dijous, 2 de setembre del 2021

p.o. 9 La civilització que sembra barbàrie

... Si anem al cas de l’Afganistan, tot apunta que el radicalisme talibà és, en bona part, una reacció ultraidentitària a la ja secular i constant intervenció estrangera al país: a violències i crims massius comesos invocant “la intervenció humanitària” (avui els drets de les dones) o “la seguretat nacional” (la del país agressor). ¿Com seria un Afganistan deixat tranquil? No ho sabem. L’octubre del 2001, envaint el país asiàtic, els EUA van iniciar una guerra que ha durat 20 anys i ha costat la vida a més de 70.000 civils. Pretenia acabar amb Al-Qaida, amb els terroristes que sota Bin Laden havien atemptat contra les Torres Bessones. Però és que Al-Qaida i Bin Laden eren el producte d'un altre conflicte (1978-1992) al mateix torturat país, en el marc de la Guerra Freda, en el qual els futurs terroristes eren aliats de Washington contra forces comunistes. Els fundadors d’Al-Qaida, inclòs Bin Laden, eren islamistes entrenats i finançats per la CIA. Ni llavors ni ara eren motius humanitaris com els drets de les dones els que movien la Casa Blanca, ¿com podria, si fos així, tenir com a gran aliat l’Aràbia Saudita? Els motius eren, llavors i ara, geopolítics: servir-se de l’Afganistan com un peó en la lluita per la supremacia mundial amb la Xina o Rússia...  La gran responsable de la misèria i desesperació del poble afganès és la criminal i persistent “intervenció humanitària” de potències estrangeres en el seu territori... En el cas de l’Afganistan, i no és cap excepció, és la pretesa civilització la que ha sembrat barbàrie.

Albert Pla Nualart 22.8.2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada