“¿Qué es más importante, que hable catalán o mi salud? Que yo hable
catalán o que consiga trabajo? Qué es lo realmente importante?”.
Aquesta dicotomia tan falsa com justeta ens ve guionada des de Madrid,
cosa que agraïm, perquè als indígenes ens cal sempre que ens salvin des
d'allà. On s’és vist que tinguem la boja pretensió d’anar al metge i
dir-li que ens fa mal el fetge en la nostra llengua?...
Seré sincera i contestaré les preguntes de les empoderades i tan autosatisfetes protagonistes (l’obra es diu Esas latinas).
Que si és més important que parlin català o la seva salut? Cap de les
dues coses. Que aconsegueixin feina? Doncs per mi no cal. Però amb
l'obra ja en tenen (conec actrius de veritat que estan a l'atur)
El que és realment important, per no deixar de citar aquest guió
insuperable, és que ara, a les tertúlies, l’opinador de dretes moderat
no ens digui que “a Vic” (sempre és Vic) és normal que els metges
sàpiguen català per atendre “una iaia”. Perquè les iaies de Vic parlen
castellà, no cal que siguin condescendents. El català és una llengua de
pagesos, sí, per sort, i de iaies, sí, i de taxistes, i d’escriptores i
d’influencers. Les iaies i les no tan iaies de Vic i de tot
arreu tenen dret a ser ateses (i enteses) en català, que és una llengua
que ja existia quan Colom, amb uns amics missioners, va anar a explorar
el nou món amb els resultats lingüístics que coneixem.
Empar Moliner 11/07/2025
