«Era feliç, i les persones felices normalment no tenen gaire bona memòria.» pàg. 50
«La religió era una manera de viure. Els rituals, els miracles, les esperances en una justícia més alta. Però en darrer terme, els escàndols, les hipocresies, la misogínia, les amenaces dels càstigs eterns i el fanatisme em repel·lien. Segur que necessitàvem Déu, però un Déu que ens estimés, no un botxí més. D’aquests ja n’hi havia molts...» pàg. 54
«Alguna cosa es perdia en el moment en què l’individu esdevenia multitud.» pàg. 70
«Qui tria salvar la pell abans que la seva humanitat no és un home... Et sacrifiques pels teus, mors per les teves idees.» pàg. 113
«¿Per què t’explico totes aquests coses conegudes? Perquè tinc por que ja no ho siguin, de conegudes. La ignorància és una cosa diferent de l'oblit i la reconciliació.» pàg. 131
«Totes les feines que els suecs deixaven ens passaven a nosaltres (immigrants grecs). Aleshores es va crear el tòpic que els estrangers ens prenen la feina (era el 1965). Ara bé, s’oblidaven de la continuació: la feina que hem abandonat.» pàg. 138
«Lluitar amb la mort quan ja no hi ha cap esperança no és natural. A més és dolorós.» pàg. 159
«La vida continua, diem. Però cada vegada que la vida continua, algú o alguna cosa es queda enrere, s’oblida, i la vida es torna més buida.» pàg. 167
