En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dimecres, 23 de setembre del 2026
R 58: Ningú és més català que ningú? II
dimarts, 22 de setembre del 2026
R 57: Ningú és més català que ningú? I
La commemoració de l'11 de setembre d'enguany no passarà a la història. El discurs de Salvador Illa, tampoc. En la línia d'un govern empeltat del to presidencial, van ser sis minuts d’arguments de perfil baix, farcit de bones intencions, dosis lògiques de sentit comú, una buidor entrenada i para de comptar. Si m'hagués de quedar amb una sola frase de tot el que va dir Illa, la tindria clara: “Ningú és més català que ningú”. Em va fer pensar. És veritat que ningú és més català que ningú? Tant se val d'on venim? No depèn ni de les dretes, ni de les esquerres? Ni de la religió o de la integració? No depèn de les banderes que pengem (o ja no pengem) al balcó? Ni de l’idioma que parlem? Ni dels gols que celebrem al carrer? Ni de si sabem, o no, qui era Mossèn Cinto? Ni de si tenim sintonitzada TV3? O de si no cal tenir-la al comandament perquè hi ha un 30% de catalans (que no són menys catalans que ningú) que no la miren mai, per principis. Dit d'una altra manera i per continuar amb el símil, “ningú és més espanyol que ningú”? Per ser d'un lloc, més enllà que t’atenguin en qualsevol hospital públic, potser te n’has de sentir. Aquest seria un criteri possible...
dilluns, 21 de setembre del 2026
R 56: La pregunta "kennedyana" de Jordi Pujol
diumenge, 20 de setembre del 2026
R 55: 12 de setembre
divendres, 18 de setembre del 2026
R 54: Quan buidar un ull és una actuació “absolutament perfecta"
Judici als quatre policies nacionals que van deixar borni Roger Español... el cap dels antidisturbis de la Policia Nacional, José Miguel
Ruiz Iguzquiza, que durant l’operatiu de l’1-O va treballar amb el nom
en clau de Marte, en la seva declaració va dir que no van obrir cap
expedient als agents perquè un cop revisades les imatges van valorar que
havia estat “una intervenció absolutament perfecta”.
I va dir que les imatges de l'incident eren insuficients per identificar l'escopeter i que el cos “no tenia prou diners” per investigar-ho. ¿Disparen 17 bales de goma, que a Catalunya estaven prohibides, a 14 metres de distància, i disparen directament, sense fer rebotar la bola a terra, i diu que va ser una “una intervenció absolutament perfecta”? Va ser perfecta per buidar un ull.
dimarts, 15 de setembre del 2026
R 53: La dretanització avança
La dretanització del país avança de forma imparable. No parlo en termes electorals, sinó del nivell de crispació i simplificació del debat, ingredients d’aquest tomb cap a la dreta més pura i dura, la que presumeix de trobar amb facilitat culpables i remeis. La dreta s'està ensenyorint del paisatge i troba terreny adobat en un país com Catalunya, on coincideixen diversos factors de desafecció: a) un sentiment de decadència i desarrelament; b) una tensió real dels serveis públics, i c) la resposta pendular al gir esquerrà dels anys del Procés, quan la CUP marcava l’agenda amb un esquerranisme poc pràctic i molt moralista...
dilluns, 14 de setembre del 2026
R 52: Ceuta com a simptoma
diumenge, 13 de setembre del 2026
R 51: Inici de curs: recuperar la confiança
divendres, 11 de setembre del 2026
R 50: El Marroc explicat als ingenus
dimecres, 9 de setembre del 2026
R 49: "Amics, bona tarda a tothom"
"La gent que parla a la ràdio ha de parlar bé. Mai no havia estat tan emocionat. Tinc ben bé la sensació que estic fent alguna cosa més que transmetre uns partits de futbol”. (Joaquim M. Puyal)
Exactament, Quim. Estaves fent història.
dimarts, 8 de setembre del 2026
R 48: EN VIDA TEVA !
Segons la I.A.:
La fórmula «en vida teva» té una història força interessant, i el seu sentit és una mica més ric que un simple «gràcies».
La documentació que he trobat permet reconstruir-ne bastant bé la gènesi, tot i que no permet afirmar quin és el primer ús absolut de la fórmula.
1. El mecanisme és: «Per molts anys» → «En vida teva»
Tradicionalment, quan algú feia anys se li deia:
—Per molts anys!
—En vida teva!
El punt clau és entendre què vol dir realment «per molts anys». No és tant «que visquis molts anys» com «que puguis celebrar aquesta diada molts anys». El Consorci per a la Normalització Lingüística ho explica precisament així: darrere de la felicitació hi ha el desig que aquella celebració es pugui repetir i gaudir durant molt de temps.
Per tant, la resposta «en vida teva» completa el desig:
«Sí, que ho pugui celebrar molts anys… i que tu encara hi siguis per veure-ho.»
O, més explícitament:
«Que pugui celebrar molts aniversaris, mentre tu encara siguis viu i els puguis compartir amb mi.»
És, doncs, una reciprocació del desig.
2. L'expressió és almenys del segle XIX
La dada més interessant és que tenim documentada la fórmula «en vida vostra» ja el 1874.
A Lo Ferrer de Tall, de Frederic Soler (Serafí Pitarra), apareix aquesta seqüència:
«—Per molts d'anys! —En vida vostra.»
La base de dades paremiològica PCCD identifica aquesta com la primera citació documentada de la fórmula i situa l'exemple a Menorca.
I això és especialment interessant perquè mostra que no estem davant d'una invenció recent ni d'una fórmula creada artificialment per normativistes: ja formava part de la llengua tradicional al segle XIX.
També «per molts anys» mateix té una primera documentació registrada el 1874.
Això no vol dir, naturalment, que nasquessin l'any 1874. Significa simplement que aquesta és la primera atestació escrita que tenim localitzada. És molt probable que fossin fórmules orals anteriors.
3. Però d'on surt sintàcticament «en vida teva»?
Aquí hi ha la part més bonica.
«En vida teva» és literalment un sintagma preposicional:
- en = durant
- vida = el període en què ets viu
- teva = la persona a qui s'adreça el desig
Per tant:
«en vida teva» = mentre tu siguis viu / mentre siguis aquí.
És una fórmula fàtica i desiderativa fossilitzada: la persona que rep la felicitació retorna implícitament el mateix desig a qui la felicita.
És molt semblant, en la seva lògica, a:
—Que en facis molts més!
—I tu que ho veges!
De fet, aquesta segona fórmula està documentada com a sinònima de «en vida teua».
I això ens permet veure amb molta claredat l'estructura profunda:
—Per molts anys!
→ «Que puguis continuar celebrant molts aniversaris.»
—En vida teva!
→ «Sí, i que tu puguis continuar aquí per veure'ls.»
O bé:
—Molts anys!
—I tu que ho veges!
Aquest «tu» és fonamental: transforma una felicitació individual en un desig compartit de supervivència i companyia.
4. Per això no és exactament un «gràcies»
«gràcies» només agraeix.
En canvi:
—Per molts anys!
—En vida teva!
fa dues coses simultàniament:
- accepta i agraeix implícitament la felicitació;
- retorna al felicitant el mateix desig de longevitat i de convivència.
El Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal ho formula gairebé exactament així: és una resposta a una felicitació d'aniversari que expressa el desig de poder continuar celebrant plegats els futurs natalicis.
I hi havia encara una tercera rèplica, que resulta molt reveladora:
—Per molts anys, Mercè!
—Gràcies, en vida teva.
—En vida de tots.
Aquesta seqüència està documentada també al mateix repertori.
Això ens mostra una mena de cadena de reciprocitat:
per molts anys → en vida teva → en vida de tots
És a dir: que ho puguis celebrar tu → mentre jo sigui viu → mentre tots siguem vius.
5. La fórmula té variants territorials
No és només una fórmula del català central.
Hi trobem:
- en vida teva
- en vida teua
- en vida vostra
- en vida tua, en formes més antigues o dialectals
I també la resposta:
- i tu que ho veges
- i tu que ho vegis
- vosaltres que ho pugueu veure
A Mallorca, Menorca i el País Valencià hi ha una tradició especialment ben documentada d'aquestes fórmules. El repertori PCCD recull, per exemple, «en vida vostra» a Menorca, i testimonis valencians de «en vida teua».
Fins i tot a l'Alguer hi ha la fórmula «en vida tua», amb la resposta alternativa «i tu a contar-los», cosa que reforça la idea que estem davant d'una família de fórmules tradicionals molt estesa.
6. I hi ha un detall etimològic interessant sobre «per molts anys»
El repertori consultat dona «per molts anys» com a calc o adaptació del llatí ad multos annos, una fórmula de felicitació i bons desitjos que té una llarga tradició en l'àmbit cristià i romànic.
Això ajuda a entendre que el conjunt «per molts anys / en vida teva» probablement no és una construcció creada de cop, sinó la cristal·lització catalana d'un tipus molt antic de ritual verbal de felicitació: desitjar llarga vida i, alhora, desitjar que els altres membres de la comunitat siguin presents per compartir-la.
En resum
Jo reconstruiria la gènesi així:
1. «Per molts anys!»
→ desig tradicional de llarga continuïtat de la vida o, més concretament, de poder tornar a celebrar la diada.
2. «En vida teva!»
→ resposta que recull el desig i el retorna: «sí, i que tu encara siguis viu per veure-ho i celebrar-ho amb mi».
3. «I tu que ho veges!»
→ variant més explícita del mateix mecanisme.
4. «En vida de tots!»
→ extensió col·lectiva del desig.
Per això «en vida teva» és molt més que una fórmula de cortesia. Conté una concepció de la felicitació com a desig recíproc de longevitat i de continuïtat de la relació. És gairebé: «Que jo pugui viure molts anys, però sobretot que els pugui viure amb tu.»
I això explica també per què la fórmula té avui una certa força emocional. Sílvia Soler, en un article de 2025, hi veu precisament aquest sentit: els anys que venen es volen viure acompanyat de la persona que et felicita.
divendres, 28 d’agost del 2026
dijous, 20 d’agost del 2026
R 46: Atrevir-se a caminar
Caminar activa els nostres sentits... Som en una època en què només es valora la nostra producció, els beneficis del que generem... Badar davant d'un ordinador està més ben vist que caminar a l'aire lliure... L’estona que dediquem a caminar, especialment si es fa en dies laborables, és entesa com una activitat de privilegi que indica poca necessitat de treballar. Un luxe. Caminar no reporta beneficis econòmics per a qui ho fa... preveure la possibilitat de caminar cada dia pot generar un sentiment de culpa inicial... Però caminant és quan apareix la millor versió de tu mateix...
Nietzsche deia: “Ens hem d’asseure el mínim possible i no creure en cap pensament que no hagi sorgit a l'aire lliure i estant en moviment, en cap pensament en la gènesi del qual no hi hagin intervingut, també, els músculs. Tots els prejudicis provenen dels intestins. La vida sedentària constitueix un autèntic pecat contra l’esperit”.
Caminar sol i a bon ritme, notant la respiració, transmet sensació de llibertat. Perquè activa el pensament. En l'era de les pantalles els éssers humans ens hem tornat més sedentaris. Ens desplacem a través de la vista clavada a un vidre il·luminat. I, per tant, pensem menys. Hem acceptat badar hores i hores davant de l'ordinador, divagant entre la deixalla virtual. Però no hi ha res més productiu que caminar. Estimula els sentits i la creativitat. Et fa prendre consciència de l'ara i l'aquí. Potencia la imaginació. Caminar és pensar. I vivim en una cultura que ens obliga a executar i cada vegada ens permet pensar menys. Camineu pel simple desig de caminar...
dimecres, 19 d’agost del 2026
R 45: L'amor d'una mare ( paraula d'Orriols)
diumenge, 16 d’agost del 2026
dissabte, 15 d’agost del 2026
divendres, 14 d’agost del 2026
R 42: L'avi
dijous, 13 d’agost del 2026
LliVre 43 - 3: L'HEROI DE L'ETERNITAT - III
«La vida», li va recordar la Vin... «Creem coses per veure-les créixer, Ruïna. Derivem plaer de veure que allò que estimem es torna alguna cosa més del que era abans. Has dit que eres invencible... però hi ha coses que lluiten contra tu i el més irònic és que ets incapaç d'entendre-les. L’amor. La vida. El creixement.» (pàg. 724)
A totes les religions hi havia pistes, perquè la fe dels humans contenia les esperances, amors, desigs i vida de les persones que hi creien. (pàg. 737)
L’HEROI DE L’ETERNITAT Mistborn III, de Brandon Sanderson
dimecres, 12 d’agost del 2026
LliVre 43 - 2: L'HEROI DE L'ETERNITAT - II
Com era possible que els homes creguessin en una fe que predicava l’amor d’una banda i la destrucció dels infidels de l'altra? Com racionalitzar la fe sense proves? Com podien esperar que cregués en una cosa que parlava de miracles i prodigis d'un passat remot i després posava tot d’excuses de per què aquelles coses ja no passaven al present...
Què esperava? Una doctrina esbalaïdora que li demostraria d'una vegada per totes que déu existia?... Per què se seguia cap religió? ... Què feia que la gent estigués tan disposada a acceptar una religió? Eren només producte de les respectives societats i creien perquè era el que manava la tradició? ...
Per què creien? Perquè veien miracles. El que per a una persona qualsevol era casualitat, per a una persona religiosa era un senyal. Un familiar que es recuperava d’una malaltia, un tracte comercial beneficiós, una trobada fortuïta amb un amic que feia molt de temps que no es veien. No eren doctrines magnífiques ni ideals airosos el que feia creients les persones, sinó la màgia senzilla del món que les envoltava.
L’HEROI DE L’ETERNITAT Mistborn III, de Brandon Sanderson
dimarts, 11 d’agost del 2026
LliVre 43: L'HEROI DE L'ETERNITAT - I
Als Fossats hi va morir en Kelsier, l’home, i va néixer en Kelsier, el Supervivent. Se li va conferir un gran poder i una gran saviesa per part d'una força que ens ultrapassa a tots. Per això, va aconseguir tot el que va fer. Per això l’adorem. Tenia els deliris d’un home normal i corrent, però l'esperança d'una divinitat.
dimecres, 5 d’agost del 2026
R 41: El porc de l'"Odissea"
dimecres, 29 de juliol del 2026
R 40: Tenir menys sexe del que toca: problema real o inventat?
En sexualitat, la normalitat no existeix. I, a més, la gent menteix bastant sobre el que fa i deixa de fer al llit: venim d'un tema històricament tabú que, alhora, dona cert estatus. Dir que cardes molt continua cotitzant a l'alça. Això crea que “el que toca” sigui una espècie de “miratge col·lectiu” creat d’entre mentides i exaltacions ... i fa que moltes parelles visquin preocupades per si estan per sota d'una mitjana que, en realitat, ningú té gaire clara. Què vol dir “tenir poc sexe”? Comparat amb qui? Fins i tot els estudis estan esbiaixats per aquest gran miratge col·lectiu.
No és estrany sentir parelles que diuen que “tenen un problema” perquè practiquen sexe un cop al mes. Però quan rasques una mica, descobreixes que els dos membres estan còmodes amb aquesta freqüència, i que no és gens inusual. El malestar no ve de dins, ve de fora. De la idea que això “no és suficient”... però si el que teniu és consensuat, us fa sentir bé i hi ha satisfacció, on és exactament el problema?
Potser els teus amics diuen que tenen una vida sexual increïble. Potser tu també la tens, encara que sigui un cop al mes –o a l’any–. Perquè en sexualitat, la clau no és la quantitat, sinó la qualitat i el significat que té per a vosaltres... potser el repte no és practicar més sexe, sinó desmuntar la idea que hi ha una xifra correcta. Perquè “el que toca” no existeix.
Beti Badia 26.07.2026
dimarts, 28 de juliol del 2026
dissabte, 25 de juliol del 2026
LliVre 42: CASTELLIO CONTRA CALVÍ
- Els
que deuen el seu govern a una revolució seran després, indefectiblement,
els més intolerants i intransigents amb qualsevol innovació. (pàg. 51)
- Qui no experimenta personalment la vida humana d'una manera plena i joiosa serà sempre inhumà amb els altres. (pàg. 59)
- Témer un dictador no és pas estimar-lo, i qui se somet exteriorment a un terror no en reconeix pas la legitimitat. (pàg. 75)
-
Una munió (de persones) unida per l’atzar mai no es podrà imposar a un
exèrcit militaritzat; un descontentament desorganitzat mai no pot fer
front a un terror organitzat. (pàg. 78)
- «Tota intolerància és anticristiana i, quan recorre al terror, inhumana» (pàg. 154)
-
Cada època tria sempre un grup diferent de desgraciats per descarregar
col·lectivament contra ells el seu odi acumulat... Les consignes, les
ocasions, canvien, però el mètode de difamació, menyspreu i destrucció
sempre és el mateix. (pàg. 157)
- Una persona veritablement humana no pot deixar d’irritar-se quan veu que succeeixen coses inhumanes. (pàg. 163)
-
«Oh, Crist, Creador i Rei del món,veus aquestes coses? ¿T’has convertit
de debò en una persona completament diferent de la que eres, tan cruel i
tan hostil de Tu mateix? Quan eres a la Terra no hi havia res més
clement, res més amable que Tu, ningú que tolerés la burla amb més
suavitat; insultat, escarnit, burlat, coronat d'espines, crucificat
entre lladres, enmig de la més profunda humiliació, vas pregar pels qui
et van infligir tots aquests insults i vexacions. És veritat que ara
estàs tan transformat? T'imploro, en el santíssim nom del teu Pare:
¿permets de debò que aquells que no segueixen totes les teves
instruccions i manaments exactament com els teus mestres exigeixen
siguin ofegats en l'aigua, esquinçats amb tenalles fins a les entranyes,
empolvorats amb sal, esbocinats amb espases, rostits en petites
fogueres i torturats fins a la mort el més lentament possible amb tota
mena de turments? De veritat, oh Crist, aproves aquestes coses? ¿Són
realment els teus servidors els qui organitzen aquestes carnisseries,
els qui torturen i esquarteren la gent? ¿Hi ets de debò, quan s’invoca
el teu nom com a testimoni, en aquestes carnisseries tan cruels, com si
tinguessis fam de carn humana? Si Tu, Crist, ordenessis de debò aquestes
coses, què li quedaria per fer a Satanàs? Oh, terrible blasfèmia, dir
que Tu fas aquestes coses, les mateixes coses que ell! Oh, vil valor
dels homes, imputar a Crist aquestes coses que només poden ser voluntat i
invenció del diable!» (Prefaci del llibre Dels heretges de Sebastià Castellio, escrit l'any 1554) (pàg. 165)
-
Des del començament del món, tot el mal ha vingut dels doctrinaris que
declaren de manera intolerant que la seva opinió i la seva visió del món
són les úniques. (pàg. 177)
- El dret diví ha donat a cada home un
cervell per pensar de manera independent, una boca per parlar i una
consciència com a última autoritat moral interior. (pàg. 179)
- «Matar un home mai no significa defensar una doctrina, sinó matar un home»:
unes paraules meravelloses, humaníssimes i immortals en la seva veritat
i claredat. Amb aquesta frase, que sembla extreta a martellades d’un
bonze dur, Sebastià Castellio va pronunciar la sentència de tota
persecució ideològica per a tots els temps. (pàg. 183)
- Les
naturaleses humanistes o erasmianes no són lluitadores permanents. La
insistència fanàtica dels homes de partit i el seu proselitisme
persistent els semblen indignes d'un home espiritual. Confessen la seva
veritat una vegada, però tan bon punt han donat a conèixer el seu punt
de vista, els sembla superflu tractar de convèncer contínuament el món
de manera propagandística que és l'únic correcte i vàlid. (pàg. 194)
divendres, 24 de juliol del 2026
R 38: No parlem més d'ajuda, parlem de justícia
El més vergonyós és «l'ajuda» que la majoria dels països industrialitzats fan al Tercer Món . Segons un informe de l'OCDE la suma del total de «l'ajuda» que els primers fan respecte als segons és de 30.000
En unes declaracions, un ministre de cooperació francès va demostrar que, per cada franc que el seu país destinava com a «ajuda» al Tercer Món, en rebien sis a canvi.
Cada vegada que el Sud guanya un dòlar la contrapartida en els països del Nord és de 250 dòlars...
dijous, 23 de juliol del 2026
R 37: El placebo del Mundial
Al nostre país hi ha prou babaus per empassar-se el placebo del Mundial i oblidar-se de la qüestió de fons, que és a qui afavoreix, realment, aquesta monstruosa operació de màrqueting estatal, a qui està salvant els mobles...
dimecres, 22 de juliol del 2026
R 36: Girem full de la reconciliació
A més de Puigdemont i d’altres líders, hi ha desenes de càrrecs polítics i alts funcionaris que encara tenen el seu futur compromès, perquè estan pendents, dos anys després, de l'aplicació de l’amnistia que els partits independentistes van aconseguir imposar al PSOE a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. Dos anys de falsa reconciliació, d’un reencuentro forçat que se sustenta en el xantatge...
dilluns, 20 de juliol del 2026
R 35: La tempesta que ve
Després del fracàs del Procés, el volcà sobiranista està inactiu, però no apagat, i si hem de fer cas al CEO, ocuparà la majoria dels escons del futur Parlament (una majoria inviable, però no invisible). Per si fos poc, en el mateix sondeig un sorprenent 45% continua afirmant que votaria a favor de la independència, i un 58% aposta perquè Catalunya sigui un estat independent, o bé federat dins d’Espanya. Es pot fer veure que aquesta realitat «inconstitucional» no existeix, com fa el PSC, però no sé durant quan de temps...
diumenge, 19 de juliol del 2026
R 34: Amb qui vaig demà? Amb l'Argentina o amb el país que em va acollir
| ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||

