R 72: Sánchez i els judicis de la història

​... història és una paraula de molt de pes i, si hem de parlar en termes històrics, aleshores el fracàs és col·lectiu, de dretes i d'esquerres, sobretot de les que han governat més anys i amb més poder. 

Perquè la realitat és que el preu de l’habitatge creix a Espanya tres vegades més que els salaris, i aquest any l’augment del preu de l'habitatge a Espanya triplica el de la mitjana de la Unió Europea. El preu de l'habitatge a Catalunya i a Espanya ha estat onze anys seguits creixent cada trimestre. Amb indicadors així, algú creu que calia córrer tant a votar els decrets al Congrés com si fossin la solució a tots els problemes d'un sistema econòmic que cada vegada exclou més persones?

Hem augmentat espectacularment la població amb poca o nul·la previsió d'on podríem viure tots plegats.​.. La història jutjarà tothom, pel que va fer i pel que no va fer, podent-ho fer o havent promès que ho faria. A dretes i esquerres. 

Antoni Bassas​ 02/10/2026

R 71: La via consorciada

 

​...Catalunya és Espanya a condició que Espanya sigui Catalunya.​.. És un plantejament​ del PSC que entronca amb la tradició federal. Un doble antídot contra l’assimilisme i contra l'independentisme.​.. 

​La reforma fallida de l’Estatut va deixar clar que Catalunya no podria assolir un poder polític real sense plantejar un embat directe a l’Estat. L’allunyament emocional entre Catalunya i Espanya no només s’expressava en l’auge del sobiranisme, sinó també en els planys del PSC​... 

Els anys del Procés van deixar el PSC molt malparat. Els seus dirigents es van prometre que mai més permetrien que una sobredosi de catalanisme posés en perill la seva relació amb el PSOE.​..  Salvador Illa va prometre centrar-se en la gestió i deixar-se de disquisicions identitàries. Però tenia plans. Illa, sense estridències, ha executat una estratègia ​... amb la finalitat de dissoldre el mur mental i polític entre totes dues realitats; el seu objectiu últim és que, a ulls dels catalans, Estat i Generalitat siguin dues extensions d’un mateix cos –és a dir, d'una mateixa realitat política i emocional.

Illa ha estat prou hàbil per tirar endavant aquesta política malgrat dependre dels vots dels independentistes.​.. La millor manera d’amansir els catalans és donar-los un tastet de poder real: ja ho deia, fa quatre segles, el comte duc d'Olivares​. 

La qüestió és si aquesta aposta estratègica, que és també una política de partit, podrà sobreviure a l'actual conjuntura, amb Pedro Sánchez acorralat i la dreta espanyolista a l'aguait. Si el PP arriba al poder, tindrà dues opcions amb Catalunya: seguir els seus propis instints (i els de Vox) o bé, en un rapte de lucidesa, mantenir aquesta relació consorciada amb el govern català, que és la millor via per fortificar la presència de l'Estat a Catalunya sin que se note el cuidado.

Toni Soler​  26/09/2026

LliVre 44: ILLES DEL CALIUFOSC

​Podia respectar-se el passat sense fer veure que havia estat millor en tot. (pàg. 99)

Ningú no és propietari d'enlloc, sinó que ens limitem a ocupar els espais de la mateixa manera que les nostres ànimes ocupen breument aquests amfitrions que són els nostres cossos. (pàg. 185)

 

El lideratge de vegades anava d'acceptar que no calia que fos ella qui prengués totes les decisions. (pàg. 486)

Illes del Caliufosc, de Brandon Sanderson

R 70: Què hi ha rere el retorn d'Ada Colau

La figura d’Ada Colau va emergir en la lluita per un habitatge digne i assequible per a tothom. Un activisme juvenil que la va acabar portant a convertir-se en la primera alcaldessa de Barcelona quan tenia 41 anys. Des del càrrec (2015-2023), malgrat les dues legislatures al poder, l'avanç en les polítiques d’habitatge va ser limitat, frustrant.​..l'accés a l'habitatge està marcant l'emergència d'un nou progressisme. El fenomen s'està obrint pas al món urbà, on el problema és sagnant i on el vot d'esquerres acostuma a tenir més pes.​..

Colau va tancar la seva etapa d’alcaldessa amb un regust agredolç. Haver acceptat els vots de Valls (2019) i després haver regalat els seus a Collboni (2023), hi ha contribuït, esclar.​.. no va poder tirar endavant les polítiques radicals que anhelava. Va sentir el pes i la impotència del poder. Sense l'acompanyament legislatiu en l'àmbit català i sobretot estatal, va quedar mancada d’eines legals per fer un salt en habitatge. Tot plegat la va portar a una retirada de l'arena pública. Fins i tot a una fugida a Itàlia​...

Però porta la política a la sang. Era qüestió de temps que decidís tornar-hi. I s'apunta a fer-ho en l’àmbit estatal, per recompondre el garbuix en què s'ha convertit l'espai a l'esquerra del PSOE, per mirar d’acabar amb la lluita fratricida entre Sumar i Podem, i les esquerres perifèriques.​..​ amb l’aposta ideològica per frenar la ultradreta, amb la bandera concreta de l'habitatge i amb el perfil de catalana no-nacionalista és com es presentarà a Espanya.

Ignasi Aragay​  26/09/2026

R 69: L'escola que ensenya II

 

...

El resum de tot plegat és la convicció que escriure és fer visible el propi pensament. Un cop visualitzat, pot ser qüestionat, refinat o enfortit. Escriure bé és practicar el pensament rigorós, perquè, lluny de reduir-se a ser un mitjà de transmissió d'idees, l'escriptura és la millor manera de fer-nos amb idees clares i distintes. Claredat és empatia. Com diu el meu admirat Nick Gibb, la lectoescriptura no és una part de l'educació, és el que fa possible l’educació, perquè clarifica fites i enforteix l'atenció.

Gregorio Luri  25/09/2026

R 68: L'escola que ensenya I

 ​L'escola:

Donaria als alumnes el màxim possible de temps de qualitat.

Treballaria a fons el lligam entre comprensió lectora i coneixements previs.

Tindria cura de l’alfabetització disciplinar.

Disposaria d'un currículum ric en continguts: acumulatiu, seqüencial i coherent

Donaria valor al saber, perquè només ens esforcem per aconseguir allò que considerem valuós.

No confiaria gaire en l’existència de competències genèriques. 

​Apostar​i​a per un currículum seqüencial, amb una progressió controlada i una ensenyança explícita​.

Hi hauria un currículum per a tot el centre

Defensaria que el coneixement no té cap propietat 

No menystindr​ia la memòria

​Es veuria com una institució republicana compromesa amb el foment de la cultura comuna.

La relació pedagògica clau seria el cara a cara. No té substitut, 

L'error de l'alumne es veuria com una oportunitat d'aprenentatge,

L'escola seria inclusiva, però no necessàriament ho seria cada aula de manera permanent.

Practicar​ia les paraules màgiques que faciliten la convivència: gràcies, sisplau, perdó, confio… 
​No hi hauria lloc per a l'ansietat matemàtica. No hi ha humanisme sense matemàtiques. 
Se celebraria l'excel·lència aliena i s’estimularia la seva emulació. 
Estimar​ia molt més el pensament rigorós que el pensament crític, i el raonament molt més que l’opinió. 

Prendr​ia amb pinces l'educació emocional​...

A les famílies els demanar​ia tres coses: garantir la higiene del son dels seus fills, permetre’ls gaudir del joc lliure i arriscat, i deu minuts de lectura diària​.

Gregorio Luri​  25/09/2026

R 67: Les dones del burca

 

El PSC de Lleida, amb Junts, ha decretat la prohibició als carrers de la ciutat del burca, que és aquesta mena de momificació de les dones adultes.​..

Entenc que no es pot prohibir tapar-se els cabells per religió, com fan algunes dones, entre elles, una diputada al Parlament, perquè llavors hauríem també de prohibir l'uniforme de sor Lucía Caram i les perruques de les jueves, que es rapen els cabells (imagino que) pel mateix motiu que les altres se'l tapen. Per una concepció medieval i analògica de la bellesa i l'excitació sexual. Però anar tapada del tot pel carrer, no fent servir els òrgans vitals com ara els ulls, la boca o les orelles (el nas, segons com, els el deixen treure) tal com la natura els ha concebut em recorda el morrió dels gossos o les ulleres de les mules. Una domesticitat que em resulta violentíssima.

Un burca està dient a tothom, als fills de la dona que el (su)porta, al marit, als policies que vigilen el carrer, als botiguers... "aquesta dona és una possessió". Una possessió, concretament, d'aquest que camina davant seu ben fresc, amb les xancles.​..

Empar Moliner​  25/09/2026