Els diputats del Parlament de Catalunya no tenen dret a atur quan
finalitzen el mandat. Per evitar que es quedin sense cap ingrés quan
deixen la cambra, el Parlament ha establert un sistema d'indemnitzacions
que es calcula segons el temps que han ocupat l'escó i el sou que
cobraven d'acord amb el seu càrrec. La finalitat d'aquestes
indemnitzacions és promoure "la reinserció laboral" dels exdiputats:
només les poden cobrar mentre no tinguin altres ingressos, i no se'ls hi
reconeix en aquells casos en què tinguin "dret a reincorporar-se a una
activitat pública o privada de la qual s’estigui en excedència"...
Dels 29 exdiputats de l'última legislatura que van sol·licitar cobrar
aquest atur, cinc van arribar a cobrar més de 4.000 euros al mes; dos,
més de 4.500; un, més de 5.000; tres, més de 6.000 i una, uns 7.000 en
alguns dels mesos. Són xifres que estan molt lluny del que pot percebre
un ciutadà en situació d'atur —el màxim, en cas de superar la cotització
de 2.550 euros, és de 1.200 euros per a les persones sense fills; de
1.400 per als que en tenen un i de 1.575 si se'n tenen dos o més. La
resta de diputats van cobrar 3.000 euros o menys, tots en un període de
temps inferior a un mes. El 2015 ja es va canviar la norma per establir
un topall mensual i evitar que, com va passar sota el mandat d'Ernest Benach,
cobressin les quanties íntegres en plegar. En el cas de l'expresident
de la cambra, per exemple, i dos membres més de la mesa, van cobrar
entre 120.000 i 170.000 euros quan van marxar...
Martina Alcobendas, 28.6.2025
