(arafa...)
- De les llengües que penses que et poden donar problemes si les parles vostè en diu “llengües marcades”.
- Sí,
aquesta terminologia és de lingüística teòrica pura i dura, però crec
que ho explica molt bé: una llengua està marcada quan penses que el seu
ús et pot complicar la vida o penses que l’altre interpretarà que si
parles aquesta llengua ets de la ceba o votes a tal. La marca més comuna
és considerar que una llengua és més útil o que una altra fa pagès...
... quan ets aquí no poder morir en català. Per a una persona gran, parlar de la pròpia malaltia, del procés d’envelliment, de qüestions molt íntimes, si ho has de fer en una altra llengua és molt dur. No em crec que cap bon metge no entengui aquesta necessitat. És més, conec molts bons metges que han vingut de fora i parlen català perquè tenen clar que poden entendre amb més precisió què li passa al seu pacient...
Tenim un 15% de militants i després tenim un 15% d’hostils. És inútil perdre el temps amb ells (quin greu em sap, perquè renunciar al coneixement d’una manera tan gratuïta em sembla trist, però és la seva opció). Ara, tenim un 70% d’indiferents. I un 70% és molta gent i amb aquesta sí que pots aconseguir canvis. Tenim molt camp per córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada