“Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu”. Avui aquesta dita ens resulta incomprensible, però al llarg dels segles va formar part d’un ritual quotidià respectat per tothom i que jo vaig arribar a conèixer: el de fer una creu amb la punta del ganivet sobre la part llisa d'un pa rodó abans de llescar-lo.
En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
divendres, 11 de juliol del 2025
pac 156 - Qui pa enceta i no hi fa creu... 1ª part
dimecres, 9 de juliol del 2025
pac 155 - Desmobilitzats
dilluns, 7 de juliol del 2025
pac 154 - El clàssic del post-Procés - 2ª part
... El Barça no és aquell exèrcit desarmat que glossava Vázquez Montalbán,
perquè els culers prefereixen una Champions abans que la independència.
Però si el Barça guanya el clàssic molta gent tindrà un orgasme
identitari, i reviurà una catalanor mig superficial, mig tel·lúrica, un
odi intens però efímer contra Madrid i l'Espanya madridista, de la
mateixa manera que per Sant Jordi –un dia és un dia– es venen més
llibres en català que en castellà...
diumenge, 6 de juliol del 2025
pac 153 - El clàssic del post-Procés - 1ª part
dissabte, 5 de juliol del 2025
pac 152 - La història menuda
dimecres, 2 de juliol del 2025
pac 151 - Un model educatiu que no porta enlloc 2ª part
dilluns, 30 de juny del 2025
pac 150 - Un model educatiu que no porta enlloc 1ª part
El
pitjor que es podria fer és culpar els nois i noies de la generació Z,
que són els que ara arriben a les aules universitàries. Arriben amb les
condicions que se'ls han proporcionat per la societat, les famílies, el
sistema educatiu i la cultura imperant. No han llegit, no saben
escriure, no tenen cap mena de cultura general i ben pocs coneixements
ordenats i sistemàtics... (Continuarà)
Josep Burgaya,3.5.2025
diumenge, 29 de juny del 2025
pac 149 - Consumir menys? Viatjar menys? No passarà
El nivell de vida assolit a Occident és, en termes històrics, espectacular. Per descomptat, això no treu l’evidència de les desigualtats i la vulnerabilitat de tanta gent, ni el fet que aquesta riquesa hagi estat fruit de processos brutals de colonització o d'explotació. Dit això, i que no se m’entengui malament, un pobre d’avui en un país democràtic occidental no és el mateix que el de fa un segle. Només cal parar atenció en l’esperança de vida general o en els serveis públics de sanitat, educació i benestar social, tot i que segueixin sent limitats...
divendres, 27 de juny del 2025
pac 148 - Un diagnòstic inconstitucional
L’únic objectiu nuclear que ha aconseguit el PSC és endormiscar el conflicte, i de passada la política catalana en conjunt, cosa que afebleix el bloc independentista i, segons els càlculs dels spin doctors, afermarà l’hegemonia del PSC en els anys a venir...
dimarts, 24 de juny del 2025
pac 147 - El Dia de les Dones tapa't la boca
dilluns, 23 de juny del 2025
pac 146 - Els papes: 2.000 anys d'història en 4 minuts
¿Sense una Església forta —piramidal, rica, rígida i poderosa— hauria sobreviscut 2.000 anys el missatge de Jesús? Respondre no permet excusar els excessos comesos al llarg de la història pels papes de Roma. La resposta afirmativa no sabem quin resultat hauria donat. La història de l'Església, i més en concret del papat, no deixa de ser un equilibri descompensat entre l’opció guanyadora de la continuïtat vaticana i l’alternativa del compromís amb els pobres. Aquests dies, enmig de la fabulosa pompa teatral de l’enterrament de Francesc, no s’ha deixat de destacar la voluntat de senzillesa franciscana del pontífex difunt. La contradicció entre el que vèiem i el que se'n deia exemplifica aquesta irresolta tensió secular. Una tensió també entre tradició i modernitat en termes organitzatius i de moralitat: l'Església no és democràtica i continua sent masclista.
