Felip VI, en el discurs que fa cada any des d’aquest palau que fa tanta ràbia, ha fet “una crida” a preservar la "convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes"... S'entén molt bé que alerti, el bon home, dels extremismes i
radicalismes. Els extremismes i radicalismes són els que, en la història
de la vella Europa, han seccionat diverses testes de monarca (sense la
corona posada, esclar) pel mètode tradicional de la guillotina... Vull dir, amb això, que només si ets extremista i
radical et fa il·lusió veure rodar caps de manera literal.
Ara bé, que sigui ell, precisament ell, el que alerti de populismes és
lleugerament cínic. Què és la monarquia sinó un cas flagrant de
populisme? Què és la monarquia sinó el populisme extrem? La monarquia,
per continuar vivint... ha d'alimentar el poble amb tota l'artilleria populista, per
obtenir-ne l’acceptació aspiracional. Presentar-se davant dels súbdits
com a éssers superiors, mostrar, des de petits, els hereus al tron,
pentinats, depilats, vestits i maquillats perquè ens resultin atractius i
propers. Ara no es posen corones, sí que es posen tiares, i
substitueixen els carruatges per cotxes i avions privats. No tenen
preceptors sinó escoles d'elit. Sense populisme no hi ha monarquia.
