Primera: tenir el segon fill abans que el primer. La criança seria molt més relaxada.
Segona: aconseguir que els teus fills neixin amb més sentit comú que energia (que neixin adults, vaja).
Tercera: dominar les estratègies de la intel·ligència emocional...
Quarta: que tenir fills no ens impedeixi passar tota la nit en un son.
Cinquena: que sigui compatible tenir fills, fer cèntims i gaudir de temps lliure.
Sisena: que l’òrgan educatiu dels nostres fills sigui l’oïda, i no l’ull. O sigui, que els consells que oferim a dojo tinguin més força de convicció que els exemples que donem. Malauradament, els nostres fills tendeixen a ser molt semblants al fill que vam ser nosaltres, i desconnecten així que ens posem en mode “Quantes vegades t'he de dir que…?” És incòmode reconèixer-ho, però tots hem après molt més dels exemples dels pares que dels consells. En conseqüència, sempre estem educant, especialment quan no ens n'adonem, perquè la veritat del que som acostuma a trobar-se en l'espontaneïtat del que fem.
Setena: que fos possible traspassar la responsabilitat educativa dels pares, íntegrament, a l'escola...
Vuitena: que la fidelitat no exigeixi esforços i que l'amor sigui sempre alegre, de manera que els nostres fills disposin a mans plenes d’exemples perfectes de convivència familiar.
Novena: que el criteri per avaluar la nostra excel·lència com a pares i mares sigui el de les nostres bones intencions i no pas el de les nostres conductes.
Desena, i última: que a la família sempre hi hagi algú resignat a fer d'adult.
Gregorio Luri, 10.01.2026