divendres, 20 de juny del 2025
pac 145 - De Montilivi al Vaticà
dimecres, 18 de juny del 2025
pac 144 - El millor venedor del pitjor producte
dimecres, 11 de juny del 2025
pac 143 - "Soc un bomber enmig d'un tsunami de pobresa"
Peio Sánchez (Sant Sebastià, 1959) és el rector de la parròquia de Santa
Anna de Barcelona, una església a tocar de la plaça Catalunya i de la
Rambla que des del 2017 ofereix menjar, beure, atenció mèdica i
oportunitats als últims que arriben a la ciutat, els qui no tenen feina,
ni sostre, ni papers... "A l'últim graó, en aquests moments, hi ha majoritàriament immigrants... està creixent l’aporofòbia, el racisme, la transmissió d'una ideologia
des de l'extrema dreta, però també des de totes aquestes
persones que plantegen una dinàmica d’exclusió i que pensen que
l'estranger i el diferent és l’enemic. Això arriba als veïns del teu
costat i el que abans era una disposició d’acollida i de comprensió de
la situació de les persones es converteix en una sospita i un rebuig...
Per tu, quin és el sentit últim de ser capellà?
— Posar al mig del món una taula de fraternitat compartida...
Per què vas voler ser capellà?
— L'atracció per l'estil de vida de Jesús, la seva forma de viure i de compartir em va enamorar...
Dels últims moments de la vida de Jesús, des que arriba a Jerusalem fins a la mort i a la resurrecció, quin és el que més t’atrau?
— .... Jo em quedo amb la resurrecció, amb el signe de l'esperança, amb el que fa possible l'impossible...
Albert Om entrevista Peio Sánchez, 20.4.2025
diumenge, 8 de juny del 2025
pac 142 - Sí, és molt simpàtic
És una de les poques certeses de la política catalana: Alejandro Fernández és molt simpàtic... El que passa és que Fernández és el líder del PP a Catalunya... ideològicament és del morro fort... és admirador d’Isabel Díaz Ayuso i amic declarat de Cayetana Álvarez de Toledo... Creu que els sobiranistes catalans són supremacistes per definició, i que odien els que –com ell– són fills d’espanyols; però pel que fa als fills de marroquins o pakistanesos les seves opinions no difereixen gaire de les de Vox. La seva idea de l’espanyolitat es basa en criteris una mica rancis, per dir-ho suau... L’actual líder del PP català és un home de la línia dura, i sospita que Feijóo està acomplexat. Creu que el PP, mentre governava, no va ser prou dur amb Catalunya. “No es va fer prou perquè es complís la llei. Quan tornem a governar, això no pot passar”. No vol sentir a parlar del diàleg amb Junts. Prefereix “mil vegades” els acords amb Vox, perquè l’actual majoria entorn del PSOE és “una amenaça a la democràcia”... Fernández va aplaudir quan Casado va imposar una fanàtica com Cayetana Álvarez de Toledo com a cap de llista per Barcelona. De fet, aquest autoritarisme centrípet és el que Fernández desitja per a les relacions entre Catalunya i Espanya: autonomia sí, però tutelada i obedient... en la llista de crítiques de Fernández al seu partit, no hi figura ni Gürtel ni Bárcenas, ni l’espionatge polític, ni la manipulació del poder judicial, ni el joc brut de Sánchez-Camacho i Fernández Díaz, ni els tripijocs de Cospedal amb Villarejo, ni la repressió del 2017, ni els atacs a la llengua catalana per part dels governs del PP balear i valencià. A tot això no hi presenta objeccions ni retrets... no oblidin que, si depengués d’ell, Puigdemont no tornaria mai a Catalunya, els presos del Procés continuarien tancats i, probablement, n’hi hauria una colla de nous.
