Com recordava sovint Vázquez Montalbán, l’actitud de sospita davant el poder és fonamental i, sovint, tot allò que sembla, és... Però no perdem el fil. Aquest país s'ha forjat en l'escepticisme militant... I amb tot, passar-se la vida sospitant de tot i de tothom és dur, és
molt cansat. De fet, no és vida, perquè ja m’explicaran on és la gràcia
de viure sense il·lusió ni confiança. Però és així com estem vivint, i
el resultat és fatal...
Per sistema, ser incrèdul no et fa més savi, ni ser susceptible et fa
més sensible, ni treure conclusions precipitades et fa pensar més ràpid,
ni inventar-se teories alternatives et fa més intel·ligent.
Ens falta la pausa per pensar abans de parlar, per escoltar abans
d’interrompre i per llegir abans d’opinar, per apreciar la bellesa
gratuïta de tantes coses que funcionen abans de tirar el barret al foc,
per riure sol o amb els altres, amb sentit de l’humor, abans d'agafar-se
la vida com un drama. Les xarxes han acabat per modelar l'home irat i
descregut. En el fons, aïllat en la seva desgràcia.
