pac 194 Bloqueig total a Gaza

 

Segons dades divulgades per l'ONU, en els últims dos mesos Israel ha violat l'alto el foc a la Franja de Gaza en més de 350 ocasions, i ha causat la mort de més de 121 palestins, la immensa majoria, civils. Aquestes dades donen una idea clara de la fragilitat de l’alto el foc que el president Donald Trump va negociar amb Israel i Hamàs, i va anunciar a l’octubre​...

I quina és la situació general avui i la seva evolució previsible? La violació sistemàtica de l'alto el foc per part d'Israel no sembla que hagi d'aturar-se aviat. Israel diu que Hamàs no ha complert la seva part del pacte, ja que encara queda un israelià mort sota el seu control...​ com que aquest últim cadàver no ha tornat a Israel, el govern de Netanyahu considera que no està violant l'alto el foc amb els bombardejos que llança sobre la Franja, un argument que no satisfà del tot la Casa Blanca tot i que el tolera, encara que faci algunes protestes aïllades.​..

La segona fase de l’acord d’alto el foc s'està demorant, i això no agrada a Donald Trump, tot i que no hi pot fer gran cosa. La pressió que el president nord-americà pot exercir sobre Israel és limitada...

En resum, no hi ha motius per a gaire optimisme ni a curt ni a mitjà termini. El 29 de desembre Netanyahu viatjarà als Estats Units per reunir-se amb Trump, però no queda clar que una reunió entre els dos mandataris resolgui les qüestions pendents, entre altres coses perquè a Netanyahu ja li va bé la situació actual.

Eugeni García Gascón

19/12/2025

lliVre 35 EL PASSAT NO ÉS UN SOMNI

 

«Era feliç, i les persones felices normalment no tenen gaire bona memòria.»  pàg. 50

«La religió era una manera de viure. Els rituals, els miracles, les esperances en una justícia més alta. Però en darrer terme, els escàndols, les hipocresies, la misogínia, les amenaces dels càstigs eterns i el fanatisme em repel·lien. Segur que necessitàvem Déu, però un Déu que ens estimés, no un botxí més. D’aquests ja n’hi havia molts...» pàg. 54

«Alguna cosa es perdia en el moment en què l’individu esdevenia multitud.» pàg. 70

«Qui tria salvar la pell abans que la seva humanitat no és un home...  Et sacrifiques pels teus, mors per les teves idees.» pàg. 113

«¿Per què t’explico totes aquests coses conegudes? Perquè tinc por que ja no ho siguin, de conegudes. La ignorància és una cosa diferent de l'oblit i la reconciliació.» pàg. 131

«Totes les feines que els suecs deixaven ens passaven a nosaltres (immigrants grecs). Aleshores es va crear el tòpic que els estrangers ens prenen la feina (era el 1965). Ara bé, s’oblidaven de la continuació: la feina que hem abandonat.» pàg. 138

«Lluitar amb la mort quan ja no hi ha cap esperança no és natural. A més és dolorós.» pàg. 159

«La vida continua, diem. Però cada vegada que la vida continua, algú o alguna cosa es queda enrere, s’oblida, i la vida es torna més buida.» pàg. 167

EL PASSAT NO ÉS UN SOMNI, Theodor Kallifatides

lliVre 34 EL POU DE L'ASCENSIÓ

 

​"A un bon home no li cal convertir-se en llegenda. Fa el correcte, sense pensar en res més." la Vin a la pàg. 75

"S'observa un fenomen curiós relacionat amb el grups rebels que es van escindir de l'Imperi Final en un intent de gestionar-se de manera autònoma. En gairebé la totalitat dels casos, al Senyor Suprem no li va caldre enviar els seus exèrcits per reconquerir els rebels . Quan van arribar els seus agents, els grups ja s'havien esfondrat sols.

Sembla que, per als rebels, el caos de la transició era més difícil d'acceptar que la tirania que havien experimentat abans. Tornaven a acceptar l'autoritat amb alegria, per opressiva que fos, perquè els resultava menys anguniosa que la incertesa." pàg. 405

"Les profecies no són literals. Són metàfores, maneres d'expressar esperança... d'expressar un sentiment generalitzat. Una esperança generalitzada." pàg. 411

"Les religions són expressions d'esperança. I l'esperança dóna forces a la gent" pàg. 584

​El pou de l'Ascensió, Brandon Sanderson​.

pac 193 Endarrerir la jubilació, frenar la immigració

 

​... a l'informe ​de la situació laboral a Espanya (“OECD Employment Outlook 2025: Spain”).​.. suggereix que treballem més: que augmentem el nombre de dones al mercat de treball, que activem més treballadors en edat de jubilació i que promoguem la immigració regular. D’aquestes tres propostes, la primera és trivial, la segona és encertada i la tercera equivocada.​..

Pel que fa a la segona proposta, la salut mitjana dels espanyols entre els 65 anys i els primers 70 permet que treballin més, i per això és oportú que hàgim endarrerit l’edat mínima de jubilació i que s’introdueixin mesures per allargar voluntàriament la vida activa. En aquest context, constitueix un error la proposta de reduir la jornada laboral a les 37,5 hores que proposa el govern espanyol: és un pas en la direcció equivocada.

Pel que fa a la proposta de potenciar encara més la immigració, constitueix una idea molt popular, però equivocada. Al llarg de la seva vida, una persona poc qualificada –immigrant o autòctona– aporta menys en forma d’impostos i de contribucions a la seguretat social que els serveis públics que rebrà. En conseqüència, la major part de la immigració que hem rebut en les últimes dècades, i la major part de la que podem rebre en el futur, no sols no ajuda a finançar les pensions futures, sinó que ho farà encara més difícil.

En resum: toca treballar més i millor, i no és solució la idea –tan estesa– que podem fer que uns altres treballin per nosaltres.

Miquel Puig

11/07/2025

pac 192 Hi ha gent partidària d’una Catalunya on no hi cap ningú. Em recorden els fonamentalistes islamistes

 

Ara hi ha una revifada del discurs racista pur i dur. Hi ha gent partidària d'una Catalunya on no hi cap ningú, només ells. Em recorden moltíssim els fonamentalistes islamistes, perquè agafen uns elements que diuen que són els autèntics i els purs, tothom s’ha d’adherir a aquesta causa i la resta queden fora. La majoria dels catalans no entrem en aquest esquema, perquè la majoria som impurs, per sort...

Si tu intentes fer l’exercici de posar-te en la pell d'una persona que sempre ha vist, més o menys, un mateix paisatge humà i li canvia aquest paisatge, entens que li generi inquietud o neguit?

— Bé, ho puc entendre, però crec que hi hauria d’haver el pas de conèixer l’altre i no rebutjar-lo, simplement. Evidentment que la concentració de molta gent d'un mateix origen en un mateix lloc perjudica també els immigrants i és contraproduent. El que no és normal és que estiguem segregats...

I s'ha de posar un límit? A Vic, per exemple, hi ha un 30% de persones de nacionalitat estrangera. Pot assumir un 50%? O un 70%?

— La qüestió és per què la gent va a Vic. Si hi van és perquè hi ha feina, no perquè tinguin la mania d’anar tots a Vic. Si allà hi ha moltes empreses que contracten gent d'origen immigrant... El tema és com s’incorpora aquesta població a la societat. No és que facin nosa perquè són de fora, sinó com eduquem les famílies en molts valors que potser no tenien al país d’origen. Dir això no és d'extrema dreta. No és el mateix venir d'un país democràtic que venir d'un país on no has tingut democràcia. Els nois i noies els podem educar a les escoles, però també s’ha d’actuar en les famílies, i no s’està fent. Hi ha d'haver un compromís de la població immigrant amb els valors fonamentals de la democràcia. Hi ha de ser...

Nosaltres som els humans. I si funcionem partint del tracte humà amb els altres, les identitats col·lectives passen a segon pla.

