L’escriptor nord-americà Vincent Bevins, autor de Si ardemos (Capitán Swing, 2025)
"- una forma molt concreta de resistència es va tornar hegemònica durant
la dècada del 2010: protestes massives aparentment espontànies, sense
líders, coordinades digitalment i estructurades horitzontalment. Aquest
repertori va ser molt més efectiu del que ningú s'imaginava a l'hora de
portar molta gent al carrer, però no a l’hora d’aprofitar les
oportunitats polítiques que s’obrien. ... El
problema és que quan les protestes massives triomfen ningú sap què fer
amb la victòria.
- Molts de nosaltres crèiem que si molta gent sortia al carrer per una
causa justa, només podia acabar bé. Però els moviments radicalment
horitzontals, on cadascú porta la seva idea de futur, poden créixer de
manera espectacular i, alhora, quedar completament incapacitats quan
arriba el moment crític. Quan cau un govern, històricament és una
minoria organitzada qui omple el buit de poder. Els moviments de masses
sense estructures clares no poden reaccionar amb la cohesió i la
rapidesa necessàries.
— Una forma molt específica de resistència es va tornar hegemònica
durant els anys 2010: una manera concreta de respondre a la injustícia o
als abusos de les elits... la història està plena d'intents de
plantar cara a les elits i el més habitual és que no passi res: les
elits ignoren les protestes i s’acaba aquí.
- La gent no ha deixat d’intentar transformar el sistema global. A més, la
història no està tancada... Moltes derrotes aparents s'han
convertit, amb el temps, en victòries.
- Les formes de protesta que van dominar els anys 2010 també es van veure
a Espanya o Grècia. Van ser moviments capaços de desestabilitzar, però
no de generar un projecte institucional preparat per governar.
Cristina Mas entrevista Vincent Bevins, 6.12.2025
