El malson de Rousseau s'ha fet realitat: adéu a la bondat i la justícia.
El filòsof que va escriure una obra política encaminada a eliminar les
desigualtats entre persones i a fer possible una llibertat individual
respectuosa amb els altres entraria en una depressió absoluta en el món
trumpista actual. En poques dècades hem passat del "fem l'amor i no la
guerra" a exhibir orgullosament l’odi a la diferència...
"Només la meva innocència em sosté en les desgràcies", escriu Rousseau.
"M'estimo més fugir-ne [dels homes], que odiar-los" perquè "l’espectacle
de la injustícia i la maldat encara em fa bullir la sang de còlera"...
El món s'ha fet inhòspit, lleig, incert. La por s'ha ensenyorit de les
nostres vides. Ha tornat la llei del més fort, de l'amoral més barroer.
La utopia rousseauniana, si mai va ser plausible, avui s’ofega sota un
pesant gruix de brutícia ideològica antipolítica que penetra i arrela en
els cors torturats de revenja agra. Davant de vides maltractades,
respostes irades. Un cop més, guanya Hobbes: un estat fort i autoritari.
Com el de Putin, com el de Xi i com el que vol Trump. Als que no pensen
com tu, ni aigua. Pensar torna a ser perillós...
