pd 802

EL MÓN / 229 - 12/IX/1986

DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL A AL SOCIETAT POSTINDUSTRIAL (i 2)

Miquel Porta Perales

...

En l'àmbit social cal esperar dos novetats prou significatives. D'una banda, l'emergència d'una elit (classe?) tècnico-intel·lectual ... i de l'altra, el fet que el poder i la capacitat de decisió dependran cada vegada menys de la pertinença o no a alguna de les classes socials avui existents... en un termini no gaire llarg, ens trobarem amb un canvi important en l'estratificació de la societat que posarà en crisi (o farà obsolets) els vells esquemes marxistes que oposen una burgesia dominant i explotadora a un proletariat dominat i explotat.

En l'àmbit político-ideològic... algun tret semblant a la de la polis clàssica: desig de participar en la presa de decisions que afecten la nostra vida quotidiana (escoles, hospitals, comunicacions, etc.), política orientada cap a temes d'interès públic (salut, medi ambient, qualitat de vida,...)

Aquesta política, certament, és modesta (i no faltarà qui pensi que és també reaccionària), però té l'indubtable mèrit de no hipotecar gratuïtament el present en favor d'un suposat i molt feliç Futur (amb majúscula)

pd 801

EL MÓN/229 - 12/IX/86

DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL A LA SOCIETAT POSTINDUSTRIAL (1)

Miquel Porta Perales

... En les línies que segueixen ens aventurarem a pronosticar (no predir) quina podria ser la fesomia d'aquesta nova societat en els tres àmbits en què, a efectes analítics, dividirem l'estructura de la societat.

En l'àmbit tècnic-econòmic assistirem a la més que previsible aturada del creixement quantitatiu típic de l'industrialisme, atès que el creixement té uns límits objectius i les innovacions tècniques i els recursos materials ni són infinits ni poden satisfer les necessitats galopants de creixement del sistema... Presenciarem el pas d'una economia productora de mercaderies a una economia productora de serveis... amb predomini del sector Quinari" ("producció" de salut, educació, oci, investigació, etc.), encarregat de satisfer un més que probable augment de la demanda de necessitats qualitatives...

Podem conjecturar l'aparició de fenomens com els següents: nova distribució ocupacional...; creixement de l'atur estructural i del treball negre o submergit...; reducció de la jornada laboral...; sorgiment del que alguns autors anomenen "societat dual o heterònoma"...; fi de la concepció binària de la producció...; etc.

... la informació i el coneixement seran els "combustibles" clau que posaran en marxa i regiran el funcionament d'aquesta societat que hem anomenat postindustrial.

pd 800

TRIUNFO ... .... ?

LA QUIEBRA DE LA CIUDAD

Luis Racionero

... La ciutat està malalta i propaga el seu desenvolupament cancerós pel territori verge, cobrint el verd de gris. " Si vostè no va a Los Angeles, Los Angeles vindran a vostè", diuen les immobiliàries californianes; i malgrat tot, amb tots els seus inconvenients, la ciutat és el bressol de la civilització. Aquesta mare terrible, envellida i intractable, fou en el seu dia el lloc on, en àgora, passeig o jardí, es formà la cultura humana. La ciutat fou element clau en el progrés humà i ho continua sent ara, i per això mateix, no per gratitud ni nostàlgia, sinó per la pròpia lògica econòmica, no podem abandonar-la. Les creixents actituds anti-urbanes, reblades per la fugida massiva dels caps de setmana, no són pas la solució: l'actitud davant la fallida actual de la ciutat no pot ser l'abandonament,  sinó la remodelació física i sociològica de la vida urbana. Cal tornar a convertir les ciutats en llocs civilitzats, on es pugui passejar, parlar, fer tertúlies i trobar amics pel carrer...

pd 799

EL PUNT, ... desembre 1994

PSEUDOLIBERALS

Joan Poyano

Menys Anguita, tots els polítics s'omplen la boca parlant de les meravelles del mercat lliure, però un petit repàs de les actuacions d'aquests teòricament liberals demostra que l'intervencionisme d'estat és a l'ordre del dia. Intervencionisme en que l'Estat destitueix el consell d'administració de Banesto quan a aquest banc privat van mal dades, com no hi ha res més lluny del lliure mercat que el Parlament català aprovi la creació d'un parc d'atraccions a Vila-seca i Salou amb garantia de monopoli per a es empreses captades pel Consell Executiu. No és estrany que amb precedents com aquests, els treballadors de l'empresa pública Iberia demanin més inversió de l'Estat i menys acomiadaments, o que els de Galerías Preciados vulguin una repetició de l'expropiació i sanejament a càrrec de la hisenda pública que es va fer el 1983. Per coherència, els polítics haurien de deixar de fer-se els liberals, reconèixer que tots tiren del receptari socialdemòcrata i, per variar, completar-lo expropiant també alguna empresa privada de les que reparteix beneficis.

pd 798

EL PUNT,  desembre 1994

LA TIMIDESA DELS CONSUMIDORS

Miquel Pairolí

Els senyors que manegen els fils de la macroeconomia i els polítics que disfruten disfressant-se d'economistes - com ara el president Pujol - es queixen que consumim poc. Perquè el gran déu de la societat present, que és l'economia, funcioni es veu que hauríem de comprar més coses. Tant li fa que siguin inútils. El que convé es que ens gastem més els diners. S'ha d'augmentar el consum, va dir-ho el president no fa gaire.

Em sembla que aquests senyors demanen la quadratura del cercle. La clau de volta de la nostra societat és el fet que cada persona és alhora productor i consumidor. Una condició va tan lligada amb l'altra que si l'equilibri es trenca per un dels dos cantons tot l'edifici pot esgavellar-se i ara la primera meitat de la nostra naturalesa, la de productors, està passant per un mal moment. Aquells mateixos senyors que abans esmentàvem ens volen convèncer que tenir feina s'ha tornat un bé escàs, que s'acabaran els llocs de treball "per tota la vida", que els acomiadaments dels treballadors han de resultar barats a les empreses, que hi ha d'haver "flexibilitat" en les relacions laborals. Doncs bé, aquí hi ha un fet clar: si es condemna el treballador a la precarietat i a la inseguretat malament se li pot demana després que es gasti els diners amb alegria. Se'ls guarda perquè pensa que potser demà l'acomiadaran amb quatre quartos i qui sap quan tornarà a trobar feina i en quines condicions. I d'això en pateix el consum, és clar. Però que ningú no se n'estranyi.

pd 797

PRESÈNCIA, .... ?

FEINA PER AL HOMES I ELS ROBOTS

Xavier Duran

... al Japó hi ha feines aparentment tan poc productives com una hostessa que té per única activitat saludar els passatgers quan pugen o baixen d'un autocar. O bé persones que a les benzineres netegen vidres, controlen els pneumàtics o fan qualsevol altre servei. Es tracta de treballs remunerats. 

És un cost pagar aquests treballs? Més aviat sembla un estalvi. Econòmicament, perquè evita pagar atur o altres subsidis, ja que la persona té mitjans per viure. D'altra banda, perquè disminueix la inseguretat ciutadana en oferir ingressos a persones que, d'altra forma, potser es veurien abocades al delicte. Però, finalment, té un benefici social i psicològic. La persona que fa una feina, per senzilla que sigui, se sentirà més útil i tindrà més autoestima que la que simplement rep un subsidi d'atur...

Ara bé, els comptes econòmics directes - i probablement mal fets -, a curt termini i sense gaire visió de futur, són culpables que les màquines generin més atur que no pas creïn treball... Per exemple, alguns experts manifesten que la agricultura europea costa molts - moltíssims - diners en subsidis, per obtenir productes que sovint es llencen. Més valdria que els subsidis es fessin en funció del manteniment d'unes àrees rurals, que equilibren el país i poden generar altres beneficis no sempre directament econòmics.