Albert Om entrevista a Najat El hachmi (2), 8.6.2025

pac 191 Pagaria milions a una senyora de fer feines

 

Lamine Yamal no hauria de ser exemple més que de bon futbolista. L’altre dia al Parlament en parlaven com un exemple d’immigrant integrat i, per començar, Lamine Yamal no és immigrant. És de Rocafonda i la Torreta, els dos barris on va créixer. L’estem estrangeritzant per posar-lo d’exemple.​.. 

És molt trampós només posar en valor les persones quan aconsegueixen unes determinades fites que aquí considerem importants. ¿I totes les dones analfabetes que venen del camp? Aquestes dones fan molt més per la societat catalana que els futbolistes. Perquè estan contribuint a sostenir la vida. Sense la vida no hi ha res, no hi ha sistema capitalista, no hi ha consum, no hi ha res. I la vida és una tasca fonamental que fem les dones, la de reproduir-nos i la de cuidar persones que necessiten ser cuidades. Jo, si hagués de pagar milions, pagaria abans milions a una senyora de fer feines que a Lamine Yamal. O a metges, infermeres, auxiliars d’infermeria. Per què els paguem tan poc quan la nostra salut depèn d’elles, quan ens ingressen en un hospital i estem entre la vida i la mort?​...

Quina edat tenies l'últim dia que vas portar vel?​ — 23 anys. De fet, va ser just abans de publicar el meu primer llibre. Va ser el trencament definitiu.

On va anar a parar el vel?​ — No ho sé, els devia llençar tots. Per a mi era tan humiliant haver-lo de dur... Asfixiant, era com esborrar el que jo era, disfressar-me d’una altra. Sobretot per la cosa que t’obliguin a sotmetre’t. Quan tu no vols fer una cosa i t’hi obliguen, aquest doblegar-te és una de les coses més terribles que se li poden fer fer a una persona.​.. Jo m’havia fet a la idea que havent crescut a Vic no hauria de portar el mocador. El meu pare no va acceptar que després de casada no portés mocador. Tot i que no vivia amb ell, feia servir tota l'artilleria que tenia a mà. A vegades me’l posava per si em trobava el meu pare pel carrer, i després me'l treia...

Albert Om entrevista Najat El Hachmi, 8.6.2025

pac 190 Matemàtiques i ortografia

 

Quan oferim als alumnes pobres un currículum que té més en compte el que els resulta familiar o interessant que el que els és desafiant, els estem donant gat per llebre. No els oferim compassió, sinó condescendència. Si no hi ha llibres a casa, caldrà omplir les escoles de llibres. I si el vocabulari familiar és molt limitat, caldrà omplir les aules de paraules.​.. En pedagogia, les píndoles daurades condueixen a la marginalitat cultural. L'escola no pot ser una prolongació de la llar familiar, sinó que ha de ser un àmbit on experimentar amb el que ens manca a casa.

La missió de l'escola és ajudar-nos a transcendir els horitzons del nostre món d’acollida per facilitar-nos el moviment dins àmbits culturals progressivament més amplis, sense sentir vergonya de nosaltres mateixos per la nostra manca de recursos. L'escola no està feta per moure's en el que es coneix, sinó per obrir vies d'exploració en el que es desconeix... Si l'escola no anima els nens pobres a anar més enllà dels seus horitzons habituals, qui ho farà?...

Sens dubte, els nens que provenen de llars culturalment sofisticades disposen de més eines per explorar el món. Però ningú, mirant cara a cara un nen de 6 anys, pot assegurar-li quina serà la seva nota de matemàtiques a la selectivitat. Ni quines seran les seves faltes d'ortografia...  Convé recordar que, com més pobra és la nostra llengua, més pobre és el nostre pensament; que no podem construir hipòtesis sense dominar el condicional; que cal esforçar-se a escriure bé precisament perquè és difícil. Com insisteix Christophe Clavé, eliminar els matisos de la nostra llengua és ser-ne el sepulturer.

Gregorio Luri

06/06/2025