E.E. 76 El bonisme, un populisme

Un dels grans enemics de la democràcia és el populisme. El tendim a associar a l'extrema dreta, però pot emergir en tot el ventall ideològic. És populista qui s’omple la boca parlant de “la gent” i l’oposa als que en teoria la representen, “els polítics”... Un derivat perniciós d’aquest populisme és el bonisme que amara sovint l’esquerra...

... cap norma que suposi sacrifici sobreviu a una total sensació d’impunitat. Això explica, per exemple, que Barcelona, tot i ser netejada més sovint que algunes capitals europees, estigui molt més bruta. ¿La vols neta, Ada? No dediquis tants mitjans a netejar-la i dedica’n molts més a impedir que embrutar-la quedi impune. Encara que sigui desagraït, antipàtic i, sobretot, poc populista.

“No esperem civisme de qui no té el més bàsic i no se li respecten drets fonamentals”. D'acord. Però molts dels que no recullen la merda del seu gos no són precisament sensesostre. “La clau del civisme és l'educació i la pedagogia i no pas les sancions i la repressió”. De nou, d'acord. Però molt de les primeres (educació i pedagogia) sense prou de les segones (sancions i repressió) no resulta efectiu amb la naturalesa humana. La ideologia que ho nega és bonista, i el bonisme és una forma de populisme i, com a tal, també erosiona la democràcia. Perquè en una democràcia tan essencials són les normes com els mitjans per fer-les complir. No és pas això segon el que la distingeix dels règims autoritaris: la distinció –i mai s’hi aprofundeix prou– és que siguin debatudes i aprovades democràticament.

Albert Pla Nualart, 9.10.2022