A les dades històriques del vell problema (segles de prohibicions del
català, victòria feixista a la Guerra Civil, quaranta anys de dictadura
sense escolarització en català que coincideix amb l’arribada d'una gran
onada migratòria castellanoparlant), se n'hi afegeixen de noves: en
democràcia, el català continua amb un estatus jurídic inferior al
castellà, la globalització afavoreix les llengües amb més milions de
parlants, arriba una nova onada migratòria i el procés independentista
fracassa.
Som un país d’esperit pactista i moral col·lectiva fràgil, que combina
eufòries desmesurades amb manques de confiança; els catalanoparlants ens
estimem més renunciar a la llengua que no passar una mala estona, i
milions de catalans castellanoparlants consumeixen la propaganda hostil
d'un sistema comunicatiu i polític que sempre culpabilitza i deslegitima
el català. En aquestes condicions, una derrota política a l'escenari
internacional com la del Procés, sumada a la repressió de l'estat
espanyol que ha vingut al darrere, ens deixa dubtant una vegada més
sobre les nostres forces i els nostres drets.
Hi ha partits i grups de pressió que han llegit la derrota
independentista com l’oportunitat per dissoldre la nostra identitat en
aquelles on coincideixen les lleis i el mercat, de manera que abandonem
la pretensió que el català sigui la llengua de tothom i ens passem al
castellà i a l’anglès. Alguns ho fan a la brava, com sempre, i d’altres
mirant d'aconseguir l’efecte sense que se’n noti el cuidado. És
vital que aquests sàpiguen que, igual que no ho han aconseguit fins
ara, no ho aconseguiran en el futur. I que nosaltres siguem conscients
que, tot i jugar en un camp que fa pujada, hi ha milers de persones que
s'incorporen cada dia a la catalanofonia. Si la volem continuar fent
créixer, necessitem actituds polítiques i socials ben conscients.
Antoni Bassas, 12.07.2025
