(de collita pròpia)
Què té la "farola", que no tingui el fanal?
D'entrada
té més lletres, sis a cinc, i també més síl·labes, tres a dos. Té una
"o" que la fa semblar més rodona i una "ere" que la fa més moderneta,
més alegre i jovenívola.
Té
també molts més parlants, espanyols i castellans, orgullosos i cofois
de la seva llengua, i sobretot, sobretot, té un Estat que la mima i
protegeix i fins i tot l'imposa si és menester.
I el pobre fanal què? eh? eh?
Doncs el fanal no té res del que he escrit abans i en canvi hi té tot lo contrari.
És
un nom que sembla antic, fins i tot antiquat, i que no fa gens modern.
Ve del poble i de poble, d'un àmbit rural i no urbanita. Se'l veu pobre,
auster, banal... i per postres no el podem espanyolitzar de cap de les
maneres, efectivament dir-ne "fanalo" quedaria fatal. Per acabar-ho
d'adobar resulta que és de gènere masculí, i en els temps que ara corren
ja es veu que no pot competir amb la femenina farola.
En conclusió: ja pots apagar el fanal, que és ben mort, i llarga vida a la "farola". Au!
Edmon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada