(País Valencià): la naturalesa profunda de la tragèdia no és una altra que una frivolitat política criminal.
Cap idea de servei, molt desig de poder. Les palanques d'un govern posades a contribució del negoci i del control dels adversaris, a benefici d’agendes personals, a favor dels amics i del perjudici dels enemics. I aleshores, quan arriba el dia de l’hora més greu i d'estar a l'altura, i de fer el més bàsic que ha de fer qualsevol governant, que és protegir la gent, és impossible perquè no era per això que estaven en política, ni sabien per on començar...
Convertit el servei públic (i la política) en una jungla de la qual és impossible sortir
sense esgarrinxades, massa gent apta fa un pas enrere abans d’acceptar
un càrrec. Si la reacció immediata a la catàstrofe va ser inexistent, la
resposta política posterior ha estat depriment: militarització,
augments de sou, partidisme en comptes d’unitat, lentitud en la
resposta, arguments de part en comptes de sentit comú...
I encara no ho hem vist tot: algun dia, alguns d’aquests
(ir)responsables reclamaran una Medalla al Mèrit Civil. I el que és
pitjor: tornaran a demanar el vot. Que ells tinguin poca vergonya no
hauria de voler dir que la gent tingui amnèsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada