el cas dels catalans, com se'n deia al segle XVIII, continua ben vigent malgrat que el PSOE proclami que el conflicte conegut com el Procés es pot donar per tancat. El Procés no estarà tancat fins que l’amnistia s’hagi aplicat a tothom. Però el que és segur és que el conflicte roman, i els qui ho creiem tenim deures per fer.
El primer deure és oblidar el 2017 i fer un inventari de forces i
febleses. El següent és buscar i fer créixer una fornada de dirigents
polítics i ciutadans que rellevi aquells que ja no hi són o els que ja
no ens són útils. I aquí no parlo només de lideratges, sinó de formar
una classe política menys mediocre que l'actual...
El segon deure és fortificar la identitat catalana. Això sonarà
supremacista, però només als veritables supremacistes... La comunitat nacional s’ha d’enfortir pel bé del país,
però també perquè des de la fortalesa i l'excel·lència serem més
capaços d’interactuar amb la resta del país, amb totes les expressions
de la seva pluralitat, si són amistoses; o de confrontar-les, si són
hostils. Això demana militància i agitació, sens dubte, però sobretot una feina
sistemàtica de reforç i consolidació de la realitat catalana...
I algú dirà: ja ho vam intentar i vam punxar. I és cert. Per tant, ho
hem de fer diferent i millor. Qui ho faci haurà de ser més llest, més
agosarat quan toqui i més astut. Haurà de saber quan i on calen un milió
de persones, i quan i on en calen tres-centes, o tres mil. Haurà de
saber treballar i agitar el vesper, al mateix temps...
28/06/2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada