(arafa...)
Hi ha paraules que han agafat una connotació pejorativa... tot depèn de l'ús que se'n fa. Hi ha formigó ben usat i plàstic que fa
meravelles. Hem d’anar en compte a demonitzar les paraules i a condemnar
el que signifiquen... Jo crec que tot és bo si se'n fa un bon ús...
Anem, doncs, a la prosa pura i dura. La inhabilitació
del president Torra. Un acte més de la ingerència de l'Estat en les
qüestions catalanes. Un acte més de la voluntat de destruir la Catalunya
catalana i de potenciar la Catalunya espanyola. Un acte més de
l’ocupació i del colonialisme. Jo no sé què fan aquests senyors que fan
veure que són parlamentaris, que es deixen fer el que vol l'Estat. ¿Que
no s’adonen que són unes marionetes, que el Parlament català l'han
deixat convertir en un Parlament d’opereta tronada? Com poden deixar
inhabilitar un president que ells mateixos van votar? Com poden,
correm-hi tots, treure-li l’escó? I ara, tots a votar. ¿Que no tenen
cara per plantar? ¿Que han deixat escapar claveguera avall la paraula desobeir?...
Tot ve del 27 d'octubre de 2017. Quan tot es va fer a mitges,
quan la por es va imposar a la voluntat d'un poble. ¿Que vindran els
tancs? Doncs que vinguin! Ja hauríem vist què hauria passat. Una invasió
armada de Catalunya ja no hauria estat un afer intern, suposo, i Europa
hauria reaccionat convenientment. O potser no. Però hauria estat un fet
massa greu pel panxacontentisme europeu. Doncs no. No va anar així. Ja
ho sabem. Uns van triar l’exili, els altres la presó. Mal exemple. En
comptes de marxar tots, ja hi va haver diferències. I aquestes han
continuat i s’han accentuat. ERC vol el poder, al preu que sigui. Per
què? Quin poder? El ridícul poder d’aquesta delegació que és Catalunya,
on s'ha de demanar permís per esternudar? I JxCat que es baralla amb les
restes de Convergència per una marca... A
vegades tinc la sensació d’un malson. D’anar donant voltes, i sempre ser
allà mateix...
Narcís Comadira 10.10.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada