dimarts, 15 de setembre del 2026

R 53: Gaziel, 1936

La dretanització del país avança de forma imparable. No parlo en termes electorals, sinó del nivell de crispació i simplificació del debat, ingredients d’aquest tomb cap a la dreta més pura i dura, la que presumeix de trobar amb facilitat culpables i remeis. La dreta s'està ensenyorint del paisatge i troba terreny adobat en un país com Catalunya, on coincideixen diversos factors de desafecció: a) un sentiment de decadència i desarrelament; b) una tensió real dels serveis públics, i c) la resposta pendular al gir esquerrà dels anys del Procés, quan la CUP marcava l’agenda amb un esquerranisme poc pràctic i molt   moralist​a...

dilluns, 14 de setembre del 2026

R 52: Ceuta com a simptoma

Ceuta ens recorda què és una frontera. Les fronteres són ficcions polítiques amb conseqüències terriblement reals. Uns les travessem en avió o en vaixell gairebé sense veure-les. Altres han de saltar una tanca, nedar, amagar-se o arriscar la vida. La mateixa línia és una porta per a uns i un mur per als altres. La diferència és el cos que intenta travessar-la.
Hi ha cossos que circulen i cossos que són aturats. Cossos que no desperten sospita i cossos que han d’explicar qui són i què fan aquí. El passaport, els diners, el lloc de naixement o el color de la pell decideixen sovint de quin costat de la frontera quedes.
 El declivi d'Europa em preocupa especialment. Malgrat les seves contradiccions, Europa és, per a mi, la millor experiència social construïda fins ara: democràcia, drets, llibertats individuals, protecció social, igualtat davant la llei.​..
​Aquest estiu, a Menorca, al mar, hi vaig veure iots enormes, desmesurats. Em preocupa aquesta manera d’estar al món: la necessitat de sentir-se excepcional, de consumir per confirmar la pròpia importància, convertir el món i les persones en objectes al servei del propi jo. Aquesta lògica contamina molt més que qualsevol cos migrant. Consumeix recursos, erosiona els vincles i ens convenç que viure consisteix a situar-se per damunt dels altres.
Les dues imatges: el migrant que intenta travessar una frontera i el gran iot que la travessa sense veure-la, ens posen davant de l'evidència que no és el moviment el que ens inquieta. És qui es mou. Uns cossos tenen el món a disposició; d’altres han de demanar permís per existir.
Europa no es protegirà perseguint els cossos que arriben a les seves fronteres, sinó protegint allò que la va fer millor: que cap poder pugui decidir que una dona, un homosexual, una persona trans, un pobre, un migrant o qualsevol altre és menys digne de llibertat. 
No he sentit mai l'extrema dreta i la dreta no tan extrema criticar que els diners es concentren cada cop en menys mans. 
Saïd El Kadaoui Moussaoui​  04/09/2026


diumenge, 13 de setembre del 2026

R 51: Inici de curs: recuperar la confiança

 

Els sindicats​... segueixen denunciant unes condicions de treball que dificulten la tasca docent: manca de temps, calor insuportable a les aules, burocràcia, cansament, dificultats per atendre la diversitat i una inclusió que sovint es proclama sense oferir els recursos necessaris. També exigeixen que es defensi el català sense ambigüitats, políticament i normativament, per assegurar que sigui la llengua d’aprenentatge, d’acollida i de cohesió del sistema educatiu. No és un malestar nou ni es pot resoldre apel·lant simplement a la responsabilitat dels mestres. Si volem una bona escola, hem de garantir les condicions perquè els professionals puguin fer bé la seva feina.​..  
El sistema té problemes que les dades han posat en evidència: desigualtats persistents, resultats insuficients, dificultats d'aprenentatge i una capacitat limitada per compensar l’origen social de l​'alumnat. En alguns àmbits cal un pla de xoc. No calen més diagnòstics generals sinó decisions concretes, sostingudes i avaluables​... 
La llei d'educació de Catalunya va establir un marc ambiciós: autonomia de centre, lideratge educatiu, professionalització de les direccions, avaluació i rendició de comptes. El problema és que aquest model –per manca d’acord polític i sindical– no s'ha pogut desplegar mai plenament.​..
​La intel·ligència artificial obligarà a repensar què ha d'ensenyar l'escola, què significa aprendre i quin valor té la transmissió del coneixement quan una màquina pot respondre en pocs segons gairebé qualsevol pregunta. La qüestió escolar més important avui és per a què volem l'escola. La resposta no pot ser només millorar resultats o preparar millor per al mercat laboral. L'escola també ha de formar persones capaces de pensar, conviure, crear, discernir i participar en una societat democràtica. En aquest propòsit, cap tecnologia no substitueix el vincle educatiu.​..
​Recuperar el propòsit de ser mestre és una necessitat política. Cal donar temps als docents, protegir la seva professionalitat i fer possible que puguin dedicar-se a educar.
Anna Jolonch​  04/09/2026


divendres, 11 de setembre del 2026

R 50: El Marroc explicat als ingenus

 

dimecres, 9 de setembre del 2026

R 49: "Amics, bona tarda a tothom"

 

dimarts, 8 de setembre del 2026

R 48: EN VIDA TEVA !