R 86: Breu història herètica de la música clàssica

La IA, l'extrema dreta que creix, un món massa digital... Què es pot fer per ser optimista? A casa nostra estem tots una mica espantats.

— Cal ser realistes. Mira al teu voltant. Jo veig joves que no deixen de fer coses. Els teatres estan plens. Quan era jove, a Itàlia no hi havia ni un sol festival musical i ara en tenim 2.500. El que defensa l'extrema dreta és lleig, cert. Defensen un món que nega la cultura. Però mira cap a qualsevol banda. Hi ha més cultura que mai. Lògicament, cal entendre per quina raó tenim tanta extrema dreta, però no ens podem deixar arrossegar al pessimisme. No podem oblidar totes les coses bones que tenim només perquè hi hagi feixistes. En moltes coses estem millor; tenim una societat més viva i molt més intel·ligent que quan jo tenia 20 anys. Quan em diuen que aquesta era digital ha provocat la mort de la cultura, jo els responc que no. I els deixo clar que no és que jo sigui optimista, és que ells són cecs.

Toni Padilla​  20/10/2026 ​ Entrevista a ​Alessandro Baricco

R 85: L'Audiència aplica finalment l'amnistia als dotze CDR

​L'Audiència Nacional feia tres mesos que arrossegava els peus per no aplicar la llei als dotze CDR de l'operació Judes acusats de terrorisme. Després de l'aprovació de la ​Llei de l'amnistia, el tribunal va intentar esquivar-la preguntant al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si amnistiar els CDR contravenia el dret europeu. Va ser una manera de boicotejar i endarrerir l'aplicació de l'amnistia. La sentència de Luxemburg, que va trigar dos anys a arribar, va emetre's finalment el juliol avalant per complet la llei. Des d'aleshores, l'Audiència Nacional tenia via lliure per moure fitxa, però ha necessitat tres mesos més per fer efectiu l'oblit judicial. Finalment, 28 mesos després que la llei entrés en vigor, ha enterrat la causa​...

​La sentència del TJUE, va establir que això no compromet ni la seguretat jurídica, ni la igualtat de tracte, ni la no discriminació. Va ser el novembre del 2023, coincidint amb les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, quan l'Audiència Nacional va enviar els CDR al banc dels acusats, un judici que no es va arribar a celebrar mai. Van ser detinguts el 23 de setembre del 2019 perquè suposadament preparaven accions violentes coincidint amb l'aniversari de l'1-O i la imminent publicació de la sentència del Procés.

 Els acusats s​'exposaven a elevades penes de presó. Les acusacions populars –Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT)​, Vox, l'Associació de Víctimes del Terrorisme, l'Associació Dignitat i Justícia i dues associacions de la Guàrdia Civil– van demanar fins a 33 anys de presó per a vuit d'ells pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d'explosius i estralls. La Fiscalia, que sostenia que van conformar una “organització terrorista paral·lela, clandestina i estable”, reclamava en un primer moment fins a 27 anys de presó. Ara bé, arran de l'entrada en vigor de l'amnistia va ser partidària d'arxivar la causa.

 Malgrat això, la justícia espanyola encara no ha dit l'última paraula.​.. les acusacions populars presentaran un recurs d'apel·lació a la mateixa Audiència Nacional contra aquesta decisió i després encara podrien anar al Tribunal Suprem per revertir l'amnistia.

Martí Odriozola i Marcé​ 23/10/2026

R 84: Instruccions reflexives per ser un dissident

la dissidència és una qüestió que té més a veure amb l’actitud i el comportament que no amb la ideologia​...

“dissident” prové del llatí dissidens, que vol dir “asseure’s a part”. El dissident és, per tant, aquell que, per la raó que sigui, no es doblega davant les hegemonies imperants i no acata mansament el que li diuen que ha de ser, pensar i fer. També és qui no es deixa assimilar pels dictats imperatius de les hegemonies i qui viu segons un ordre de prioritats en què l’acceptació de la comunitat és menys important que la satisfacció amb un mateix.

 Per ser un dissident, has de ser-ho amb intenció, has de ser conscient que ho ets. La dissidència no és el resultat d'un impuls visceral, ni un estirabot ocasional, ni una maniobra per protegir els propis privilegis i egoismes, sinó que és una negociació amb tu mateix –amb la teva consciència i els teus principis– i amb la realitat perquè la realitat en qüestió et sembla injusta o et disgusta.​.. 

el dissident no només és qui planta cara al poder arriscant-hi el benestar propi, la llibertat i fins i tot la vida, sinó qui ho fa a consciència, assumint-ho, explicitant-ho, convertint el seu gest en una crida a l'acció, en una afirmació que convida a seguir l'exemple. De totes maneres, Beckerman sap que la dissidència no és “inherentment virtuosa”, i que si bé pot ser un motor pel canvi a favor de la llibertat i del pluralisme, també pot ser una operació d’autobombo individualista o una estratègia a favor del tradicionalisme més reaccionari​...

la dissidència potser no és inherentment virtuosa, però sí que és necessària

el dissident no és l'home lliure sinó l’home que vol ser lliure i que, per tant, s'atreveix a anar a lloure. Això val també per tants homes i dones anònims que no es deixaren doblegar per la por ni pel conformisme ni per la tirania, el record esborrat dels quals sosté ara mateix el pes de tot allò de bo que hi ha al món. 

Pere Antoni Pons​  24/10/2026 ​ comentaris al llibre de Gal Beckerman "Com ser un dissident".

R 83: L'Estat voltor

 Amb l​'avançament electoral, el nou finançament per a Catalunya ha quedat congelat malgrat el castell de focs de la propaganda governamental. Aquells 4.686 milions d'euros addicionals que Espanya havia d​'aportar a Catalunya, cada any, a partir de 2027, ja ens els podem pintar a l'oli.​.. Mai vam confiar que aquest acord de finançament, fet contra totes les autonomies del PP i gairebé totes les del PSOE, s’arribés a complir. Era una promesa de diners que li va donar alguns titulars a Salvador Illa, però no resolia les necessitats de Catalunya i tan sols recuperava una quarta part del dèficit fiscal que arrosseguem any rere any. Dels endarreriments ja ni se’n parlava. Però haurien estat benvinguts aquells milions que ara ja no arribaran​... 

La llista de greuges de diners que sí que s’havien d’invertir a Catalunya i no veiem per enlloc també fa feredat.​.. Una altra cosa és el grau d'execució de la inversió pública. Any rere any ens preguntem de què serveix anunciar inversions si, després, una part molt important no es materialitzen.​​ Posem-hi xifres. Segons el departament d’Economia, en el període 2021-2024, de tota la morterada que l'Estat va dir que executaria a Catalunya, només s'ha acomplert el 40%.​.. el resum és que a Espanya se li enfot Catalunya.​ Rodalies n'és el cas més paradigmàtic.​.. Rodalies ha col·lapsat i, per posar-hi remei, caldria més d'una dècada de feina si es fes tot bé a partir d'avui. Res no fa pensar que serà així. El caos ens desespera però la gent està tan baquetejada que la revolta dels indignats no s’ensuma per enlloc.​..

de l’Estat voltor que ens ofega i que ens condemna a estructures colonials de segona categoria no se'n parla mai. Ni poc, ni gens. Potser perquè hi ha partits, que encara es diuen independentistes, que li fan el joc a aquest Estat que viu millor amb una Catalunya sotmesa, escanyada i mesella. És a dir, una Catalunya insensible al maltractament. 

          Xavier Bosch​  16/10/2026

LliVre 45: POEMES AL SOTABOSC

 

POEMES AL SOTABOSC

​7 DE MAIG

Ah, el rossinyol! quants cops d'ala ha esmerçat, per venir-nos de la sabana estant a delectar-nos, flabiol alat, mediterrània albada... per dissort cada cop més apagada...

2023 PRIMERIES DE JUNY

Els boscos expressen una quietat intensa, un silenci excessiu en encetar el dia, tant que generen paüra.

Em pregunto on són les veus matineres dels ocells de bosc. Silenci extrem, el cant tímid, flabiolat d'un merlot solitari al sot de can Marçal...

2023 PRIMERIES DE SETEMBRE

Observa la bellesa i perfecció de l'eruga de la papallona reina, Papilio machaon.

No hi ha dia que no em pregunti com s'ho ha fet l'evolució per generar tanta bellesa i perfecció...

31 DE DESEMBRE

Si  l'amor és per a l'home / com la saba és a l'arbre / L'amistat és  la soca i l'arrel / que alimenta i suporta / tronc i capçada / de l'arbre total. / La vera vivor de la vida.

2024 PRIMERIES DE JULIOL

Tu no m'ho vares explicar / ja que no ho sabies pas. / Poc et podies imaginar / que la cosa aniria per aquí. / Prou feina tenies / en aixecar-te a les sis del matí / per anar a treballar / fins a la negra nit. / Pare...

Martí Boada Juncà, 2025

R 82: Això NO va de líders

Aquest mes fa 800 anys de la mort de sant Francesc d'Assís. Va finir el 3 d’octubre del 1226. Tenia 45 anys i estava pràcticament cec. Es creu que la pèrdua progressiva de visió, i el llagrimeig que l'afectava, i que es reprodueix en alguns quadres, era el resultat d'una dolorosa malaltia infecciosa: el tracoma, que provoca ferides a la superfície de l’ull i a la còrnia. El devia contraure en el viatge a Egipte del 1219. L’home visionari que havia cantat al "germà Sol" s’endinsava en la foscor.​.. el fundador dels franciscans i les clarisses cre​ia que l'ésser humà està al mateix nivell que qualsevol altra criatura viva, enmig d'una xarxa natural d’iguals d'una bellesa indescriptible i d’una meravellosa complexitat.​.. el Càntic de les criatures de sant Francesc​, aquell frare revolucionari ​el va escriure poc abans de morir, entre el 1224 i el 1225, cada cop més cec.​..​Francesc, professava la pobresa i refusava la propietat privada (la natura és de tots), ens diria que l’aigua val molt més que qualsevol diamant.​..

 La vida humana no va de l​íders, sinó de col·laboració i d’equilibri natural. En la base de la selecció natural no hi ha l’individu, sinó el grup. En termes científics, la veritable força motriu de l'evolució no és la competència entre espècies, sinó la col·laboració. Sant Francesc ja ho sabia. 

Ignasi Aragay​  07/10/2026 

R 81: No menystinguem Puigdemont

L’exili ha estat molt llarg, però la memòria és molt curta i potser no hem valorat prou com, des de Waterloo, el president de la Generalitat apartat del càrrec per un 155 que encara li cou ha sacsejat el tauler de la política espanyola fins a provocar dos terratrèmols. Ha fet caure, consecutivament, un president del Partit Popular el 2018 i un altre president del PSOE el 2026. Poca broma, doncs, amb Puigdemont, que ha fet tot això a distància. Un home que, entre una cosa i l'altra, l’agost del 2024 va venir a treure el nas a Barcelona, es va rifar la policia, es va riure de l'ordre de detenció del jutge Llarena i li va prendre el protagonisme a Salvador Illa el dia de la seva investidura com a president. Aquella aparició fugaç, tan criticada com aplaudida, no va ser un número d’escapisme que hagi de quedar, tan sols, com una nota a peu de pàgina. Denota la necessitat de Puigdemont de marcar l'agenda.

  En nou anys a l'exili, se li ha esmicolat el partit.​.. Però potser ens equivocaríem tots plegats si pensem que Puigdemont voldrà tenir una vida tranquil·la i de perfil polític baix. Ja ha avisat que torna per servir el país. Tocarà esperar per saber des de quin àmbit i, un detall gens menor, si el país ho vol.

 Mentrestant, costa d’empassar que Ada Colau digui, al Cafè d’idees de La 2 Cat, que “Puigdemont tindrà problemes per caminar per Catalunya”. Potser només és un diagnòstic, però sembla un desig i, el que és pitjor, sona a amenaça. Assenyalar qui no vota el mateix que tu i posar a la diana d’una persecució és un cafè amb molt mala idea. I poc democràtica.  

Xavier Bosch​ 09/10/2026