(arafa...)
La gent que tenia uns estalvis modestos al banc és avui força més pobre
que fa un mes. El valor dels seus estalvis s'ha encongit... I el seu endeutament no ha baixat. I les seves expectatives
d’ingressos sí. Això vol dir que una part del que quedava de la classe
mitjana té avui una preocupació molt forta pel seu futur. Diuen que la
classe mitjana és la que demana només salut, feina i un raconet per als
imprevistos. Tot això està en perill. I en molts casos es tracta de gent
gran que se'n refiava... Segur que és
molt pitjor posar-se malalt i témer per la vida o perdre-la. Però em fa
l'efecte que les persones que han vist encongir-se els seus estalvis i a
qui se'ls diu que no els treguin ara dels bancs, que tal com han baixat
un dia pujaran, no han sentit ni una paraula tranquil·litzadora, ni un
gest de comprensió, ni una mesura que tinguin la sensació que els
afectarà positivament (vull dir, que impedirà que les coses els vagin
encara pitjor). Se suposa que la pandèmia, tan terrible, un dia passarà.
Però l'endemà, una societat sense classe mitjana o amb una classe
mitjana prima i desesperançada, és una societat que fa por.
Vicenç Villatoro 21.3.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada