R 55: 12 de setembre

Avui, 12 de setembre, passada la Diada, és el moment de continuar existint. Continuar existint vol dir continuar sent. Per ser, que és diferent de només estar, cal molta feina.​..

Ser català vol dir estar arrelat en un país petit i divers.​..

Si una cosa som els catalans, per damunt de tot, és mediterranis. La nostra manera de compartir els aliments és mediterrània.​.. ​i tenim una llengua que en defineix tots els matisos des de fa mil anys. La nostra cuina ​... i el nostre vi salvaran la nostra llengua​... Em saben molt greu tots aquells curts de gambals que consideren que el vi és “elitista” (la cervesa i whisky es veu que no) i la verdura de proximitat “massa cara” (la pizza es veu que tampoc). La feina és donar normalitat, presència, valor a tot el que surt dels nostres conreus, que no és enlloc més que aquí, i fer que formi part de la nostra vida. La feina és pensar que entre els viticultors, pagesos, cuiners, hi ha alguna gent molt jove i valenta, i també molta gent vella i resistent, que estan fent un servei essencial i que no rebran mai cap Creu de Sant Jordi. Ser català no és més que això. És tot això. Perquè només s’estima el que es coneix.

Empar Moliner​  1​2/09/2026 -

R 54: Quan buidar un ull és una actuació “absolutament perfecta"

 Judici als quatre policies nacionals que van deixar borni Roger Español... el cap dels antidisturbis de la Policia Nacional, José Miguel Ruiz Iguzquiza, que durant l’operatiu de l’1-O va treballar amb el nom en clau de Marte, en la seva declaració va dir que no van obrir cap expedient als agents perquè un cop revisades les imatges van valorar que havia estat “una intervenció absolutament perfecta”.

I va dir que les imatges de l'incident eren insuficients per identificar l'escopeter i que el cos “no tenia prou diners” per investigar-ho. ¿Disparen 17 bales de goma, que a Catalunya estaven prohibides, a 14 metres de distància, i disparen directament, sense fer rebotar la bola a terra, i diu que va ser una “una intervenció absolutament perfecta”? Va ser perfecta per buidar un ull.

Antoni Bassas  17/09/2026 

R 53: La dretanització avança

La dretanització del país avança de forma imparable. No parlo en termes electorals, sinó del nivell de crispació i simplificació del debat, ingredients d’aquest tomb cap a la dreta més pura i dura, la que presumeix de trobar amb facilitat culpables i remeis. La dreta s'està ensenyorint del paisatge i troba terreny adobat en un país com Catalunya, on coincideixen diversos factors de desafecció: a) un sentiment de decadència i desarrelament; b) una tensió real dels serveis públics, i c) la resposta pendular al gir esquerrà dels anys del Procés, quan la CUP marcava l’agenda amb un esquerranisme poc pràctic i molt   moralist​a...

Tot és cíclic, però cada cicle empitjora les coses. La crisi migratòria ha desarborat les esquerres, que s'han quedat sense resposta, han gastat l’apel·latiu feixista fins al punt que ja no vol dir res i han deixat el camp obert a trumpistes de pa sucat amb oli que prediquen el maniqueisme i l’odi ètnic.​.. El més preocupant d’aquest fenomen no són els descerebrats amb els seus brams d'ase, sinó la policia, els jutges i les oligarquies econòmiques i mediàtiques que esperen pescar en aigües tèrboles​...

Espanya camina amb pas ferm cap a l’hegemonia de PP i Vox, que tindrà un reflex menor a Catalunya.​..  Un panorama desolador que només es podrà revertir quan la catalanitat –que, malgrat el seu aprimament, constitueix el nostre moll de l'os, en un país trinxat per les divisions de tota mena– es decideixi a fer front comú i plantar cara. Des de l’1 d’octubre, sabem que això vol dir conflicte. Extern i intern. Hi estem preparats?​...

Toni Soler​  05/09/2026

R 52: Ceuta com a simptoma

Ceuta ens recorda què és una frontera. Les fronteres són ficcions polítiques amb conseqüències terriblement reals. Uns les travessem en avió o en vaixell gairebé sense veure-les. Altres han de saltar una tanca, nedar, amagar-se o arriscar la vida. La mateixa línia és una porta per a uns i un mur per als altres. La diferència és el cos que intenta travessar-la.

Hi ha cossos que circulen i cossos que són aturats. Cossos que no desperten sospita i cossos que han d’explicar qui són i què fan aquí. El passaport, els diners, el lloc de naixement o el color de la pell decideixen sovint de quin costat de la frontera quedes.

 El declivi d'Europa em preocupa especialment. Malgrat les seves contradiccions, Europa és, per a mi, la millor experiència social construïda fins ara: democràcia, drets, llibertats individuals, protecció social, igualtat davant la llei.​..

​Aquest estiu, a Menorca, al mar, hi vaig veure iots enormes, desmesurats. Em preocupa aquesta manera d’estar al món: la necessitat de sentir-se excepcional, de consumir per confirmar la pròpia importància, convertir el món i les persones en objectes al servei del propi jo. Aquesta lògica contamina molt més que qualsevol cos migrant. Consumeix recursos, erosiona els vincles i ens convenç que viure consisteix a situar-se per damunt dels altres.

Les dues imatges: el migrant que intenta travessar una frontera i el gran iot que la travessa sense veure-la, ens posen davant de l'evidència que no és el moviment el que ens inquieta. És qui es mou. Uns cossos tenen el món a disposició; d’altres han de demanar permís per existir.

Europa no es protegirà perseguint els cossos que arriben a les seves fronteres, sinó protegint allò que la va fer millor: que cap poder pugui decidir que una dona, un homosexual, una persona trans, un pobre, un migrant o qualsevol altre és menys digne de llibertat. 

No he sentit mai l'extrema dreta i la dreta no tan extrema criticar que els diners es concentren cada cop en menys mans. 

Saïd El Kadaoui Moussaoui​  04/09/2026

R 51: Inici de curs: recuperar la confiança

 

Els sindicats​... segueixen denunciant unes condicions de treball que dificulten la tasca docent: manca de temps, calor insuportable a les aules, burocràcia, cansament, dificultats per atendre la diversitat i una inclusió que sovint es proclama sense oferir els recursos necessaris. També exigeixen que es defensi el català sense ambigüitats, políticament i normativament, per assegurar que sigui la llengua d’aprenentatge, d’acollida i de cohesió del sistema educatiu. No és un malestar nou ni es pot resoldre apel·lant simplement a la responsabilitat dels mestres. Si volem una bona escola, hem de garantir les condicions perquè els professionals puguin fer bé la seva feina.​..  

El sistema té problemes que les dades han posat en evidència: desigualtats persistents, resultats insuficients, dificultats d'aprenentatge i una capacitat limitada per compensar l’origen social de l​'alumnat. En alguns àmbits cal un pla de xoc. No calen més diagnòstics generals sinó decisions concretes, sostingudes i avaluables​... 

La llei d'educació de Catalunya va establir un marc ambiciós: autonomia de centre, lideratge educatiu, professionalització de les direccions, avaluació i rendició de comptes. El problema és que aquest model –per manca d’acord polític i sindical– no s'ha pogut desplegar mai plenament.​..

​La intel·ligència artificial obligarà a repensar què ha d'ensenyar l'escola, què significa aprendre i quin valor té la transmissió del coneixement quan una màquina pot respondre en pocs segons gairebé qualsevol pregunta. La qüestió escolar més important avui és per a què volem l'escola. La resposta no pot ser només millorar resultats o preparar millor per al mercat laboral. L'escola també ha de formar persones capaces de pensar, conviure, crear, discernir i participar en una societat democràtica. En aquest propòsit, cap tecnologia no substitueix el vincle educatiu.​..

​Recuperar el propòsit de ser mestre és una necessitat política. Cal donar temps als docents, protegir la seva professionalitat i fer possible que puguin dedicar-se a educar.

Anna Jolonch​  04/09/2026

R 50: El Marroc explicat als ingenus

​El gran Marroc, la dictadura autoritària que mena el destí dels magribins des que el país va obtenir la independència. Independència dels colonitzadors europeus, però no pas d'una altra dominació estrangera –en tant que aliena als interessos generals de la població– com és la del règim alauita, amb Hassan II i ara Mohamed VI​...  

No tornaré a trepitjar el país on vaig néixer perquè no és un lloc segur per a qualsevol que defensi els drets humans i la llibertat d'expressió o denunciï els abusos comesos pel makhzen. Per no parlar de l’islam, intocable encara que el Príncep dels Creients, el rei, el poder del qual ve legitimat per raons religioses (se suposa que és descendent de Mahoma), porti un estil de vida diguem-ne que poc musulmà. El lema del Marroc, amb el qual acaba el seu himne nacional, és: "Pàtria! Rei! Déu!" (escrit amb grans lletres sobre algunes muntanyes ermes). I aquests tres estaments són intocables i criticar-los o mofar-se'n pot ser motiu de delicte.​.. 

Els turistes que gaudeixen de l’exotisme de Marràqueix i l'hospitalitat dels habitants d'un país que és “tan a prop i tan lluny” (una hospitalitat que admiren molt però no importen) no veuen o no volen veure com viuen els indígenes amables i servicials que els atenen. Que les presons atapeïdes de dissidents polítics o simples crítics amb el poder o la corrupció o la manca de drets i llibertats no els espatllin l’escapada de cap de setmana. Periodistes, dirigents de moviments socials, activistes, qualsevol que s'atreveixi a plantar cara al règim o a assenyalar-ne el funcionament corrupte corre el risc de ser encausat i empresonat.​..

Resulta sorprenent, llavors, que des del govern espanyol s’afirmi amb contundència que el Marroc no ha estat implicat en l’entrada massiva de persones a Ceuta d'aquest estiu. I d’una ingenuïtat (si suposem bona fe) que fa vergonya aliena​...  tenint en compte també que el control de les fronteres és una responsabilitat per la qual, a més a més, rep quantiosos ingressos de la Unió Europea. Cornut i pagar el beure, que diem en català.

Najat El Hachmi​  04/09/2026

 

R 49: "Amics, bona tarda a tothom"

5 de setembre del 1976, demà farà 50 anys. Cinc de la tarda. Els oients de l'FM de Ràdio Barcelona senten la veu d'un locutor decidit però responsabilitzat que els saluda des del Camp Nou. Està a punt de fer servir el català per narrar un partit de futbol. Serà la primera vegada des de la Guerra Civil. Com que totes les altres emissores transmeten en castellà, l’emissió s’anuncia amb el nom de “Futbol en català”. No fa ni deu mesos que ha mort Franco, l’Avui ha sortit al carrer a l'abril i Ràdio 4 començarà les emissions al desembre. Hi ha un desig col·lectiu que la llengua ocupi l'espai que ha tingut prohibit.​.. 

Gairebé ningú no ha sentit mai en sa vida un partit narrat en català. De cop i volta, la llengua de casa resulta que també serveix per transmetre el Barça​... 

Mig segle després, ningú no s’anuncia explicant que fa el futbol en català perquè es dona per descomptat. I aquesta naturalitat és deutora d’aquells pioners rigorosos, ambiciosos, innovadors.​..

​"L​a gent que parla a la ràdio ha de parlar bé. Mai no havia estat tan emocionat. Tinc ben bé la sensació que estic fent alguna cosa més que transmetre uns partits de futbol”. ​(Joaquim M. Puyal)

Exactament, Quim. Estaves fent història.

Antoni Bassas​  04/09/2026