...(La Generalitat vol) mantenir viva la llengua aranesa, variant gascona de l’occità, parlada a la Vall d’Aran.
Quant
a l’occità que es parla o es parlava a França, la lluita es pot donar
per perduda, a causa del centralisme francès, obvi des de Francesc I,
més evident en temps de Lluís XIV, encara més per culpa de Napoleó, i
més encara en temps de la V República. El jacobinisme francès ha estat
un èxit clamorós, cosa que no es pot dir, toquem fusta, del jacobinisme a
l’espanyola...
(Grimm) Diu que va ser gairebé per un atzar, i una pena, que Enric IV no imposés la seva llengua meridional a tot el territori de França; i addueix que, almenys pel que fa a la poesia i al francès cantat (cançons i òpera), la llengua francesa és revessa i poc adequada: ho saben tots els cantants lírics que han hagut de representar qualsevol òpera cantada en aquesta llengua... Escriu: “Per la mateixa raó que la llengua francesa no és musical, tampoc no és avinent per a la poesia. Com va ser que aquesta llengua tímida, que marxa sempre amb un pas igual i uniforme, convingués a aquests cervells no reglats que anomenem poetes i músics?” I afirma, al mateix text, que el gascó “és molt més sonor i més agradable a l'oïda, perquè diu libertat quan nosaltres diem liberté... i diu amourous i vigourous ”, paraules, aquestes, que li sonen més dolces que les corresponents franceses. I diu, sobretot, que el gascó (llegiu occità ) té la sort de no conèixer les síl·labes nasals...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada