(arafa...)
... Un primer punt en què la justícia referida a contrario sensu va començar a manipular gramaticalment el terrorisme va ser quan va retirar-li l'atribut de la violència política... Una derivada elevada a l’absurd és que aquesta mala praxi s’estengui al
procés català, de la qual cosa en resulta que els convictes del
Tribunal Suprem no s'hagin de definir oficialment com a presos polítics sinó com a polítics presos...
En una línia semblant, dos dels pitjors peatges de la Transició van ser requalificar agents de la Brigada Social adscrivint-los a la Brigada d'Informació i admetre una
jurisdicció especial com l'Audiència Nacional, denunciada per tants
juristes: l'aparell jurídico-policíac antiterrorista de la Constitució
del 78...
En democràcia, tanmateix, eixamplar el terrorisme a la criminalització
de protestes i dissidències polítiques, socials i civils hauria d'estar
prohibit per una qüestió de pura higiene moral. Convertir l’adversari
en enemic ja és un gran salt, però acusar-lo de terrorista és una
indecència...
“S’anomena terrorisme a la violència amb què no
s'està d’acord”, i afegeixo avui que el grau relatiu d’aquesta violència
pot ser el que abans anomenaven “disturbis” o “aldarulls” i que no cal
ni tan sols que s'hagi produït, n’hi ha prou d’inferir-la a partir de
proves circumstancials. El terrorisme aplicat a la Catalunya d'avui és,
en definitiva, un terrorisme sense el terror que li donava tot el sentit
semàntic.
Antoni Batista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada