La sensació que els catalans catalanistes que veuen
mitjans catalanistes perceben la realitat de manera del tot diferent
dels espanyols espanyolistes que veuen mitjans espanyolistes pot haver
arribat a un punt de no retorn. I espanta bastant ser conscient que
aquesta impermeable incomprensió és massa sovint el pròleg de la
violència. S'arriba a la violència quan el diàleg es fa impossible, i el
diàleg es fa impossible -mai ens cansarem de repetir-ho- quan
s’utilitzen les mateixes paraules amb significats diferents. Hi ha una
fractura a molts nivells, però és la fractura semàntica la que garanteix
la incomunicació i converteix éssers humans en enemics.
L’enemic, al final, és el bàrbar i el bàrbar és aquell que quan parla no s'entén res, no té llenguatge i, per tant, no és humà...
Tota nació que vol ser estat és percebuda com una amenaça per l’estat al qual pertany, però també la perceben així tots els estats amb nacions a dintre. I tots plegats conspiren per fer-la incomprensible i menyspreable des de la complicitat semàntica. Per exemple, dient-li nacionalista... La nació que vol ser estat clama pel dret a l'autogovern dels que senten que comparteixen història, cultura, llengua, valors i voluntat de ser. ... L’estat que vol ser nació vol convertir el que és divers i plural en uniforme destruint identitats, història, cultura, llengua, valors i voluntat de ser. Destruint democràcia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada