(arafa...)
Cada any, per aquestes dates, hi penso. Es deia Rafael Casanova i Comes,
pobre, i va néixer a Moià el 1660, però això és igual, perquè interessa
més, en realitat, el que va fer. Va ser una mena de símbol de la
defensa de l'autogovern català... Es deia Rafael Casanova, però per alguna estranya raó no aconseguim
anomenar-lo així, mai, mai, mai. Als informatius, a les tertúlies, als
diaris, a les proclames, a les manis hom l’anomena –sobretot– Rafael de
Casanova. De vegades Rafael Casanoves i de vegades Rafel de Casanova. El
Rafel és extraordinari, perquè és com si algú li digués Rafa. Rafa
Casanova. O Rafi. D'on surt el de? Cada dia, a l'Eixample, veiem el carrer que té
dedicat i és un carrer que es diu, vet-ho aquí, "carrer de Casanova".
Potser com que el carrer és “de Casanova” hom pensa que l'home es deia
“de Casanova”... Potser és que en Casanova pateix la síndrome del prejudici i de la croqueta. Com que en broma, de vegades, has confós prejudici amb perjudici i croqueta amb crocreta, ara, quan enraones, ja no pots dir-ho bé. Se t’escapa. Has d’aturar-te a pensar. No
hi ha cap altra explicació pel que fa a la qüestió de Rafel de
Casanovas. Vull dir de Rafael Casanoves. No. No. Vull dir de Rafel de
Casanova. De Casanoves. Rafael. Rafa.
Empar Moliner 12.9.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada