l’Estat encadena tres anys consecutius reduint la licitació d'obres a
Catalunya, segons l'informe de la Cambra de Contractistes d'Obres del
nostre país. O sigui que l’Estat pressuposta poc i executa encara menys:
com recordaran, les execucions de Renfe i Adif a Catalunya els últims
tres anys dels quals es tenen dades (2021, 2022, 2023) han estat del 19%, del 34% i del 43%, respectivament.
Després tot són disculpes als usuaris, peticions de paciència i
promeses que ara sí que anirem tan bé, però si fins i tot amb dos
governs socialistes, a Catalunya i a Espanya, el tracte és el de sempre...
l’anunci de la regularització de mig milió d'immigrants sense
papers. Regularitzar la situació de persones té una gran importància
humana, i precisament per això comporta la gran responsabilitat de dotar
de serveis públics centenars de milers de ciutadans més de ple dret
que, precisament per la seva situació de pobresa, depenen especialment
dels pressupostos públics. De trens més val que no en parlem i d'oferta
d'habitatge encara menys, i serveis com la sanitat i l'educació
treballen al límit de les seves forces. Catalunya ja estava
infrafinançada abans de l’augment de població dels últims 25 anys. Per
una raó de justícia, per l’interès d'Espanya de no acabar d’escanyar la
gallineta catalana que paga i no rep, i per no posar una catifa a la
ultradreta, més val que el Govern augmenti l’exigència a Sánchez.
Almenys tant com la desatenció de l’Estat està exigint a la vida diària
dels catalans.
Antoni Bassas, 31.01.2026
