R 74: L'estranya tossudesa dels catalans 2ª part

 ... al final caldrà decretar l’obligatorietat per a tots els ajuntaments de promoure un parc solar i un parc eòlic municipals. El vell lema ecologista deia think global, act local. Doncs a casa nostra pensem local i esperem que uns altres actuïn. Home! El cas és que els altres sí que estan actuant. L’electrificació amb renovables avança a tota velocitat a la Xina, l'Índia, el Pakistan... També a l'Àfrica. Han entès que no només és una qüestió de salvar el planeta, sinó que els surt a compte. I per descomptat en molts països d'Europa, sembrats de plaques tot i tenir menys sol que nosaltres. Aquí ens assemblem als EUA de Trump, que va amb el fre de mà posat i se'n fot del canvi climàtic. Ens hem tornat bojos o què? 

¿Els catalans volem participar en aquesta cursa o volem quedar-nos a la cua, dissimulant, com si la cosa no anés amb nosaltres? Què ens diria, si fos viu, un dels grans pares de l’ecologia mundial, el biòleg Ramon Margalef? L’eclipsi total que hem pogut veure aquest estiu, tan bell, el podem llegir també com una metàfora: ¿anem embadalits cap a un eclipsi climàtic, només preocupats de la bellesa immaculada dels nostres paisatges? Els humans hem transformat el paisatge des de temps immemorials. Hem construït pobles i ciutats, hem convertit boscos en camps de cultiu, hem fet carreteres, ponts, ports. Amb la industrialització, vam sembrar les ciutats de xemeneies que ara protegim com a patrimoni arquitectònic. En el futur, els actuals molins de vent que restin dempeus també seran protegits. Ara toca fer-los. I si no els fem, ens cauran a sobre moltes MAT (línies de molt alta tensió) per portar l’energia de fora. Posem-nos les piles, sisplau.

 

Ignasi Aragay 02/10/2026

R 73: L'estranya tossudesa dels catalans 1ª part

 

Estem en una crisi climàtica global. L’escalfament planetari no s'atura. La lluita dels habitants de la Terra és a vida o mort... Però en un minúscul racó d’aquest sobrepoblat globus terraqüi, al sud d'Europa, hi ha un petit país els habitants del qual, tossuts, no estan disposats a canviar el seu estil de vida per contribuir a salvar la humanitat. Es neguen que els seus paisatges quedin tacats de molins de vent i plaques solars. Posen moltes excuses, algunes aparentment –localment– raonables. Però el resultat és que segueixen cremant grans quantitats de petroli i consumint gas, i no tenen cap més remei que allargar la vida de les seves atrotinades centrals nuclears, cosa gens recomanable. 

És un cas mundial únic de ceguesa ambiental. Què els passa a aquests catalans? Certament, és estrany. No fa tants anys el moviment ecologista hi havia arrelat amb empenta. Però ara ha quallat una sorprenent aliança entre els mateixos ecologistes –no tots– , hotelers, pagesos i polítics locals.​..

​Fa uns dies Pep Canadell deia: "Que el 2026 a Catalunya encara s'estigui discutint on s'han de posar les plaques solars o els molins, i que s'ajornin les decisions un any més, és una cosa fora d'aquest món". I es preguntava: "Com pot ser que no s'estigui desplegant la xarxa renovable a tota velocitat? No es pot esperar més: cal anar a sac".​..

Quasi ningú vol molins ni plaques. Increïble. I mira que tenim boscos deixats de la mà de Déu, carn d’incendis, i terrenys agrícoles abandonats. Però no. No s’entén aquesta obcecació. I això ha passat aquest estiu, quan a tantes cases s’instal·laven aires condicionats i ventiladors per combatre la calor extrema. Més consum elèctric.​.. 

(continuarà)

Ignasi Aragay​ 02/10/2026

R 72: Sánchez i els judicis de la història

​... història és una paraula de molt de pes i, si hem de parlar en termes històrics, aleshores el fracàs és col·lectiu, de dretes i d'esquerres, sobretot de les que han governat més anys i amb més poder. 

Perquè la realitat és que el preu de l’habitatge creix a Espanya tres vegades més que els salaris, i aquest any l’augment del preu de l'habitatge a Espanya triplica el de la mitjana de la Unió Europea. El preu de l'habitatge a Catalunya i a Espanya ha estat onze anys seguits creixent cada trimestre. Amb indicadors així, algú creu que calia córrer tant a votar els decrets al Congrés com si fossin la solució a tots els problemes d'un sistema econòmic que cada vegada exclou més persones?

Hem augmentat espectacularment la població amb poca o nul·la previsió d'on podríem viure tots plegats.​.. La història jutjarà tothom, pel que va fer i pel que no va fer, podent-ho fer o havent promès que ho faria. A dretes i esquerres. 

Antoni Bassas​ 02/10/2026

R 71: La via consorciada

 

​...Catalunya és Espanya a condició que Espanya sigui Catalunya.​.. És un plantejament​ del PSC que entronca amb la tradició federal. Un doble antídot contra l’assimilisme i contra l'independentisme.​.. 

​La reforma fallida de l’Estatut va deixar clar que Catalunya no podria assolir un poder polític real sense plantejar un embat directe a l’Estat. L’allunyament emocional entre Catalunya i Espanya no només s’expressava en l’auge del sobiranisme, sinó també en els planys del PSC​... 

Els anys del Procés van deixar el PSC molt malparat. Els seus dirigents es van prometre que mai més permetrien que una sobredosi de catalanisme posés en perill la seva relació amb el PSOE.​..  Salvador Illa va prometre centrar-se en la gestió i deixar-se de disquisicions identitàries. Però tenia plans. Illa, sense estridències, ha executat una estratègia ​... amb la finalitat de dissoldre el mur mental i polític entre totes dues realitats; el seu objectiu últim és que, a ulls dels catalans, Estat i Generalitat siguin dues extensions d’un mateix cos –és a dir, d'una mateixa realitat política i emocional.

Illa ha estat prou hàbil per tirar endavant aquesta política malgrat dependre dels vots dels independentistes.​.. La millor manera d’amansir els catalans és donar-los un tastet de poder real: ja ho deia, fa quatre segles, el comte duc d'Olivares​. 

La qüestió és si aquesta aposta estratègica, que és també una política de partit, podrà sobreviure a l'actual conjuntura, amb Pedro Sánchez acorralat i la dreta espanyolista a l'aguait. Si el PP arriba al poder, tindrà dues opcions amb Catalunya: seguir els seus propis instints (i els de Vox) o bé, en un rapte de lucidesa, mantenir aquesta relació consorciada amb el govern català, que és la millor via per fortificar la presència de l'Estat a Catalunya sin que se note el cuidado.

Toni Soler​  26/09/2026

LliVre 44: ILLES DEL CALIUFOSC

​Podia respectar-se el passat sense fer veure que havia estat millor en tot. (pàg. 99)

Ningú no és propietari d'enlloc, sinó que ens limitem a ocupar els espais de la mateixa manera que les nostres ànimes ocupen breument aquests amfitrions que són els nostres cossos. (pàg. 185)

 

El lideratge de vegades anava d'acceptar que no calia que fos ella qui prengués totes les decisions. (pàg. 486)

Illes del Caliufosc, de Brandon Sanderson

R 70: Què hi ha rere el retorn d'Ada Colau

La figura d’Ada Colau va emergir en la lluita per un habitatge digne i assequible per a tothom. Un activisme juvenil que la va acabar portant a convertir-se en la primera alcaldessa de Barcelona quan tenia 41 anys. Des del càrrec (2015-2023), malgrat les dues legislatures al poder, l'avanç en les polítiques d’habitatge va ser limitat, frustrant.​..l'accés a l'habitatge està marcant l'emergència d'un nou progressisme. El fenomen s'està obrint pas al món urbà, on el problema és sagnant i on el vot d'esquerres acostuma a tenir més pes.​..

Colau va tancar la seva etapa d’alcaldessa amb un regust agredolç. Haver acceptat els vots de Valls (2019) i després haver regalat els seus a Collboni (2023), hi ha contribuït, esclar.​.. no va poder tirar endavant les polítiques radicals que anhelava. Va sentir el pes i la impotència del poder. Sense l'acompanyament legislatiu en l'àmbit català i sobretot estatal, va quedar mancada d’eines legals per fer un salt en habitatge. Tot plegat la va portar a una retirada de l'arena pública. Fins i tot a una fugida a Itàlia​...

Però porta la política a la sang. Era qüestió de temps que decidís tornar-hi. I s'apunta a fer-ho en l’àmbit estatal, per recompondre el garbuix en què s'ha convertit l'espai a l'esquerra del PSOE, per mirar d’acabar amb la lluita fratricida entre Sumar i Podem, i les esquerres perifèriques.​..​ amb l’aposta ideològica per frenar la ultradreta, amb la bandera concreta de l'habitatge i amb el perfil de catalana no-nacionalista és com es presentarà a Espanya.

Ignasi Aragay​  26/09/2026

R 69: L'escola que ensenya II

 

...

El resum de tot plegat és la convicció que escriure és fer visible el propi pensament. Un cop visualitzat, pot ser qüestionat, refinat o enfortit. Escriure bé és practicar el pensament rigorós, perquè, lluny de reduir-se a ser un mitjà de transmissió d'idees, l'escriptura és la millor manera de fer-nos amb idees clares i distintes. Claredat és empatia. Com diu el meu admirat Nick Gibb, la lectoescriptura no és una part de l'educació, és el que fa possible l’educació, perquè clarifica fites i enforteix l'atenció.

Gregorio Luri  25/09/2026