R 63: Torna setembre

Setembre ja és aquí. Per mi, un mes molt estimat perquè s'hi anuncia l’acabament de l'estiu, l'estació més espantosa de l'any. Encara que la tardor no comença fins al 21, depèn dels anys​...M’agrada el setembre, pel fonoll, pel raïm, per les figues, pels melons.​..Torna setembre, amb el dia de les marededeus trobades, que se celebra el dia 8...​ 

També, al setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya. El dia 11. És una festa commemorativa i reivindicativa. S'hi commemora la caiguda de Barcelona en mans del rei Borbó el 1714 i es reivindica sobretot la independència de Catalunya. Fa molts anys que es reivindica, però encara no s'ha aconseguit. I és molt possible que mai no s’aconsegueixi, perquè Espanya no ho vol i Europa tampoc no ho vol. Només ho volem els catalans. Alguns catalans, per parlar clar. Els que la volem som titllats de separatistes i de traïdors. I alguns, com ara jo, han perdut amics per culpa de totes aquestes reivindicacions. Què hi farem! Cada any s'organitzen manifestacions. Algun any van ser multitudinàries. Ara són més modestes, perquè la gent es cansa. La gent està cansada, és veritat. Però la independència és un desig que mai no morirà. Torna setembre i ens el revifa, aquest desig.​...

Torna setembre. Ja és aquí. De moment em faig un tip de figues, dolces, perfumades, sobretot les de coll de dama. Un tast de felicitat.

Narcís Comadira​  18/09/2026

R 62: La Catalunya que es vol autodestruir

 

​... Estem alimentant des de tots els àmbits el fantasma d’Aliança Catalana, donant-li una presència mediàtica molt per sobre del nombre de votants que van confiar en ella. I només ens esgargamellem assenyalant les línies vermelles que creua, l’escàndol que provoca –que és llaminer per obtenir clics però un desastre des del punt de vista del debat seriós​-. Per què no se li pregunta a la líder de la formació exactament com farà tot el que promet que farà? Temo molt que no té cap solució pràctica per als problemes que ella creu que són deguts als immigrants. Si no té competències ni fronteres no podrà expulsar-nos a qui troba que sobrem per molt que ho vulgui. De totes maneres jo no hi perdria ni un minut, amb algú que declama amb el seu horrible català del XIX (pobre Pompeu Fabra) lletanies que semblen més homilies que no pas propostes polítiques. A qui faria moltes preguntes és a les persones que volen votar-la: creuen realment que la de Ripoll farà el que els promet que farà? S’ha de ser molt ingenu, encara més si el que empeny aquest electorat és la frustració de la desfeta del Procés. ¿No en van tenir prou amb l'engany dels líders de llavors que ara volen apostar per una dona que no sembla tenir ni la més remota idea de com funciona el seu país i s’inventa unes exigències de catalanitat que no compliria ni el Comte Arnau? De nou és l’esmentat filòsof alemany Peter Sloterdijk​ el que descriu com ningú el que passarà si a Catalunya guanya Aliança Catalana: “Un cop que entra en joc la qüestió de la identitat, el camí de l’autodestrucció és molt més curt”. 

Najat El Hachmi​  18/09/2026

R 61: 1 d'octubre, ni oblit ni perdó!

Avui, u d'octubre, envio aquesta gran lliçó de Josep Fontana en forma de document visual.

"La identitat és una realitat que neix d'una llarga existència compartida, no pas un producte de la terra o de la sang" Josep Fontana 

https://youtu.be/gqv_TF2o_Qs?si=nsYMBs7eGYrHxSoN

R 60: Lamine Yamal i la tabarra de la Pilota d'Or

La tabarra que està donant el Barça perquè Lamine Yamal guanyi la Pilota d'Or no es pot maquillar​... No se n’ha pogut escapar ni l’esmunyedís Hansi Flick. L’entrenador alemany, enemic dels egos i els elements que distorsionen els objectius col·lectius, va ser cridat a files per canviar el seu discurs a petició de l'estrella i la cúpula del club. Una mica forçat per les circumstàncies, Flick també va acabar per declarar-lo mereixedor del premi. A ningú se li escapa que tenir el futbolista coronat amb el màxim guardó individual significaria augmentar ingressos i millorar la imatge de marca. Hansi, nosaltres també tenim moltes ganes que s'acabi aquesta sorollada insuportable.​..  

és​ absurd dotar d’aquesta transcendència un trofeu tan arbitrari que pot acabar a mans de Fabio Cannavaro ​... Tot i que sovint té una credibilitat relativa, és un tipus de prestigi que figura al contracte dels cracs en forma de variable lucratiu. I no ens enganyem: gaudir del privilegi de l​'Olimp també és un somni per al 10.​..  Demanar-li a Lamine que estigui per sobre de tot això i que s'esper​i que els fets s​'imposin, potser és massa agosarat. No és Leo Messi.