dissabte, 7 de juny del 2025
divendres, 6 de juny del 2025
pac 140 - L'ós bru i el pagès vermell
dimecres, 4 de juny del 2025
pac 139 - Del 155 a Orriols
divendres, 30 de maig del 2025
pac 138 - Sempre surt el 36
dijous, 29 de maig del 2025
pac 137 - L'extraordinària vida de Zygmunt Bauman
dimecres, 28 de maig del 2025
pac 136 - Créixer cap avall
dilluns, 26 de maig del 2025
pac 135 - Catalunya i el problema dins de l'islam
dissabte, 17 de maig del 2025
pac 134 - El país de Lamine - 2
... El mercat convertirà en Lamine en una icona, però la societat ha d'impedir que es converteixi en l’heroi individual que tapa les misèries col·lectives, com li passa a Messi amb l'Argentina. Més aviat ha de ser un recordatori de la feina que tenim al davant. De tots els Lamines que no compleixen el somni. Tampoc no podem situar el jugador al mig de la pugna simbòlica entre Catalunya i Espanya. No és el seu paper.
El
més important és que Catalunya sigui un marc nacional que sàpiga
encaixar bé identitats compartides com la d'en Lamine. En això, l’Estat
ens porta avantatge, gràcies al fet que deté en exclusiva la seva –i la
nostra– presència simbòlica exterior. Fixem-nos com Espanya s’ha
blanquejat (perdó pel joc de paraules) presumint de la diversitat que
aporten Lamine Yamal o Williams a la seva selecció. Aplaudint els gols
dels seus davanters racialitzats, molts espanyols –i molts catalans–
s’obliden del racisme, de la distribució territorial dels menes, del
nacionalisme agressiu dels governs regionals de PP i Vox a València i
Balears, i de la repressió de l’independentisme català, encara vigent... mentre Catalunya no tingui un estat, tindrà poques eines d’afirmació
tan eficaces com una presència esportiva internacional. Només mentre el
PSOE depengui dels vots catalans i bascos, estarà oberta la finestra per
fer avenços en aquesta direcció. I mentre això no arribi, és feina del
Barça (però no només seva) lluitar perquè la catalanitat d'en Lamine
aparegui a l’exterior com el que és: un fet natural.
Toni Soler, 14.7.2024
pac 133 - El país de Lamine - 1
dijous, 15 de maig del 2025
pac 132 - "El terme Corona d'Aragó és una invenció dels historiadors"
la Corona d'Aragó, en l'època medieval, no se'n deia així. Quan Jaume I anava a l’Aragó era el rei d'Aragó. Quan entrava a Catalunya, era el comte de Barcelona. I quan anava a València, rei de València. És a partir dels segles XVI i XVII que va quallant Corona d’Aragó en l'àmbit historiogràfic. És una invenció dels historiadors...
Guimerà, Verdaguer, Maragall...
Són conseqüència de la Renaixença. Són emblemàtics, els grans
fabricants d'una mitologia, d'una narrativa. Alhora que crea mites,
Verdaguer acabarà sent mitificat. És el gran poeta de L'Atlàntida, el Canigó, el Virolai. I també és mossèn Cinto, l'home polèmic, castigat pel bisbe però que el poble es fa seu... Els mites populars d'avui són més efímers i volàtils: periodistes, cuiners, futbolistes, influencers... És el signe dels temps. Qui recorda avui els futbolistes Samitier o
Zamora? Però a Messi el recordarà tothom per la gran exposició
mediàtica...
Borja de Riquer, 23.3.2025
dimecres, 14 de maig del 2025
pac 131 - Soc un idiota - 2
... En una nació forjada per immigrants, està creant un clima de terror
entre els últims d'arribar. En una nació basada en la llibertat, ha
amenaçat amb expulsar de la universitat (i de tancar a la presó) tots
els estudiants amb consciència crítica que surtin a manifestar-se (però
ha perdonat els seus amics que van assaltar el Capitoli). En una nació
que històricament ha fet del talent la seva gran arma de progrés, es
proposa eliminar el departament federal d'Educació. En una nació
orgullosa del control democràtic dels seus governants, està destruint el
prestigi dels servidors públics.
dimarts, 13 de maig del 2025
pac 130 - Soc un idiota - 1
dilluns, 12 de maig del 2025
pac 129 - La immigració ens ateny
... l'accés dels immigrants al català hauria de ser a la vegada una exigència i una benvinguda. En un país tan transitat com el nostre, un estranger que aprèn català esdevé un català més. I això no passa arreu.
