Aquest mes fa 800 anys de la mort de sant Francesc d'Assís. Va finir el 3
d’octubre del 1226. Tenia 45 anys i estava pràcticament cec. Es creu
que la pèrdua progressiva de visió, i el llagrimeig que l'afectava, i
que es reprodueix en alguns quadres, era el resultat d'una dolorosa
malaltia infecciosa: el tracoma, que provoca ferides a la superfície de
l’ull i a la còrnia. El devia contraure en el viatge a Egipte del 1219.
L’home visionari que havia cantat al "germà Sol" s’endinsava en la
foscor... el fundador dels franciscans i les clarisses creia que l'ésser humà està
al mateix nivell que qualsevol altra criatura viva, enmig d'una xarxa
natural d’iguals d'una bellesa indescriptible i d’una meravellosa
complexitat... el Càntic de les criatures de sant Francesc, aquell frare revolucionari el va escriure poc abans de morir, entre el 1224 i el 1225, cada cop més cec...Francesc, professava la pobresa i refusava la propietat privada (la
natura és de tots), ens diria que l’aigua val molt més que qualsevol
diamant...
La vida humana no va de líders, sinó de col·laboració i d’equilibri
natural. En la base de la selecció natural no hi ha l’individu, sinó el
grup. En termes científics, la veritable força motriu de l'evolució no
és la competència entre espècies, sinó la col·laboració. Sant Francesc
ja ho sabia.
