Si ens fixem en les últimes dades del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió a Catalunya, el 53,5% dels catalans es declaren catòlics, tot i que la majoria es consideren "socials", és a dir, no practicants. Només el 3,7% expliquen que la seva pràctica religiosa és setmanal i la majoria són dones. Això contrasta amb els cristians d'altres branques que han augmentat en els últims anys arran de la immigració de l'est i llatinoamericana, com els ortodoxos o els evangelistes, que declaren que, tot i ser una minoria a la societat (3,4%) practiquen de forma habitual fins en un 25%. Pel que fa a la resta d'actituds envers la religió, a Catalunya hi ha un 17,2% que es descriuen com a agnòstics i un 20,5%, ateus. I quant a l'islam, només un 1% es declaren creients, tot i que d'aquests, un 46,7% asseguren ser practicants habituals.
Si bé l'extrema dreta està creixent entre els joves, per ara les
dades no reflecteixen que s'estigui traduint en un augment de la
religiositat. Un 61% dels que es declaren practicants tenen més de 64
anys. I, en canvi, els joves (dels 18 als 24) només són un 5,48%.
Aquesta xifra, però, contrasta entre els joves d'altres confessions. En
el cas de l'islam, el percentatge més elevat és precisament entre les
franges d'edat més joves, un 38,1%. També és més elevada la pràctica
dels que tenen entre 18 i 24 anys en altres branques del cristianisme
(17,9%).
Núria Orriols Guiu, 20.4.2025
| Jordi Pujol |
|---|
| 1.288.849 0 |
|---|
| Pasqual Maragall |
|---|
| 534.108 1.139.442 | | | |
|---|---|---|---|
| José Montilla |
|---|
| 179.803 |
|---|
| 48.036 |
|---|
| Artur Mas |
|---|
| 476.066 |
|---|
| 267.267 |
|---|
| Carles Puigdemont |
0 | 0 | ||
|---|---|---|---|---|
| Quim Torra |
| 397.632 |
|---|
| 0 |
|---|
La llei fixa dos tipus d'assignacions,
incompatibles entre elles: una per als anys immediatament posteriors a
la presidència i una altra un cop es jubilin. La primera és una
assignació mensual que els expresidents tenen dret a rebre per un
període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec, amb un mínim de quatre anys. És un salari equivalent al 80% del que rebien com a presidents de la Generalitat.
És el que rebrà Pere Aragonès --fins al 2028-- i el que ha rebut Quim Torra --fins aquest any.
El president Carles Puigdemont hi va renunciar i, de fet, tampoc l'hauria pogut cobrar després en ser eurodiputat.
D'altra banda, quan compleixen 65 anys, tenen dret a percebre el 60% de la retribució que rebien com a president, com a pensió de jubilació vitalícia. És el que reben Artur Mas i Pasqual Maragall.
Jordi Pujol va renunciar-hi amb la confessió sobre la deixa que va fer el 2014. En tot cas, va rebre l'assignació del 80% des del desembre del 2003 fins al juliol del 2014.
Cap de les atribucions es pot cobrar si ocupen un càrrec públic, tenen
una feina o activitat en l'àmbit públic o privat o participen en
consells d'administració d'empreses públiques o privades.
És el cas de José Montilla, que va deixar de rebre l'assignació quan va ser senador i ara tampoc cobra la pensió perquè és conseller d'Enagás.
