Almenys en dues ocasions d’ençà que Salvador Illa és president de la Generalitat s’ha sentit, abans o després d’Els segadors –l’himne nacional–, el Cant de la senyera. És una cançó tant o més bella que el nostre himne, però no és l’himne de Catalunya.
El Cant de la senyera és l’himne de l'Orfeó Català, una composició per a cor mixt amb música de Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall,
pensada per exaltar la bandera de l'Orfeó. És cert que l’any 1896, a
Montserrat, es va cantar aquesta cançó en la cerimònia d’institució de
la bandera de Catalunya i que va actuar, de fet, com a equivalent de
l’himne nacional fins que Els segadors va ser restablert com a tal cosa l’any 1993.
Però el Cant de la senyera, tot i fer una referència explícita a
la "bandera catalana" –i presentar, doncs, una ambigüitat entre la
"senyera" com a estendard de l'Orfeó i la "bandera" quadribarrada–, fa
anys que es vincula solament a l'Orfeó, mentre que l'himne d'Els segadors
es vincula a la pàtria, la nació, Catalunya. Aquest ús de l'himne de
l'Orfeó en celebracions col·lectives i de caràcter nacional resulta,
doncs, adés reiteratiu, adés innecessari... Hom més aviat és partidari de donar a l'Orfeó el que és de l’Orfeó i a Catalunya el que és seu...
Potser fora millor que ens limitéssim, humils, a la música i les tres estrofes vindicatives d’Els segadors.
