dissabte, 18 de juny de 2022

pd 2487 El fil que ens cus

(arafa<d'1any)
(Comentant el llibre Quan s'esborren les paraules de Rafel Nadal)
...l'autor, el número sis d’aquella família nombrosa gironina, se'ns presenta enderiat pel desig –gairebé l’obligació– de preservar la memòria. Tres motius fan que aquesta voluntat s’hagi tornat prioritària: la pèrdua de la veu de la mare, la consciència de la seva pròpia fragilitat i el desig de perdurar en la memòria dels seus néts... “La mort ha agafat forma d'una llista implacable. I jo en formo part”. Quan estava immers en aquest sentiment angoixant, la corda on agafar-se per sortir-ne li va arribar des d'on menys podia esperar. Fent d’avi, l’autor porta els seus nets al cinema a veure Coco. L’argument: després de la mort hi ha una segona vida, que s’allargarà mentre al món real algú recordi les persones traspassades. En Nadal decideix, doncs, dedicar-se en cos i ànima a crear records, a llegar tradicions, a recuperar paraules, a tot allò que faci possible la seva ambició: que un dia llunyà, quan ell ja no hi sigui, “les paraules retrobades els faran pensar en mi i asseuran el meu record a la seva taula”... Recupera paraules, frases fetes,  tradicions (les fogueres de Sant Joan, les catifes de flors, el tió),  menjars (botifarres dolces amb torradetes caramel·litzades), ... un devessall de coneixements que de cap manera s’hauria de perdre... comparteixo amb en Rafel Nadal aquest desig íntim: que puguem seure a la taula dels nostres néts i besnéts quan ja no hi siguem. Si ells ens recorden, nosaltres encara hi serem.
Sílvia Soler, 26.11.2021

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada