| Jordi Pujol |
|---|
| 1.288.849 0 |
|---|
| Pasqual Maragall |
|---|
| 534.108 1.139.442 | | | |
|---|---|---|---|
| José Montilla |
|---|
| 179.803 |
|---|
| 48.036 |
|---|
| Artur Mas |
|---|
| 476.066 |
|---|
| 267.267 |
|---|
| Carles Puigdemont |
0 | 0 | ||
|---|---|---|---|---|
| Quim Torra |
| 397.632 |
|---|
| 0 |
|---|
La llei fixa dos tipus d'assignacions,
incompatibles entre elles: una per als anys immediatament posteriors a
la presidència i una altra un cop es jubilin. La primera és una
assignació mensual que els expresidents tenen dret a rebre per un
període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec, amb un mínim de quatre anys. És un salari equivalent al 80% del que rebien com a presidents de la Generalitat.
És el que rebrà Pere Aragonès --fins al 2028-- i el que ha rebut Quim Torra --fins aquest any.
El president Carles Puigdemont hi va renunciar i, de fet, tampoc l'hauria pogut cobrar després en ser eurodiputat.
D'altra banda, quan compleixen 65 anys, tenen dret a percebre el 60% de la retribució que rebien com a president, com a pensió de jubilació vitalícia. És el que reben Artur Mas i Pasqual Maragall.
Jordi Pujol va renunciar-hi amb la confessió sobre la deixa que va fer el 2014. En tot cas, va rebre l'assignació del 80% des del desembre del 2003 fins al juliol del 2014.
Cap de les atribucions es pot cobrar si ocupen un càrrec públic, tenen
una feina o activitat en l'àmbit públic o privat o participen en
consells d'administració d'empreses públiques o privades.
És el cas de José Montilla, que va deixar de rebre l'assignació quan va ser senador i ara tampoc cobra la pensió perquè és conseller d'Enagás.
En un país alhora catòlic i menjacapellans com el nostre, les relacions entre religió i política han estat històricament sinuoses i crítiques. La polarització va arribar a ser molt bèstia durant la Guerra Civil, l'eco de la qual segueix ressonant. Vox-PP ens ho recorden cada dia. Alhora, hi ha fenòmens sorprenents: tenim, per exemple, un president socialista, Salvador Illa, que no amaga el seu humanisme cristià enmig d’una societat que va per una altra banda, cada cop més secularitzada i òrfena de sentit. I al mateix temps tenim una ultradreta independentista que alerta banalment sobre els perills que corre la civilització cristiana, els valors de la qual no practica.
La qüestió és que, caigudes en el descrèdit les ideologies salvadores i amb el declivi eclesial palmari, la gent, immersa en l’espiral frenètic i insaciable del consum i la productivitat, no sap com projectar els soterrats dubtes existencials. Com hem de viure? Superat l’empatx de la postmodernitat, hi ha un retorn a les bases modernes il·lustrades –encarnades en el lema revolucionari llibertat, igualtat i fraternitat– i alhora a una espiritualitat descodificada, sense institucions. La digestió d'aquestes aparents contradiccions no resulta fàcil.
El sociòleg alemany Hartmut Rosa hi dóna voltes a l'assaig A la democràcia li cal la religió urgentment
(Fragmenta Editorial, en traducció de Marc Jiménez Buzzi)... Rosa no amaga la realitat dels fonamentalismes... però veu en la religió un déu de dues cares, com el romà Janus: pot fer les
persones "receptives i transformables" i les pot fer "autoritàries i
fonamentalistes". S’agafa a la primera possibilitat...
Per descomptat, veu les institucions que representen la religió com a
"antidemocràtiques, retrògrades, autoritàries", com un anacronisme.
Llavors, què?
L'explicació rau en el tipus d'instal·lació: la majoria són del tipus bàsic, compostes únicament per captadors a la teulada i un inversor que gestiona el trànsit d'energia, abocant l'excedent a la xarxa i rebent-ne quan en cal més. El problema és que l'inversor requereix corrent altern de la xarxa per funcionar i no pot utilitzar directament la contínua que produeixen les plaques.
L'única manera d'aconseguir independència de la xarxa elèctrica és complementar la instal·lació amb dos elements crucials: bateries per emmagatzemar l'energia generada però no consumida, i un mòdul d'aïllament que permeti independitzar la instal·lació en cas d'apagada. El principal inconvenient és que aquests components poden arribar a duplicar el cost total del sistema.
...
