...
cada objecte que sortia d'un armari, d'un altell o d'una calaixera,
originava un instant de recolliment, el recordava, l'acariciava, hi veia
un moment de la seva vida, amb els seus pares. Després podia decidir
que el llençava o que se l'enduia a casa, però havia de complir el
ritual sencer. "Per molt que els estimis, els fills no poden ser com tu ni poden comprendre el teu món", devia pensar en el seu dolor... (pàg. 63)
Amb disset anys sents la necessitat d'oblidar-te dels pares
i dels seus problemes... Hi ha una colla d'anys de la vida, a mesura
que els teus pares s'acosten als seixanta i tu en tens vint, que l'únic
que vols és que es trobin bé i que no t'amoïnin gaire... (pàgs. 177 i 179)
...no queda res viu ni res en peu. Els edificis subsisteixen però aviat no hi seran. I el que van ser ningú ho recorda...(pàg. 221)
El barri de La Plata de Julià Guillamon, L'Avenç, Barcelona 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada