(arafa...)
... els polítics no estan fent la seva feina, tot és culpa seva.
L’equidistància situa al mateix pla el mal
polític empresonat i el mal polític que té la clau de la garjola. Enmig
del marasme, emergeix el poble, en cursiva, i certs autoproclamats representants del poble,
amb un certificat d'autenticitat que s'han donat ells mateixos. Se'ls
pot culpar? Potser no, veient com ha estat l’última dècada... Davant la
inacció, el politiqueig, el retrocés de les llibertats, l'absència de
perspectives falagueres en l’àmbit econòmic, ¿qui gosa retreure res al
jovent que renega del sistema (econòmic, democràtic, monàrquic,
autonòmic)? Però això no vol dir que aquest poble sigui més poble
que el que vota a les eleccions, el que es queda a casa o el que
expressa el seu descontentament de forma no-violenta. És aquest poble el
que continua anant a votar amb fe, el que ens salva del poble que massa
sovint pretén parlar -a crits- en boca de tots. Però, malgrat tot, els
partits polítics, tan desorientats, tan afàsics, tan mesquins, més val
que entenguin que si no fan dintre seu una revolució com la que té lloc a
fora la història els passarà pel damunt. I s’ho hauran guanyat a pols...
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada