"Bach és el músic i Mozart és la música”, solia dir aquell enorme mestre de músics que va ser l’Oriol Martorell...
Messi és el futbolista i Cruyff el futbol, em penso. En algunes latituds
geogràfiques, o franges d'edat, el futbolista seria Pelé o Maradona,
perquè la bellesa i eficàcia competitiva del seu futbol arribaven a la
categoria de màgia, mentre que Cruyff, màgic al camp ell mateix també,
va elaborar tot un marc conceptual (del qual Guardiola ha estat el
deixeble principal), en el qual la possessió de la pilota i l'ocupació
de l'espai de l’equip al camp han de servir per defensar i per atacar,
la qual cosa demana domini de la tècnica i molta intel·ligència en la
presa de decisions...
Un bon amic em diu que és al revés, que Cruyff seria el futbolista —perquè pensava el futbol i l’interpretava com ningú, amb plena subjecció a una manera d'entendre el joc— i que Messi seria el futbol —perquè li fluïa sense més complicacions teòriques aparents i, quan el veies jugar, amb aquell repertori de prodigis que regalava en qualsevol partit, podies dir que "Ell era el futbol".
És una discussió bizantina, esclar...
Antoni Bassas, 27.12.2025
(Nota de l'amanuense: Dedicat especialment als meus amics futboleros)
