Amb l'avançament electoral, el nou finançament per a Catalunya ha quedat congelat malgrat el castell de focs de la propaganda governamental. Aquells 4.686 milions d'euros addicionals que Espanya havia d'aportar a Catalunya, cada any, a partir de 2027, ja ens els podem pintar a l'oli... Mai vam confiar que aquest acord de finançament, fet contra totes les autonomies del PP i gairebé totes les del PSOE, s’arribés a complir. Era una promesa de diners que li va donar alguns titulars a Salvador Illa, però no resolia les necessitats de Catalunya i tan sols recuperava una quarta part del dèficit fiscal que arrosseguem any rere any. Dels endarreriments ja ni se’n parlava. Però haurien estat benvinguts aquells milions que ara ja no arribaran...
dijous, 29 d’octubre del 2026
R 83: L'Estat voltor
La llista de greuges de diners que sí que s’havien d’invertir a Catalunya i no veiem per enlloc també fa feredat... Una altra cosa és el grau d'execució de la inversió pública. Any rere
any ens preguntem de què serveix anunciar inversions si, després, una
part molt important no es materialitzen. Posem-hi xifres. Segons el departament d’Economia, en el període
2021-2024, de tota la morterada que l'Estat va dir que executaria a
Catalunya, només s'ha acomplert el 40%... el resum és que a Espanya se li enfot Catalunya. Rodalies n'és el cas més paradigmàtic... Rodalies ha col·lapsat i, per posar-hi remei, caldria més d'una
dècada de feina si es fes tot bé a partir d'avui. Res no fa pensar que
serà així. El caos ens desespera però la gent està tan baquetejada que
la revolta dels indignats no s’ensuma per enlloc...
de l’Estat voltor que ens ofega i que ens condemna a estructures
colonials de segona categoria no se'n parla mai. Ni poc, ni gens. Potser
perquè hi ha partits, que encara es diuen independentistes, que li fan
el joc a aquest Estat que viu millor amb una Catalunya sotmesa,
escanyada i mesella. És a dir, una Catalunya insensible al
maltractament.
dimecres, 28 d’octubre del 2026
LliVre 45: POEMES AL SOTABOSC
POEMES AL SOTABOSC
7 DE MAIG
Ah, el rossinyol! quants cops d'ala ha esmerçat, per venir-nos de la sabana estant a delectar-nos, flabiol alat, mediterrània albada... per dissort cada cop més apagada...
2023 PRIMERIES DE JUNY
Els boscos expressen una quietat intensa, un silenci excessiu en encetar el dia, tant que generen paüra.
Em pregunto on són les veus matineres dels ocells de bosc. Silenci extrem, el cant tímid, flabiolat d'un merlot solitari al sot de can Marçal...
2023 PRIMERIES DE SETEMBRE
Observa la bellesa i perfecció de l'eruga de la papallona reina, Papilio machaon.
No hi ha dia que no em pregunti com s'ho ha fet l'evolució per generar tanta bellesa i perfecció...
31 DE DESEMBRE
Si l'amor és per a l'home / com la saba és a l'arbre / L'amistat és la soca i l'arrel / que alimenta i suporta / tronc i capçada / de l'arbre total. / La vera vivor de la vida.
2024 PRIMERIES DE JULIOL
Tu no m'ho vares explicar / ja que no ho sabies pas. / Poc et podies imaginar / que la cosa aniria per aquí. / Prou feina tenies / en aixecar-te a les sis del matí / per anar a treballar / fins a la negra nit. / Pare...
Martí Boada Juncà, 2025
dimarts, 27 d’octubre del 2026
R 82: Això NO va de líders
Aquest mes fa 800 anys de la mort de sant Francesc d'Assís. Va finir el 3
d’octubre del 1226. Tenia 45 anys i estava pràcticament cec. Es creu
que la pèrdua progressiva de visió, i el llagrimeig que l'afectava, i
que es reprodueix en alguns quadres, era el resultat d'una dolorosa
malaltia infecciosa: el tracoma, que provoca ferides a la superfície de
l’ull i a la còrnia. El devia contraure en el viatge a Egipte del 1219.
L’home visionari que havia cantat al "germà Sol" s’endinsava en la
foscor... el fundador dels franciscans i les clarisses creia que l'ésser humà està
al mateix nivell que qualsevol altra criatura viva, enmig d'una xarxa
natural d’iguals d'una bellesa indescriptible i d’una meravellosa
complexitat... el Càntic de les criatures de sant Francesc, aquell frare revolucionari el va escriure poc abans de morir, entre el 1224 i el 1225, cada cop més cec...Francesc, professava la pobresa i refusava la propietat privada (la
natura és de tots), ens diria que l’aigua val molt més que qualsevol
diamant...
La vida humana no va de líders, sinó de col·laboració i d’equilibri
natural. En la base de la selecció natural no hi ha l’individu, sinó el
grup. En termes científics, la veritable força motriu de l'evolució no
és la competència entre espècies, sinó la col·laboració. Sant Francesc
ja ho sabia.
dilluns, 26 d’octubre del 2026
R 81: No menystinguem Puigdemont
L’exili ha estat molt llarg, però la memòria és molt curta i potser no
hem valorat prou com, des de Waterloo, el president de la Generalitat
apartat del càrrec per un 155 que encara li cou ha sacsejat el tauler de
la política espanyola fins a provocar dos terratrèmols. Ha fet caure,
consecutivament, un president del Partit Popular el 2018 i un altre
president del PSOE el 2026. Poca broma, doncs, amb Puigdemont, que ha
fet tot això a distància. Un home que, entre una cosa i l'altra, l’agost
del 2024 va venir a treure el nas a Barcelona, es va rifar la policia,
es va riure de l'ordre de detenció del jutge Llarena i li va prendre el
protagonisme a Salvador Illa el dia de la seva investidura com a
president. Aquella aparició fugaç, tan criticada com aplaudida, no va
ser un número d’escapisme que hagi de quedar, tan sols, com una nota a
peu de pàgina. Denota la necessitat de Puigdemont de marcar l'agenda.
En nou anys a l'exili, se li ha esmicolat el partit... Però potser ens equivocaríem tots plegats si pensem que
Puigdemont voldrà tenir una vida tranquil·la i de perfil polític baix.
Ja ha avisat que torna per servir el país. Tocarà esperar per saber des
de quin àmbit i, un detall gens menor, si el país ho vol.
Mentrestant, costa d’empassar que Ada Colau digui, al Cafè d’idees
de La 2 Cat, que “Puigdemont tindrà problemes per caminar per
Catalunya”. Potser només és un diagnòstic, però sembla un desig i, el
que és pitjor, sona a amenaça. Assenyalar qui no vota el mateix que tu i
posar a la diana d’una persecució és un cafè amb molt mala idea. I poc
democràtica.
divendres, 23 d’octubre del 2026
R 80: Octubre trist
... Ara tot ha canviat. Som ja a mig octubre i encara fa calor. I com que no ha plogut quan havia de ploure, no hi ha bolets, que eren el consol de la monotonia de l’octubre. N'eren l'alegria.
El món està ple de tristesa. Gaza, Ucraïna, el Tibet. Sembla que això
que els cursis en diuen "la natura" s'ha desfermat en contra nostra.
Tot són desgràcies. Pluges tropicals, huracans, inundacions, cases que
cauen, trens que xoquen o que es cremen. El món s'ha tornat esquerp,
agressiu. Les geleres es fonen, puja el nivell del mar. Els joves són
infeliços i s’insubordinen. Els vells són desnonats, els fan fora de
casa. Això que en diuen els fons voltors no tenen entranyes. Les
anomenades forces de l'ordre atonyinen qualsevol que se'ls posa al
davant. La pietat sembla haver-se evaporat d'aquest món perdut. Un
penyal cantellut, cada dia més alt, s’alça i creix davant nostre: és la
incertesa, la tristesa, el dolor...
dijous, 22 d’octubre del 2026
R 79: El barri, el carrer, els àtics
Les esquerres mai es posaran d’acord, perquè si es posen d’acord vol
dir que s’han tornat de centre. Ser d’esquerres és, sobretot, ser més
d’esquerres que els altres i viure per assenyalar aquests altres que no
són tan d’esquerres com tu. És com ser indepe. No et pots posar d’acord, perquè si et poses d’acord ja no ets indepe, ets federalista, i vius per assenyalar els que són una mica menys indepes que tu...
(Nota: crec que cal llegir-ho amb ironia, per si no ho havies notat)
dimecres, 21 d’octubre del 2026
R 78: Eleccions i tornada de Puigdemont
Ha estat evident per a tothom la relació causa-efecte del desnonament de Maricarmen Abascal i la convocatòria anticipada d'eleccions per part de Pedro Sánchez, encara que això contradigués totes les vegades que havia assegurat que aniríem a les urnes l'any que ve. La maniobra es va començar a veure venir des del moment que els ja famosos dos decrets d'habitatge van ser portats al Congrés precipitadament perquè els convalidés i a Sánchez no se li refredés el cas i pogués sentir com a pròpies la indignació popular que es va produir...
Però no tot s'explica pels desnonaments. Qui té el poder de prémer el
botó de les eleccions considera tots els factors. Per exemple, la
situació del rival. Feijóo no ha acabat mai d’arrencar i totes les
enquestes diuen que el PP necessitarà Vox per governar, escenari que
permetrà a Sánchez brandar el fantasma de la por a tenir la ultradreta
al govern.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)