El caldo no és car de fer i de la carn, com de la que sobri del rostit, en trauràs farcit per als canelons. El caldo agrada a tothom que el tasti. No se li pot dir que no. És com el xarel·lo, com els mocadors de fer farcells, com la tenora: finíssim i rústic a la vegada... és l’únic capaç d’escalfar l’ànima... Qui menja sopes se les pensa totes, deien els avis, els que no feien scroll...
Sopem en el sentit de menjar sopa. Deixem lloc a les cuineres,
felicitem-les quan es queixin de les hores que fa que treballen i que el
pentinat se'ls farà malbé... Anem a comprar “per fer caldo”. Traguem les copes boniques. Celebrem
que tenim algú, qui sigui, que ens diu pel diminutiu. Deixem rondinar
els rondinaires. Quantes vegades més passarà això? Sis? Set? Vuit? Tres?
Empar Moliner, Nadal 2025
