En l’origen del moviment independentista hi havia la voluntat de deixar en segon pla el nacionalisme identitari i victimista,... Avui, un quart de segle després, el catalanisme torna a mostrar la seva
pulsió identitària, amb l’excrescència febril d’Aliança Catalana, que
està condicionant el discurs de Junts. Hem tornat a la nostra pitjor
versió...
Xavier Rubert de Ventós, amb l’obra De la identitat a la independència, del 1999 deia: “Tota identitat monogràfica és un perill. Mira, jo tinc una identitat
familiar, religiosa, sexual, ètnica, nacional... Soc veí, pare, mascle,
feligrès, professor. Pertanyo a una classe social, a un sistema de
creences, a un club, a un estat. Alguns d’aquests col·lectius m’han
estat donats; d’altres els he escollit. No tots tenen la mateixa
importància. D'un col·lectiu en sóc, a un altre només hi pertanyo, en un altre hi crec, a d’altres hi milito o potser tan sols els voto.
La tasca política del futur, per a mi, és organitzar una societat que
no negui, sinó que integri aquesta complexa intimitat tot articulant la
diversitat dels seus components”...
.... avui torna a supurar amb força el nacionalisme
reactiu i xenòfob, barroer i milhomes, aquesta vegada amb un component
compartit islamòfob i amb el trumpisme global bufant a favor. Aliança i
Vox-PP és retroalimenten i es complementen.
Orriols està traint l'essència de 150 anys de catalanisme, un moviment
marcat per la voluntat d’inclusió, per la idea d’un sol poble, per la
capacitat integradora. Un moviment cívic que durant el procés
independentista va donar peu a iniciatives com Súmate per reforçar la
idea que tothom era benvingut. Això no treu que des de l’espanyolisme
més ranci (aleshores Ciutadans) se li pengés la llufa excloent. Però
gràcies a Rubert de Ventós i altres –Carod-Rovira també havia mogut el
discurs d’ERC–, el sobiranisme s'havia desfet de la pulsió identitària
reduccionista...
