Si tu intentes fer l’exercici de posar-te en la pell
d'una persona que sempre ha vist, més o menys, un mateix paisatge humà i
li canvia aquest paisatge, entens que li generi inquietud o neguit?
— Bé, ho puc entendre, però crec que hi hauria d’haver el pas de conèixer l’altre i no rebutjar-lo, simplement. Evidentment que la concentració de molta gent d'un mateix origen en un mateix lloc perjudica també els immigrants i és contraproduent. El que no és normal és que estiguem segregats...
I s'ha de posar un límit? A Vic, per exemple, hi ha un 30% de persones de nacionalitat estrangera. Pot assumir un 50%? O un 70%?
—
La qüestió és per què la gent va a Vic. Si hi van és perquè hi ha
feina, no perquè tinguin la mania d’anar tots a Vic. Si allà hi ha
moltes empreses que contracten gent d'origen immigrant... El tema és com
s’incorpora aquesta població a la societat. No és que facin nosa perquè
són de fora, sinó com eduquem les famílies en molts valors que potser
no tenien al país d’origen. Dir això no és d'extrema dreta. No és el
mateix venir d'un país democràtic que venir d'un país on no has tingut
democràcia. Els nois i noies els podem educar a les escoles, però també
s’ha d’actuar en les famílies, i no s’està fent. Hi ha d'haver un
compromís de la població immigrant amb els valors fonamentals de la
democràcia. Hi ha de ser...
Nosaltres som els humans. I si funcionem partint del tracte humà amb els altres, les identitats col·lectives passen a segon pla.
Albert Om entrevista a Najat El hachmi (2), 8.6.2025
