... contra la progressiva infantilització de molts homes
joves catalans
"Un home només ho és en tant que és capaç de tornar, com
a mínim, la mateixa quantitat de petons de bona nit que va rebre de
petit". Els crits, de Víctor Recort....
Els gestos de protecció i benedicció abans d'anar a dormir són més
antics que pixar dret, transversals a diferents cultures i religions, i
el petó de bona nit n'és només l'expressió contemporània i laica. Per
exemple, en la tradició jueva es resava abans de dormir, confiant-se a
la protecció dels àngels. En l’islam es recitaven sures per demanar
protecció contra els malsons i el maligne. Hindús i budistes recitaven
mantres vespertins per descansar amb serenor i protegir la ment dels
mals pensaments. Els primers cristians feien el senyal de la creu al
front, i a l'edat mitjana es van codificar salms per protegir l'esperit
durant el son. A l’Àfrica occidental i als pobles indígenes d'Amèrica
del Nord només es podien explicar relats al vespre. Aquestes rondalles i
cants vespertins, a la vora del foc, estaven al servei de protegir la
comunitat i servien de transmissors culturals per als infants. Finalment, el petó de bona nit el comencem a trobar present en l'art a finals del segle XIX i principis del XX ...
Durant el segle XX el petó de bona nit es consolida com un ritual
familiar comú i s'hi afegeix el conte d'abans d'anar a dormir. El que
havia estat una tradició comunitària a la vora del foc es trasllada a
l'àmbit de la intimitat domèstica, i és un dels grans llegats a la
família nuclear i a la concepció moderna d'infància, ja que recull temps
compartit, vincle ritualitzat i transmissió cultural. Al segle XXI, la
neurociència ens confirma que la lectura compartida no és només una
tradició entranyable, sinó que és essencial per enriquir les capacitats
lingüístiques, la imaginació, la comprensió narrativa, l'atenció i les
funcions executives dels infants. Mentrestant, els informes PISA ens avisen del descens sostingut de la
competència lectora i de la lectura per plaer entre adolescents i joves.
Però aquesta crisi de lectura es pot llegir també com una crisi de
transmissió cultural i de vincles. Si hi ha tants homes entestats a no
deixar de ser criatures, abandonen el seu paper indispensable com a
transmissors de valors, de cultura i d'afecte a les noves generacions.
Així que... fem-nos grans
d'una punyetera vegada i tornem els petons i els contes de bona nit que
hem rebut de petits. Potser és l'única manera de salvar el país i el
món.
20/09/2025
