Contra l'oblit 10

Torna al Líban el pres que portava més anys entre reixes a Europa

Georges Abdallah, històric militant propalestí, torna al Líban després de 40 anys empresonat a França

El rostre de Georges Ibrahim Abdallah, un home de 74 anys, de barba i cabells del tot canosos, mirada continguda i pas pausat, reflecteix el pes de quatre dècades de captivitat.​.. Des del 1999 podria haver obtingut la llibertat condicional, però les seves peticions van ser sistemàticament rebutjades, en part per pressions diplomàtiques dels Estats Units i Israel. El Tribunal d'Apel·lació de París en va aprovar finalment l'alliberament la setmana passada, sota la condició d'abandonar França de manera permanent. Era el pres que portava més anys entre reixes a Europa...

Ethel Bonet, 26.07.2025

Contra l'oblit 9

​Si alguna cosa uneix líders com Trump, Putin, Netanyahu o a casa nostra Ayuso, Abascal i Orriols, és la seva mediocritat humana i intel·lectual, la seva vanitosa i inculta falta de compassió pel patiment aliè, la seva insidiosa capacitat d'atiar l'odi.

Ignasi Aragay, 26.07.2025

Contra l'oblit 8

​Al món hi ha moltes tragèdies inevitables... Però n’hi ha, com la fam de Gaza, que són evitables. Es poden evitar ara mateix. En aquest instant, algú pot ordenar l’alto el foc, que es preparin dosis de menjar i sèrum, que es carreguin en uns camions, que s’obrin les fronteres i que, davant dels periodistes i els metges, es reparteixin. No és tolerable, no és admissible per a la raça humana deixar nens, que han vingut al món sense demanar-ho i no tenen cap refotuda culpa de cap conflicte territorial, religiós, testicular o tot a la vegada, morir de fam. És que no pot ser...

Ja n'hi ha prou. No vull sentir les frases dels uns i dels altres defensant els interessos, la geopolítica i les arestes del conflicte que ve de lluny. S'estan morint de gana. Morint. Jo no em puc permetre tanta indiferència, no em surt. Sé que manifestar-se no serveix de res. Però hem de protestar, cridar, escandalitzar per cada nen mort de fam.

Prou de nens morts, Empar Moliner, 09.08.2025

Contra l'oblit 7

​L'Israel de Netanyahu continua immers en el remolí de la por i l’agressivitat. Fa la sensació que el primer ministre és com un adolescent fora de control, dopat de violència, que magnifica els enemics i dispara a tort i a dret contra tothom que se li posa al davant. La brutalitat de Gaza no ha fet més que excitar la seva èpica militar. Ha atacat el Líban (les zones controlades per Hezbollah), Síria (amb bombardejos fins i tot a Damasc i Alep), el Iemen (com a resposta als houthis) i l’Iran... Gaza és una vergonya per a la humanitat. El món s'està fent per moments més insegur i ferotge. La dinàmica de rearmament general augura el pitjor. La testosterona ultranacionalista de Netanyahu, Putin, Trump i companyia és letal... Netanyahu, que no para d’atacar proactivament, sempre diu que actua en defensa pròpia. Tothom es defensa; és a dir, tothom ataca.

Perdedors, perdedors i perdedors... Ignasi Aragay, 15.06.2025

Contra l'oblit 6

Les arrels profundes d'aquesta història (jueus i palestins) venen d’Abraham, com hauria de saber tothom. Més ben dit, venen de l’estrany sentit de l'humor de Jahvè. Si llegeixen la Bíblia, veuran que Abraham s'anava fent vell i que la seva dona Sara ja ho era tant com ell. I no tenien cap hereu. Abraham era ric. Un dia, Sara li va dir al seu home: per què no te’n vas al llit amb Agar, l’esclava, i li fas una criatura? Així tindràs l’hereu que tant desitges. I Abraham ho va fer. Suposo que l’esclava era jove i atractiva, però això no ve al cas. La criatura va néixer i li van posar de nom Ismael. Però, i aquí apareix l'humor de Jahvè, Sara es va quedar embarassada. I va tenir un fill a qui van posar el nom d’Isaac. Sí, és aquell del sacrifici. Jahvè va demanar a Abraham que li sacrifiqués el seu fill Isaac. I Abraham va estar a punt de fer-ho, però un àngel li va aturar la mà quan ja anava a degollar el noiet. Un anyell embardissat el va substituir. Abraham va tornar cap a casa amb el noi. Ismael, el fill de l’esclava, i Isaac, el fill de Sara, anaven creixent i, un dia, que Sara va veure com els dos noiets jugaven plegats, va anar a trobar el seu marit i li va dir: no vull que el fill de l’esclava tingui els mateixos drets que el meu fill. No vull que s'hagin de partir l'herència tots dos. L'endemà al matí, Abraham va cridar l'esclava i el seu fill i els va donar pans i aigua i els va fer marxar. Suposo que Sara es va quedar molt satisfeta. Doncs bé, els palestins són els descendents del fill de l’esclava. Els jueus, del fill de Sara. Ressentiment i odi covats al llarg dels segles. És evident que això no té solució...

Narcís Comadira, 12.07.2025

 

Contra l'oblit 5

                                          Miquel Ferreres, 4.8.2025

Contra l'oblit 4

 Netanyahu continua la seva matança a Gaza. 

Vol exterminar els palestins. 

Vol que tota la Franja de Gaza sigui Israel.

Els palestins volen un estat propi.

Netanyahu no vol ni sentir-ne parlar.

Jo penso que el conflicte no té cap solució...

​Juliol convuls. Narcís comadira, 12 de juliol de 2025