AMANUENSE HISTÒRIC
En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dimecres, 18 de novembre del 2026
R 95: Salvar Sánchez per salvar Catalunya?
dimarts, 17 de novembre del 2026
R 94: Quan guanyi la dreta
Passi el que passi, no passarà res. Dic això perquè gràcies a Déu les coses són difícils de canviar, fins i tot les bones. Se n’ha de saber molt per ser capaç de destruir el sistema de pensions, el model de sanitat pública o el d’ensenyament universal. Costa tant com corregir-los i arreglar-los, perquè les inèrcies són poderosíssimes i hi ha un entramat d’interessos tan espès que no hi ha bisturí que hi faci un tall. Com que no és de preveure que cap partit arrasi amb els seus vots en les pròximes conteses, el que hem d’esperar és una capacitat insignificant dels governs per canviar les coses. Gradualisme i poca cosa més, per sort. És clar que poden fer ferides doloroses, però res que no es pugui guarir fent-los fora amb el vot.
... cada quatre anys hi haurà eleccions i, si no t'agraden els que et manen, fes-los fora... Si tot va bé, passarà ... quan els ciutadans s’atipin d’uns discursos que, quan s’aterren, no van enlloc... No patiu que no passarà res, perquè la realitat és tossuda, la democràcia és forta i la majoria dels polítics professionals –també la senyora Orriols– el que volen és arribar a final de mes...
Jo sóc d'una generació que va veure les últimes glopades d'un règim fosc i truculent. He crescut en un temps en què les democràcies s'han estès per tot, el món s'ha fet petit... He vist canviar tant el meu país que, si tornés a la Badalona on vaig néixer i criar-me, no la reconeixeria. Mentre això ha passat, ens hem fet forts. Sentim advertències esgarrifoses, procedents de totes bandes, sobre el que ens passarà si Vox, el PP o Aliança es fan forts a l'hemicicle. Jo estic tranquil, us ho dic de veritat, perquè no veig res que m’hagi de fer pensar, sincerament, que la democràcia està en perill.
dilluns, 16 de novembre del 2026
R 93: Deliris de grandesa amb resultat tràgic
diumenge, 15 de novembre del 2026
R 92: Les eleccions del "non take-up". 2ª part
(continuació)
Contra la idea d’abús, la realitat diu que hi ha infrautilització dels ajuts. La pobresa i l'exclusió social sovint van unides i conformen un cercle viciós. Les administracions públiques i les entitats socials no se'n surten a l'hora de trencar-lo. No arriben ni de bon tros a tots els afectats. Les barreres burocràtiques, la digitalització, la teranyina institucional, les traves a l’empadronament i fins i tot la vergonya fan que molta gent en situació de precarietat manifesta no rebi el suport que li correspondria, emparat per la Constitució –tan santificada per alguns– i per l’Estatut. ¿Som o no som un estat social i democràtic de dret? ¿Fins a quin punt és real la protecció social?
dissabte, 14 de novembre del 2026
R 91: Les eleccions del "non take-up" 1ª part
Hem entrat de ple en la viciada cursa electoral. Comencem a sentir més bestieses de les habituals, demagògia escabrosa. I no només per part dels polítics, també en l'eco popular a les xarxes socials, als bars, a les llars. Els mitjans de comunicació, alguns cada cop més especialitzats en la infoxicació, hi contribueixen amb escreix.
dimarts, 10 de novembre del 2026
R 90: El franquisme sociològic
dilluns, 9 de novembre del 2026
R 89: Okupes vs. grans tenidors
Catalunya és una part d’Europa i els seus problemes són els nostres, fins i tot amb més agudesa. La falta d’habitatge i els sous baixos estan taponant generacions senceres. La classe mitjana, el nostre pal de paller, s'està empobrint de forma accelerada. Els serveis públics no han crescut al ritme de la població. La forta immigració, combinada amb la nostra baixa natalitat, amenaça la cohesió interna i la integració contínua dels nouvinguts, que ha estat històricament el nostre gran valor. I el catalanisme polític encara no està preparat per donar resposta a tot això. Una part s’ha girat cap a la ultradreta (és a dir, cap a la por al “califat”) i la resta té dos problemes greus: S'ha empeltat de la crispació madrilenya, i està massa pendent dels records, cada cop més vagues, del 2017.
Si per un miracle es repeteix la majoria progressista, caldrà seguir remant en la negociació (ara, sense el xantatge de la repressió)...