La
incorporació lingüística es dóna per suposada a tots els països
normals, però com que el nostre no ho és, tal pretensió ha estat
ridiculitzada per l’esquerra benpensant... Fins i tot la dreta espanyola s’atreveix a donar lliçons...
Dit això, carregar sobre els immigrants recents, que són clarament la
baula feble, la responsabilitat de la situació del català és molt
injust. Primer perquè molts d’ells volen aprendre català i no poden;
segon, perquè molts catalanoparlants, després de segles de submissió
lingüística, renuncien al català prematurament per evitar incomoditats.
En canvi, tenim al país molts milers de ciutadans que porten 30, 40 o 50
anys a Catalunya i no han après ni un borrall de català per un criteri
polític –“estamos en España”–, la qual cosa demostra una
tremenda falta d'empatia. Captar la bona voluntat d’aquests catalans
castellanoparlants és crucial per al futur de l'idioma i per a la
cohesió social.
Si als anys seixanta i setanta del segle passat, quan van arribar les grans onades migratòries de la resta d'Espanya, no haguéssim estat sota el franquisme sinó en una Catalunya autònoma, amb el català oficial i normalitzat, la cohesió hauria estat més fàcil, com sempre ho ha estat a Catalunya, en la seva llarga història d’incorporació de capital humà. El repte que tenim davant, doncs, és impedir la victòria pòstuma del franquisme...
Toni Soler, 9.3.2025
diumenge, 11 de maig del 2025
pac 128 - L'espurna...
... Es veu que uns cantants han justificat fer servir la paraula xispa perquè en català li falta espurna. Hola, cantants: a veure, no és que el futur de la llengua depengui de vosaltres (Sau va veure la llum “reflexada” i no pas “reflectida” en una copa i fins i tot la Shakira ha cantat el Boig per tu, vull dir que la llengua és forta), però si penseu que a espurna li falta xispa, potser un dia voldreu endollar la guitarra en un enchufe, perquè a l’endoll li falten forats.
dissabte, 10 de maig del 2025
lliVre 31 - Fills de la Boira
pàg. 521 (Sazed)
« - La gent és molt més resilient, em penso. La nostra fe sol ser
més forta quan hauria de ser al seu moment més feble.
És la
naturalesa de l’esperança.
...
(Kelsier) - Gràcies, només necessitava recordar que hi va haver gent que va lluitar fins i tot quan no semblava que hi hagués cap esperança.»
pàg.
609 (Sazed)
« - La fe no és una cosa que només serveixi per a èpoques bones i
dies assolellats, em penso. Què vol dir creure, què vol dir
fe...,
si no es mantenen després del fracàs?
...
-
Qualsevol podria creure en algú o en alguna cosa que sempre va
bé, mestressa. Però el fracàs... costa més de
creure-hi, és ben veritat. Costa
prou per tenir cert valor, em penso.»
dimarts, 6 de maig del 2025
pac 127 - El dia de la mort d'un amic
Em preparava llargament per escriure així,
amic, ara ja absent (no es pot, no es pot dir “mort”), per explicar, un
dia –i aquest dia és avui– que ja no et veuríem mai més, i que totes les
converses, lectures i polèmiques tan divertides ja desapareixerien per
sempre...
Voldria creure en la vida més enllà de la mort i pensar que ens bufes el clatell a tots quan la vessem... Em costa molt, perquè tu, si haguessis de demostrar-nos que hi ets, que ets un esperit, faries una cosa molt humorística o molt immortal, o una barreja de totes dues coses... No bufaries cap clatell. Ara somric. Tots desolats mirem les flors del carrer, i tu no hi ets, però n’havíem parlat tantes vegades... Quina abraçada estranya i salvatge ens farem els teus devots amics el dia que ens toqui –puta merda– anar a dir-te adéu?
(L'amanuense dedica aquest pac a la memòria de l'Esteve)
Empar Moliner, 27.7.2024
diumenge, 4 de maig del 2025
pac 126 - L'enigmàtic gran poeta sense obra