Les pintures murals de Sixena es van salvar la tardor del 1936 després
d’un vàndal intent de destrucció per part d'una columna anarquista. Les
van rescatar tècnics catalans amb l’ajut de gent del poble, amb
l'historiador de l'art i arquitecte Josep Gudiol al capdavant. Gudiol
treballava per al Servei de Monuments de la Generalitat... ¿Ha donat mai les gràcies el govern de l'Aragó d'aquell salvament
històric? No. El que ha fet ha estat aprofitar hàbilment una indefinició
de la propietat per, via Església, guanyar-ne la titularitat i
reclamar-les... ¿Hi ha hagut cap reparació històrica per aquell esforç? Al contrari, el
MNAC i el govern català fa anys que han hagut de sotmetre’s a un setge
judicial i polític per haver fet el que tocava: salvar, conservar,
estudiar i exposar les pintures murals en un dels grans museus mundials
del Romànic. ¿Algú creu que si l’operació l’hagués liderat el ministeri de Cultura i
les pintures haguessin anat a parar a un gran museu de Madrid s'hauria
produït la reclamació aragonesa?
És curiós que l’Aragó actuï com si el MNAC no fos el museu espanyol de referència en l'art romànic...
A finals del segle XII, quan es va pintar la sala capitular del reial
monestir de Santa Maria de Sixena, Catalunya i Aragó ja estaven units
sota la mateixa corona. El primer rei comú va ser Alfons el Cast
(1157-1196), fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la
infanta Peronella d'Aragó. El rei Alfons està enterrat a Poblet. Les
pintures de Sixena precisament es van iniciar l’any de la seva mort, el
1196... En fi, les pintures de Sixena poden ser vistes com un botí a recuperar o
com un lligam a preservar i enfortir. Tristament, està clara quina és
la visió de les autoritats aragoneses (i espanyoles).
Ignasi Aragay, 8.6.2025
