixer el dolor dels
altres. Tots i en tots els conflictes. És, al meu parer, una exigència
humana, no ben bé ideològica. Reconèixer el dolor dels altres no implica
renunciar a les pròpies conviccions. No implica cap equidistància. En
tots els conflictes es pot defensar que uns comencen i uns altres
reaccionen, que uns tenen més responsabilitat o més culpa, més raó o més
raons, i a partir d'aquí sentir-s'hi identificat. Però tot això es pot
fer sense negar l'existència del dolor dels altres i sense exigir la
seva ocultació. Sense pretendre el monopoli del dolor.
Vicenç Villatoro 5.9.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada