... La immigració no és un mal per se, però pot ser un mal si és la
conseqüència d’un model econòmic basat en el turisme i en els seus sous
baixos. Hem de poder parlar d'això...
Catalunya està en una situació social i econòmica complicada, i això no
només és fruit dels seus propis errors... sinó
també de les seves limitacions en l'àmbit polític, i l'espoli
cronificat dels seus recursos públics...
la dependència política de Catalunya continua sent el principal escull
per construir un model econòmic i de benestar plausible...
La caiguda en picat de la natalitat, combinada amb l’arribada massiva
d'immigrants per cobrir la demanda d’ocupació en sectors com les cures o
el turisme, han impedit un creixement harmònic, la cohesió social i la
protecció del medi ambient... El nostre estat del benestar
està tensionat, el model educatiu és un fracàs sense pal·liatius i la
llengua catalana, el principal factor d’identificació del nostre país,
ha experimentat una reculada tan dramàtica com inevitable ...
Rodalies de Renfe ens recorda cada dia –cada dia!– que en lloc de
vertebrar Catalunya ens hem vist obligats a sufragar la connectivitat
del Gran Madrid i la faraònica concepció de l'Espanya radial de gran
velocitat. Tot això ha passat davant la impotència, per no dir la
indiferència, de les elits catalanes, les mateixes que van aplaudir la
repressió del sobiranisme...
La transformació que necessita Catalunya per ser un país viable, que
cuidi els seus ciutadans –els vells i els nous–, que els permeti aspirar
a un sou digne i un habitatge decent, que preservi el seu patrimoni
cultural i ambiental, que animi els emprenedors i els creadors, que
mantingui la seva identitat, etcètera. Continuar “creixent”, quan el
creixement és cap avall, és un suïcidi col·lectiu. I renunciar a
la política amb majúscules –és a dir, a la sobirania, en el grau que
sigui– és un error que pagarem molt car.
Toni Soler, 16.3.2025
