Ara que s’han acabat els exàmens de la selectivitat, deixo aquí el
comentari d'una professora que ahir va acompanyar els seus alumnes a la
prova: “L’examen de mates ha sigut un drama, la meitat n'han sortit plorant.
Per no parlar del fet que deu fer dies que dormen malament i s'alimenten
de cafè o de Monsters, però és que en general qualsevol contrarietat
els és un drama”.
Aquesta observació és un retrat parcial i no vol ser, de cap manera, una
causa general contra els joves, que, d’altra banda, es giraria
immediatament contra nosaltres, els adults, com a responsables de la
seva educació. Però la rectificació mateixa del Govern és
prou eloqüent, i no ja sobre el fet que hagi baixat el nivell, sinó
sobre el fet que faci anys que sapiguem que no anem bé i ens costi tant
rectificar.
La vida espera aquests nois i noies, i el mercat de treball també... (Empresaris a qui) pregunten qui té dificultat per trobar gent
preparada, i s'aixequen gairebé totes les mans.
Estar preparat és una suma d’aptitud (les notes) i d’actitud (les
ganes). La segona es pot treballar de ben petits amb la primera, a còpia
d'anar consolidant els petits èxits escolars de cada dia, que fan
créixer l'autoestima i enforteixen la seguretat personal de cara al
futur. Per això el comentari final de la professora és demolidor: “També
penso que no es deuen sentir prou preparats. Molts saben que se'ls ha
aprovat amb una màniga ampla que potser no toca”. Sentir-ho fa mal.