Quants cops heu sentit l’astre argentí fer declaracions com les de Lamine Yamal a Universo Valdano? Enmig d’una lluita inventada –perquè no tenia rival– amb Cristiano Ronaldo, les Pilotes d'Or li van ploure parlant al camp cada tres dies. No li calia verbalitzar res, només sortir a jugar. Leo és Leo i Lamine és Lamine, ho tenim clar. Al segon li encanta l’exuberància pública i ser el rei dels focus.​..

Marta Ramon​  25/09/2026

R 59: L'actitud i les eines

 

... l’Onze de Setembre ha tret unes 50.000 persones al carrer, amb més joves que mai; és una xifra respectable en el nostre desmenjat present.​..  Un nou sondeig preveu l’ascens fulgurant d’Aliança Catalana. En conjunt, el Parlament tornaria a tenir una majoria absoluta independentista, que no serà operativa perquè hi ha un abisme polític i moral entre els que hi podrien estar implicats. Si serveix de consol, el bloc “espanyol” és igualment inútil (a menys que el PSC es vulgui suïcidar pactant amb PP i Vox)​... no pensàvem en l’Orriols quan, després de l’empresonament dels líders independentistes, cridàvem “S’han acabat els somriures!” També Andreu Nin, l’abril de 1931, va escriure: “La nostra​ revolució​ no serà tan alegre”. Perquè la independència, com qualsevol revolució, és un afer seriós. Però l’Orriols no té res de seriós, més enllà de la seva solemnitat ridícula. El seu discurs, a més de ser un fracàs ètic del catalanisme, és una distracció i un engany.​..

Abans de tornar-hi, el Procés ha de ser un record i una lliçó, res més; i l’essencialisme ultra ha de passar avall, com una febrada.​..

l'anunci que va divulgar el Barça en la Diada, d’impacte mundial, és un model a seguir, també per als que detestem el futbol com a metàfora. El Barça d'avui dia combina èxit i identitat d'una manera inusual en aquest país. Es regeix per principis engrescadors i accessibles: anar a guanyar sempre, servar els orígens, unir talent nostrat i global, i no arronsar-se davant l’autèntic enemic. L’enemic, per als culers, no és Lamine Yamal sinó Florentino Pérez: heus aquí una manera didàctica d’explicar les coses a un votant d’AC.  

L'esport és un dels grans constructors d’identitat en el món, i per això el Barça és un actiu d'una transcendència enorme, perquè el seu èxit internacional, com el de l'obra de Gaudí, no s'explica sense el seu origen. Va directe, sense intermediaris, de Catalunya al món. El poder tradicional –que és a Madrid– ho contempla amb incredulitat i ràbia.

Toni Soler​  12/09/2026

R 58: Ningú és més català que ningú? II

En la setmana de la Diada, Plataforma per la Llengua ha sortit a denunciar l'aixecada de camisa que està sent el Pacte Nacional per la Llengua. Un any i mig després de la seva implantació, només s'han executat el 38% de les mesures previstes. Ens queixem que de les inversions que l'Estat ha de fer a Catalunya, en infraestructures, per exemple, sempre se'n du a terme un percentatge molt inferior al que s'havia pressupostat, però resulta que quan només depèn de nosaltres tampoc posem en marxa tot el que s'havia previst per a un tema nuclear com és l'ús social del català. El Pacte Nacional per la Llengua no pot quedar en l'enèsima operació de maquillatge del Govern de torn. Fa ràbia, perquè en aquest Pacte s'hi va treballar molt, el diagnòstic era encertat i, per una vegada, hi havia pressupost per fer moltes coses. De moment se n'han fet poques, el projecte ha perdut impuls i el català és on era. O pitjor, perquè van passant els mesos i tots aquells catalans que són tan catalans com el que més ni l'usen, ni en tenen cap ganes, ni cap necessitat. I qui dia passa, pronom perd.

  

Xavier Bosch  12/09/2026

R 57: Ningú és més català que ningú? I

 La commemoració de l'11 de setembre d​'enguany no passarà a la història. El discurs de Salvador Illa, tampoc. En la línia d'un govern empeltat del to presidencial, van ser sis minuts d’arguments de perfil baix, farcit de bones intencions, dosis lògiques de sentit comú, una buidor entrenada i para de comptar. Si m'hagués de quedar amb una sola frase de tot el que va dir Illa, la tindria clara: “Ningú és més català que ningú”. Em va fer pensar. És veritat que ningú és més català que ningú? Tant se val d'on venim? No depèn ni de les dretes, ni de les esquerres? Ni de la religió o de la integració? No depèn de les banderes que pengem (o ja no pengem) al balcó? Ni de l’idioma que parlem? Ni dels gols que celebrem al carrer? Ni de si sabem, o no, qui era Mossèn Cinto? Ni de si tenim sintonitzada TV3? O de si no cal tenir-la al comandament perquè hi ha un 30% de catalans (que no són menys catalans que ningú) que no la miren mai, per principis. Dit d'una altra manera i per continuar amb el símil, “ningú és més espanyol que ningú”? Per ser d'un lloc, més enllà que t’atenguin en qualsevol hospital públic, potser te n’has de sentir. Aquest seria un criteri possible.​..

Xavier Bosch​  12/09/2026