"La renovació pedagògica sempre ha estat molt heterogènia i plural". La
renovació és l'autèntica tradició educativa de Catalunya: des de la
pionera Rosa Sensat fins avui, hi ha un fil roig constant d’innovació,
de voluntat d’estar al dia, de millora permanent. Renovació no ha volgut
dir mai, ni abans ni ara, anar en contra dels coneixements ni de la
memòria, tal com es vol caricaturitzar avui el treball per competències o
per projectes. L’important, en tot cas, no són els mètodes ni les
tècniques, sinó l’objectiu formatiu. Les bones i els bons mestres sempre
han estat flexibles i pragmàtics des de l'empatia amb l'alumne, i des
de l’exigència i l’autoexigència....
Avui hi ha un fort debat, sovint desagradable i malhumorat, fruit d’un
gran desconcert general. Són molts els factors d'inestabilitat que estan
incidint en escoles i instituts:... incorporació de docents no vocacionals (proletarització de la
professió), formació deficient del professorat, pèrdua de prestigi i
autoritat, afebliment dels hàbits tradicionals (civisme, atenció,
esforç)... El tòpic sembla veritat: més que una època de canvis, som en
un canvi d'època. I mana el catastrofisme fatalista... Segurament el secret està a no obsedir-se ni amb els objectius ni amb
les teories de l'educació. Es tracta d'entendre que un dels reptes més
importants de l'educació al segle XXI, marcat per la diversitat de la
globalització i la polarització social i ideològica, és aprendre a viure
junts. I que l'escola ha de continuar sent una eina per garantir
l’ascensor social. També per canviar el món, per deixar-lo una mica
millor del que l'hem trobat: sí, continua sent necessària una capa
d’idealisme com la que tenien els pioners de la renovació pedagògica de
fa més d'un segle.
Xavier Besalú conclou que l'escola i el món educatiu en general han de
ser un pol de resistència contra un desconcert tenyit d'un clima
d'involució. Veu els mestres com el principal recurs educatiu, com
l’ànima, i les humanitats com la clau per enfortir el pensament crític:
"Els docents han de ser conscients que exerceixen una professió de
cultura. Com podria encomanar el gust per la lectura un mestre que no
llegeixi?" Defensa la combinació de classes magistrals amb tallers,
treballs en grup o individuals, projectes, etc. Recomana varietat,
flexibilitat. I recorda: "La renovació pedagògica que val la pena és una
pràctica humil, gairebé anònima, callada i persistent; que fuig de
l'espectacularitat, de la publicitat, dels rànquings, però que genera
sentiments de benestar i de pertinença en tots els membres de la
comunitat educativa"...
Ignasi Aragay comentant el llibre "La renovació pedagògica d'ahir i d'avui" de Xavier Besalú. 19 de juliol del 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada