divendres, 16 de juliol del 2021

pd 2226 Tros de quòniam

(arafa...)
“tros de quòniam”, no hauria de ferir la sensibilitat de(ningú), perquè quòniam, en llatí sense accent però pronunciat així, només vol dir perquè, en resposta a alguna interrogació.​.. Com totes les conjuncions, és una paraula que no posseeix cap sentit per ella mateixa, no és cap lexema...
Però l'ús que s'ha fet de l​'​expressió tros de quòniam, en català, està lligada als seus possibles orígens. Hi ha etimòlegs que diuen que es va generar als segles XV-XVIII durant les disputes, possiblement d’ordre teològic -que són les més enrevessades-, quan algú, estudiant o clergue -llavors sabien llatí-, havent estat preguntat pel perquè d'una proposició, afirmació o qüestió revessa, no era capaç d’articular res més que l’inici de la resposta, balbucejant: “Quoniam... quoniam... quoniam... ”, és a dir, “perquè... perquè... perquè...” Com que l’interrogat no deia res més, es va generar (és un supòsit) l'expressió tros de quòniam, tros de perquè...
ser “un tros de quòniam” més aviat vol dir ser una mica toix, obtús, curt de gambals, betzol, babau, talòs, albat, liró, beoci o beneitó. En suma, com sembla que l’han traduït força genuïnament els savis de la Moncloa, “ pedazo de alcornoque ”, expressió, ara a la inversa, que en català també existeix, amb idèntic sentit: “ets un suro”, o “cap de suro” o "tros de suro".     ​
Jordi Llovet 26.9.2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada